La sostenibilitat i l’ecologia són el camí a seguir per als cellers i viticultors catalans. L’adaptació de les vinyes al canvi climàtic és clau per la seva supervivència, així com la implementació de metodologies més beneficioses pel medi ambient. Ara bé, canviar i reconstruir aquests cultius no és un objectiu senzill, però sobretot no és barat. És per això que des d’Europa s’atorguen diverses ajudes a repartir entre viticultors i sota l’atenta mirada del Govern per a fer aquesta transició cap a pràctiques més contaminants, sense que els pagesos perdin bona part dels seus ingressos pel camí. En concret, aquest dijous el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha comunicat que ha efectuat pagaments complementaris de les campanyes corresponents a les sol·licituds dels ajuts a la reestructuració i/o reconversió de la vinya dels anys 2023 i 2024 per 804.945 euros a un total de 156 viticultors.
Segons ha explicat l’administració en un comunicat aquest dijous, l’import total és la suma de les campanyes del 2023 i 2024 en les quals els beneficiaris i les ajudes han canviat d’un any a l’altre. D’aquesta manera, el 2023 el nombre de persones beneficiàries d’aquestes ajudes per a fer més sostenible el cultiu de la vinya a Catalunya van ser 90. Per aquest grup de persones es va abonar una dotació de 415.152 euros. Pel que fa a l’any següent, el nombre va ser menor, només 66 persones es van beneficiar d’aquestes ajudes, que van ascendir fins als 389.793 euros. Amb tot, doncs, l’abonament pagat aquest febrer de 2026 és d’un total de 804.945 euros i ha abonat la reestructuració i reconversió de la vinya a 156 pagesos. Tal com ha anunciat el departament, “amb aquests pagaments complementaris s’ha abonat un total de 4.375.974,71 euros de la campanya 2023 i un total de 3.387.071,94 euros de la campanya 2024”. En aquestes xifres es tenen en compte altres paquets d’ajudes que s’han anat abonant durant els dos anys, tot i que en el comunicat el departament no especifica quins.
La vinya té un paper principal a la PAC
La Política Agrària Comuna per als pròxims anys té molt en compte els problemes que ha anat carregant el sector vitivinícola durant els últims anys. Per aquest motiu, el Pla de suport al sector vitivinícola (PASVE) s’ha integrat al nou Pla estratègic de la PAC 2023-2027 (PEPAC) com a intervenció sectorial vitivinícola (ISV), que té un finançament 100% de la Unió Europea. Tal com s’estableix al PEPAC, l’objectiu d’aquests ajuts sectorials és pal·liar les debilitats detectades en el sector vitivinícola per adaptar-lo al canvi climàtic i fer-lo més sostenible. A la vegada es volen modernitzar les explotacions vitícoles i els cellers. D’aquesta manera, unes instal·lacions i cultius més respectuosos amb el medi ambient també estan més preparats per poder superar les diferents crisis meteorològiques que puguin anar passant.
Precisament entre totes aquestes mesures de la intervenció sectorial vitivinícola, hi ha les actuacions previstes en l’ajut a la reestructuració i/o reconversió de la vinya, que, a més de mantenir els objectius de períodes anteriors de reforçar una estructura vitivinícola competitiva, i afavorir la modernització de les explotacions vitícoles i l’adequació varietal a les noves tendències del mercat, incorpora l’exigència d’afavorir una producció més sostenible, i afegeix als seus objectius la protecció del medi ambient, l’adaptació al canvi climàtic, la millora de la sostenibilitat dels sistemes i processos de producció, la reducció de les conseqüències mediambientals en el sector vinícola, i l’estalvi i l’eficiència energètics. Paral·lelament a aquests ajuts -segons ha descrit el mateix comunicat del departament- amb la intervenció sectorial vitivinícola també s’intensifica la promoció de productes vitícoles a tercers països per donar sortida a la producció, i la destil·lació de subproductes permet continuar contribuint a la retirada ordenada i sostenible.
Fórmules per pal·liar crisis del vi
Aquest abonament per tal que els empreses puguin fer els seus cultius més sostenibles no és la única de les mesures que es posen en marxa amb els diners d’Europa per a millorar la salut dels pagesos i celleristes catalans. En aquest sentit, una dotzena de cellers catalans de la DO Catalunya i la DO terra Alta van demanar als consells reguladors la possibilitat de destil·lar l’excedent de vi negre tenien tancat als magatzems. Una petició que en l’últim mes del 2025 va rebre l’aprovació, acompanyada de l’obertura d’una línia d’ajudes públiques d’1,5 milions d’euros per desfer-se d’aquests vins negres sense costos addicionals. Els ajuts van cobrir 53,20 euros per hectolitre de vi negre i aquests es van enviar empreses destil·ladores de productes vitivinícoles amb instal·lacions a Catalunya que transformen vi en alcohol, és a dir, per a usos industrials o energètics, incloent-hi la fabricació de desinfectants o productes farmacèutics, a fi de garantir que no hi hagi distorsions en el mercat de consum.
La següent mesura que s’ha posat en marxa, tot i que aquesta encara està pendent de certes aprovacions burocràtiques és la collita en verd, una mesura de crisi que s’aplica amb l’objectiu de pal·liar les dificultats del sector vitivinícola català, afectat per pertorbacions del mercat que han tingut incidència en les vendes durant les darreres campanyes. En altres paraules, si hi ha més raïm del que es pot comprar, el preu d’aquest baixa, com indica la llei de l’oferta i la demanda. És per això que aquesta tècnica consisteix en la destrucció o eliminació total del raïm encara immadur en parcel·les destinades a la producció de raïm per a vinificació únicament, amb l’objectiu de reduir la producció i contribuir a recuperar l’equilibri entre l’oferta i la demanda al mercat vitivinícola.
