Els catalans beuen vi català? Aquesta és una de les preguntes que més diversitat d’opinions genera dins del sector vitivinícola en els darrers anys. Alguns experts asseguren que, des que el consum de vi ha començat a caure arreu del món, els catalans han tendit a consumir més producte de proximitat. D’altres, en canvi, apunten que la manca de referències de vins catalans als restaurants del país dificulta la promoció dels elaborats locals. Sigui com sigui, les xifres de fa cinc anys indicaven un cert descens en el consum, tot i que vinculat a la tendència global. Amb tot, en comparació amb anys anteriors, sembla que ha crescut tant la satisfacció amb la qualitat dels vins catalans com el coneixement de les diferents Denominacions d’Origen (DO), fet que contribueix a un major consum domèstic, encara que no sempre estiguin prou presents a la restauració.
“Històricament, a Catalunya hem patit una clara manca d’autoestima”, explica David Coll, president de Pimec Agroalimentària en una conversa a Vadevi. L’expert creu que els vins catalans no sempre s’han cregut del tot la qualitat que tenen i, per tant, tampoc s’ha sabut transmetre amb el valor adequat. Aquesta qüestió, sumada a la gran onada d’immigració de regions espanyoles al país als anys cinquanta i seixanta, va provocar que en molts casos els elaborats catalans passessin a un segon pla en el consum de Catalunya, amagats darrere les preferències dels consumidors per altres vins, com per exemple els de La Rioja. “Hi havia un article a un diari espanyol que deia La Rioja habla catalán, o alguna cosa així”, recorda Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya. D’aquesta manera, l’expert reconeix que abans creixia l’interès pels vins espanyols, però els catalans no tenien tant de públic. No obstant això, Reguant també alerta que la situació ha canviat i que “els catalans hem après a fer millor vi”. A més, gràcies al creixement de la difusió en termes de qualitat dels vins catalans, cada vegada hi ha més gent que compra elaborats de proximitat, fets a qualsevol de les dotze Denominacions d’Origen que existeixen a Catalunya: “Ha passat, la riojitis“, ironitza Roc Gramona, director tècnic del celler català Gramona.
Un dels principals factors que altera el consum de vins catalans al país és la restauració. En la feina que fan els restaurants i bars hi ha certa diversitat d’opinions. Si bé és cert que en molts casos, els restaurants catalans estan apostant per tenir una carta variada de vins de Catalunya, encara n’hi ha molts que aposten per referències més còmodes, com per exemple els vins de Ribera del Duero o La Rioja. “No sempre et trobes vins catalans a les cartes de Catalunya“, lamenta Coll. La mateixa opinió té el coordinador de la Secció de Viticultura de la ICEA, Salvador Puig qui considera que hi ha una “falta de professionalització” en les recomanacions de beguda, “es prioritza el menjar”, recorda. L’expert lamenta que hi hagi poca predisposició en recomanar d’acord amb el valor afegit i no amb el preu, tot i que reconeix que cada vegada s’està treballant més per millorar aquesta situació. Precisament, amb cert optimisme ho veu Gramona, qui insisteix en el fet que hi ha molt vi català a les cartes i no només això, sinó que també hi ha varietat de productes. “Abans només veiem o cava o xampany i actualment alguns restaurants promocionen Corpinnat“, esmenta el director tècnic del celler català.
La recerca d’identitat catalana
Si l’autoestima era el problema per difondre el consum de vi català a Catalunya, l’augment -o no- d’aquest consum va lligat a la identitat catalana. “A totes les pizzeries de Barcelona trobes vins italians”, exemplifica el president de Pimec Agroalimentària, fent referència a la clara relació que tenen els italians amb la seva cultura i gastronomia. A Catalunya no sempre es veu tan clar aquest lligam i per a Coll aquest podria ser un obstacle pel creixement del consum de vi. En certa manera, l’expert reflexiona sobre una utopia on la gastronomia catalana inclou de ple el vi del país i el reconeix com un imprescindible. Aquesta visió encaixa amb les reflexions de Puig qui recorda que les estadístiques no diferencien els catalans dels turistes que consumeixen a Catalunya i, per tant, una bona aproximació de producte podria marcar la diferència: “Moltes vegades no tenen prou informació”, expressa el coordinador de la Secció de Viticultura de la ICEA.
Relacionat amb la identitat catalana, Puig també explica que les varietats autòctones de Catalunya tenen un paper clau de diferenciació amb la resta de regions vitivinícoles del món. En aquest sentit, posa d’exemple el xarel·lo, una varietat de raïm “que es troba a molt pocs llocs”. Per al coordinador de la Secció de Viticultura de la ICEA potenciar aquestes característiques que fan el vi català diferent poden ajudar no només a aquest sentiment de pertinença dels catalans, sinó al fet que quan els turistes visitin Catalunya, vegin la necessitat de tastar un vi català, fent augmentar així el seu consum.
Els escumosos despunten, com sempre
Les opinions dels experts asseguren que tot i que quedi molt camí per recórrer el vi català cada vegada triomfa més dins del país. No obstant això, la joia de la corona sempre serà l’escumós. Des de fa anys, les tendències de mercat apunten als escumosos i sembla que ja no han quedat renegats a les postres, sinó que tenen un paper protagonista. Les anàlisis de xifres d’exportacions ja els col·loquen com quelcom molt apreciat a l’estranger, però també a casa. Gramona reconeix que han notat aquest augment d’interès pels escumosos i assegura que “s’han desestacionalitzat i van a l’alça”. Així doncs, si tot el vi català puja a Catalunya, els escumosos són a la punta de la piràmide, no en volum sinó en valor: “Crec que cada vegada es veu més el valor afegit dels nostres vins”, diu Gramona, unes afirmacions que també es poden traslladar a tots els productes del sector, però més als escumosos, ja que van en línia amb els nous gustos dels consumidors. “Ens estem allunyant dels vins negres”, remarca el director tècnic del celler català, qui insisteix que gràcies a tenir millor autoestima, els productes de proximitat són tot un èxit.
Els catalans beuen més vi català que abans. Les opinions d’experts i productors del sector apunten cap a una nova era del consum de vi català dins les nostres fronteres. Queden lluny les èpoques en què el consumidor no volia saber res de la producció del país i es conformava amb les referències de sempre, normalment estrangeres i còmodes. El sector, doncs, tot i que reconeix que encara hi ha espai per integrar més els vins catalans a la vida quotidiana, assegura que -en comparació amb una dècada enrere- tot va millor.
2
