El vi català, històricament vinculat a la tradició, la qualitat i l’exportació, viu un moment delicat. Les dades dels primers sis mesos del 2025 mostren una contracció significativa de les exportacions, especialment en volum, que situa Catalunya entre els territoris més castigats de l’Estat. Sembla que els aranzels de Trump i la incertesa que han provocat no han deixat indiferents als consumidors d’arreu del món, que tot i continuar valorant els vins catalans com un dels millors en àmbit estatal, comencen a deixar de comprar-ne. El sector vitivinícola català ja ha estat molt castigat per la davallada de consum a l’interior del mateix país, però semblava que fora de Catalunya encara es veien els vins catalans com un producte de luxe i prestigi. Sense que aquesta deixi de ser la realitat actual, els consumidors han reduït les compres d’aquest producte tant lligat a la tradició i la cultura. Una situació que colla a pagesos i celleristes i obre encara més dubtes sobre el futur del sector a l’exterior.
Mentre l’estat espanyol en conjunt va reduir un 1,8% el volum i un 1% el valor de les exportacions vitivinícoles, Catalunya va patir una davallada molt més pronunciada, amb una caiguda del 12,6% en litres i del 3,5% en facturació. Així ho confirmen les dades de l’últim informe de l‘Interprofesional del Vino, des d’on s’alerta de la tendència decreixent que estan experimentant tots els territoris de l’Estat que lideren les vendes. En concret, Catalunya ocupa la cinquena posició en exportacions amb 76,6 milions de litres, però registra la pèrdua més gran de l’Estat: 11,1 milions de litres menys que en el mateix període del 2024, és a dir, un retrocés del 12,6%. Una situació que s’explica per la reducció de compres en el principal importador de vins catalans, els Estats Units; i també per la caiguda de vendes en altres llocs d’Europa que havien estat grans consumidors, com per exemple Alemanya.
Tot i que el volum és preocupant, la principal tensió la genera la caiguda en valor. Segons l’informe de l’entitat espanyola, Catalunya continua sent el segon territori amb més exportacions de valor, amb 280,9 milions d’euros en el primer semestre de l’any, només darrere de Castella-la Manxa, però ha estat la segona regió que més ha reduït la seva facturació, amb 10,2 milions d’euros menys que l’any anterior. Només La Rioja, amb una caiguda de 14,2 milions, supera aquestes xifres negatives. No és cap secret que Catalunya aposta pel valor abans que pel volum quan es parla de vi. De fet, l’estratègia catalana sempre ha estat lluitar per fer-se un lloc en els segments prèmium i manté un preu mitjà molt més alt, de 3,67 €/litre (+10,4%). Per aquest motiu les dades de facturació són una galleda d’aigua freda pels catalans, més que per altres regions.
En concret, Castella-la Manxa -territori amb més xifra de facturació- és considerat un territori de vins de taula, amb un gran volum de vendes que tracciona els pocs elaborats prèmium que tenen. Aquesta estabilitat que té Castella-la Manxa és més complicada a Catalunya, ja que amb la constant feina de revalortizació a l’estranger, els vins catalans han passat a competir amb els francesos o amb els italians, lligues molt grosses on la competència és molt ferotge. Si bé és cert, que tant els francesos com els italians també veuen les seves vendes a l’estrangers caure en picat, són mercats molt més consolidats en alguns països.
L’efecte de les polítiques de Trump
Catalunya ha jugat durant molts anys a ser el vi preferit dels estatunidencs, competint molt de prop amb Itàlia, França i també altres regions espanyoles. Per a molts cellers, arribar al gegant americà era una fita important que ara s’ha convertit en un malson. La realitat de jugar-s’ho tot a la carta nord-americana ha provat no ser la millor elecció i, tot i que hi ha moltes empreses catalanes que ja tenen diversos nous mercats, la caiguda als Estats Units marca un abans i un després que es veu traduït en les xifres. Així doncs, per un costat, el mercat nord-americà, tradicionalment un dels més rendibles per al vi català, ha estat marcat per aranzels i per un canvi de tendències en el consum, amb un interès creixent pels vins locals imposat per les polítiques aranzelàries de Donald Trump. I per l’altra, la Xina, que havia estat un mercat emergent, també mostra signes de saturació, la qual cosa la descarta com a bona opció a curt termini.
Ecologia i nous horitzons de diversificació
La davallada de les exportacions -especialment en valor- ha encès totes les alarmes i posa sobre la taula el debat de com mantenir el relat de qualitat i autenticitat en un mercat que ja no només premia l’excel·lència, sinó també la competitivitat i els grans volums. El sector sap que la innovació i l’ecologia, ja sigui amb varietats ancestrals recuperades o amb nous vins d’altura, són imprescindibles, però els dubtes de si aquestes armes pioneres seran suficient per pal·liar tot el conflicte que ha creat Trump amb els seus aranzels i la incertesa general sobre el consum de vi al món es mantenen. Davant d’aquest context, la necessitat de trobar nous horitzons d’acció es troba a l’ordre del dia. És per això que l’acord amb el Mercosur ha estat llegit com una finestra més que com una solució, una oportunitat per diversificar i començar a desfer el nus de la dependència dels Estats Units. Una vegada més, Catalunya busca la diversificació de negoci i noves portes d’entrada a països diferents, on hi hagi una oportunitat de tenir compradors, sense renunciar als preus alts.
En definitiva, el vi català es troba en una cruïlla que marcarà el seu futur immediat i també el seu paper al món. La caiguda en volum i en valor de les exportacions evidencia que l’aposta per la qualitat, per si sola, ja no és suficient per sostenir un sector que competeix en un mercat global cada cop més exigent i canviant. Els aranzels nord-americans i la saturació d’alguns mercats emergents han accelerat una crisi que obliga a redefinir estratègies i a replantejar el camí recorregut fins ara. Tal com conclou l’informe espanyol, Catalunya manté el lideratge, però mentre els aranzels de Trump mantinguin el món aguantant la respiració, les exportacions aniran a la baixa, una situació que sense nous mercats on trobar consumidors, tocarà de ple la salut del sector vitivinícola català.
