Els vins catalans guanyen cada vegada més valor tot i l’evolució ferotge del mercat mundial. Els canvis de tendències, les noves tecnologies i el ja més que comentat canvi climàtic han creat el caldo de cultiu perfecte perquè el sector vinícola de Catalunya es vegi obligat a reforçar la seva identitat. Fins fa poc, qui feia vi era una eminència, però avui dia, infinitat de cellers arreu del món fan ressò de les seves capacitats de crear aquest producte. Per aquest mateix fet i juntament amb la caiguda del consum del vi, el valor de la feina dels cellers ha anat disminuint a poc a poc. Catalunya -tot i no ser aliena a aquesta percepció social del vi- ha aconseguit posicionar-se com un país amb un sector vinícola de qualitat, una identitat que actualment, s’està convertint en l’aliat clau per a la resiliència del sector.
En un context de sequera extrema i de canvis en les tendències de consum, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) recorda la importància de posar sobre la taula les qualitats úniques del vi català. Mentre altres països aposten per augmentar el volum de les seves produccions i converteixen el vi en un producte quotidià, els catalans romanen en el camí de la recerca de l’excel·lència. Tal com anuncia en un estudi l’ICEA, “reforçar la identitat, la tradició i el caràcter dels vins és allò que els diferenciarà dels altres llocs de l’Estat i el món”. Així doncs, recorden que la feina de la dotzena de Denominacions d’Origen catalanes de vins i escumosos aconsegueixen, sense dubte, el reconeixement internacional que Catalunya es mereix.
El sector vinícola català ja és prou famós a l’estranger, però encara té un llarg recorregut per continuar aglutinant quota de mercat. En aquest sentit, l’estudi remarca la necessitat d’orientar els vins catalans cap a “un producte d’alt valor i no de baix cost”. En altres paraules, continuar ampliant el seu públic per atraure les noves generacions, però mantenint sempre l’etiqueta de producte de gran qualitat. Ara bé, tenint en compte que el mercat no sempre busca productes gourmet, que per norma general tenen un cost més elevat, la institució també proposa el desenvolupament de nous productes que eixamplin encara més el nombre de consumidors de vins catalans: “Vins sense o amb baix contingut d’alcohol, vins refrescants, per a combinacions, nous envasos…”, explica l’ICEA.
Entre les diferents propostes que l’estudi de l’entitat reconeix com a claus essencials per a la conservació de la identitat dels vins catalans hi ha la conservació de les varietats autòctones. De fet, molts cellers juguen amb avantatge en aquest àmbit, ja que des de sempre han treballat amb productes de proximitat i no amb varietats foranes, que segons l’ICEA, “necessiten més aigua pel seu desenvolupament”. Tanmateix, en una situació o el canvi climàtic serà l’encarregat de dictar les prediccions meteorològiques dels pròxims anys, l’entitat aconsella tornar a les arrels i deixar les varietats foranes pels forans. “S’ha de refermar el futur en la utilització de varietats autòctones adaptades a les noves condicions climàtiques“, anuncien des de la institució, des d’on també afegeixen que aquestes varietats hauran d’anar acompanyades de noves creacions de proximitat que “siguin resistents a la sequera i a les malalties fúngiques”.
El protagonisme dels escumosos
En les últimes dades d’exportacions que va publicar l’Idescat es pot comprovar com els escumosos són els productes del sector amb més èxit a l’estranger. De fet, el mateix estudi de l’ICEA reconeix que dues terceres parts de la viticultura es destinen a la producció d’escumosos, sobretot de cava. No obstant això, l’entitat també repeteix que igual que els vins, aquestes begudes necessiten més trets identitaris per ser reconeguts com una marca de valor afegit dins i fora del territori. Tanmateix, però, la mateixa institució manifesta que la separació de les marques que engloben els escumosos catalans “crea confusió en els consumidors“. Per aquest motiu, insisteixen a buscar punts en comú i “més unitat en el sector”, tot i que no necessàriament ha d’anar lligat a una unificació de les marques, però sí un full de ruta similar.
A part, la institució també recomana que es prioritzi la difusió dels escumosos més singulars. D’aquesta manera argumenten que cal posar èmfasi en el valor del producte i no tant en el volum. En molts casos, l’exportació dels escumosos es relaciona amb el volum d’ampolles i no tant en el seu valor, una situació que l’entitat remarca que cal evitar i repeteix la necessitat “una promoció més diferenciada”, on els escumosos únics i d’alt valor passin per davant d’aquells de gran volum i “de preus més assequibles per una part dels consumidors”.
El gir cap al cultiu ecològic i sostenible
La producció ecològica i sostenible ha provat ser un mètode eficaç per a demostrar que el producte català és de qualitat. Actualment, més de la meitat (51%) de les vinyes catalanes ja treballen amb una producció ecològica que prioritza la cura del medi ambient i de les mateixes plantes. Per a l’ICEA, continuar avançant en aquesta classe de producció no només és el “mecanisme de diferenciació dels vins catalans”, sinó que també contribueix a “la millora de la sostenibilitat, la biodiversitat i la salut de les persones“. El sòl català on es cultiven les vinyes s’està degradant i l’ús de químics i altres mètodes poc respectuosos amb la natura el malmeten encara més. Precisament a causa d’aquesta situació, molts cellers han tingut la necessitat d’usar nous sistemes de cultiu més ecològics. En aquesta línia l’estudi de la institució confirma -d’acord amb el que dictaminaran les normatives europees en un futur- que “en un clima sec i d’escasses precipitacions és més fàcil la conservació de les vinyes ecològiques”.
