Sis minuts de rellotge per obtenir un detallat i fefaent informe sobre el mercat del vi a Malàisia amb informació legal, analítica, hàbits de consum, contextualització i, sobretot, 120 enllaços per començar a establir ponts de negoci i exportació. Predir, en un termini de 12 dies, possibles malalties a la vinya, calculant la seva incidència i delimitant l’àrea d’afectació. I, fonamental, precisant el tractament més adient. Preveure la productivitat d’una parcel·la, anticipant quan i com regar i els fertilitzants que requereix. O fins i tot, guiar un potencial client a la nostra pàgina web, des d’aclarir-liqualsevol dubte fins a recomanar-li la compra d’algun producte. I el més curiós, sense adonar-se que s’està comunicant amb una plataforma digital.
Tot això i més ho tenim a tocar gràcies a la Intel·ligència Artificial (IA) aplicada al sector vitivinícola. No només als processos de gestió sinó també a l’agricultura, allà on comença tota la singladura.
En el marc de la Barcelona Wine Week (BWW), que avui dilluns ha començat a Fira Barcelona, quatre ponents han detallat com la IA pot beneficiar al conjunt del sectorsempre que sapiguem allò que busquem, quines són les nostres necessitats i quin és el nostre punt de partida. “La IA només és una capa sobre totes les nostres aplicacions, perquè sota es troba la qualitat de les dades que hi introduïm. Abordar un projecte d’IA primer requereix netejar la pols a casa, saber des d’on partim, perquè una cosa és la digitalització, el suport, i l’altra la transformació digital que requereix aprenentatge i un canvi en els hàbits de treballar”, comenta Andrés Sáez, de l’empresa OrishaAgrifood, que subministra solucions digitals per al sector agroalimentari.
La IA no només suposa una ajuda, sinó un canvi de paradigma, una revolució des del principi fins a la fi. D’una banda, la IA analítica i, d’altra, la generativa. La primera es nodreix de les matemàtiques, estadístiques i dades, aquella que ens prové d’informació per millorar la rendibilitat de les explotacions, monitorant la climatologia, malalties, antecedents, composició i condicions geològiques del terreny, etcètera. Tot això per obtenir prou detalls predictius, per exemple el temps i durada de reg, els fertilitzants més eficaços o inclús tractar potencials malalties per avançat. En canvi, la IA generativa es basa en els processos del llenguatge i serveixd’ajuda, per exemple, en l’atenció al client, el màrqueting, la comercialització i la governança del celler, com explica Javier Marco, del celler Pradorey (Ribera del Duero), un dels primers a disposar d’un CDO (chief digital officer).
I tot això és car? Per a la IA analítica els preus ronden els 12 euros per hectàrea. Respecte a la generativa dependrà del que ens cal com a empresa. Els cellers grans ja disposen dels seus propis departaments d’IT, mentre que les reconegudes com a pimes normalment externalitzenaquests processos, bé en companyies privades o en associacions de productors com la Federación Española del Vino (FEV), que ha creat el seu propi hub de digitalització amb una plataforma pròpia, Winext.
Si hom es decideix a aplicar la IA, tot comença per deixar-se assessorar i disposar d’una primera anàlisi sobre el punt de partida. Perquè només sabent com i on estem, podrem conèixer cap on volem anar i com ens pot acompanyar la Intel·ligència Artificial. En qualsevol cas, la IA no substitueix res, sinó que ens servirà d’acompanyament. “Si volem ser competitius a mitjà i llarg termini, l’especialització és una obligació. És l’èxit d’un projecte, adverteix Alberto García, responsable de digitalització de la FEV.
