Al número 5 del carrer Sant Feliu de Sabadell, des del setembre passat, hi passa una cosa interessant. Llevataps, el nou bar de vins impulsat per Pol Ortega i Maria Reyes, s’ha convertit en un d’aquells locals on s’entén immediatament què hi has vingut a fer: beure bon vi, menjar platillos ben resolts i gaudir d’un espai proper i honest. De fet, aquesta proximitat és la primera cosa que transmeten tant l’espai com els seus creadors. Ells, una parella jove amb les idees sorprenentment clares, tenien la visió molt definida abans fins i tot d’obrir portes.
El nom, Llevataps, ja anuncia un vincle directe i despullat amb el vi. Aquí no hi ha discursos artificials ni pretensions d’alta cuina. Hi ha el que hi ha: producte ben triat, criteri a l’hora de seleccionar referències i un ritme de servei natural, sense pressa i sense complicacions. Ortega domina la sala amb naturalitat i coneixement, mentre que Reyes manté el pols de la cuina amb la precisió d’algú que sap que la senzillesa només funciona quan està ben executada. Entrar a Llevataps és, d’alguna manera, entrar al seu projecte vital. I això es nota.
Una estanteria de vins que és carta, discurs i identitat
Una de les coses que més sorprèn del Llevataps és que no tenen carta de vins física. El que tenen és molt millor: una estanteria plena d’ampolles, extensa, variada i sempre en moviment. La selecció és àmplia, més de la que molts esperarien en un local d’aquest format, i respon al criteri personal d’Ortega, que aposta tant per petits projectes catalans com per referències estatals i europees amb personalitat.
Aquí el client pot triar visualment, tocar les ampolles, llegir les etiquetes i demanar consell. És un sistema viu i molt coherent amb la filosofia del local: el vi com a objecte, com a presència, com a protagonista. I un detall que agrada molt: tots els vins es poden beure al local o endur-se’ls a casa, amb un preu adaptat a cada opció. Aquesta flexibilitat converteix la visita en una experiència doble: tast i compra.
A més, el Llevataps compta amb una petita secció de colmado on hi ha productes seleccionats amb la mateixa cura que les ampolles: conserves, vermuts, algun oli especial, detalls gastronòmics que reforcen la idea d’un espai que vol generar cultura de producte.
I si tot això no fos prou, la seva proposta de vins a copes és llarga, variada i canviant, cosa que permet descobrir productes sense compromís i fa que cada visita tingui una sorpresa diferent.
Platillos que parlen el mateix idioma que el vi
La cuina de Reyes és aparentment senzilla, però exigeix exactitud i bon criteri. No hi ha cuina calenta, i això obliga a pensar cada elaboració perquè tingui personalitat, textura i coherència amb la carta líquida. Entre els platillos del Llevataps n’hi ha alguns que ja s’han guanyat fama pròpia.
L’ensaladilla és, sens dubte, un dels grans hits de la casa: saborosa, equilibrada, amb un punt de personalitat que la fa especial. El brioix de pulled pork, sorprenent en un bar de vins sense cuina calenta, és un d’aquells mos que conquereixen per la combinació de textures i per la contundència justa. El steak tàrtar, treballat amb cura i amb un tall impecable, és un dels plats que més connecta amb l’amant del vi, perquè acompanya tant un negre fresc com un blanc estructurat.
I després hi ha les olives del mes, una idea tan simple com brillant: cada mes el gust canvia. Això crea un element de joc i novetat que encaixa perfectament amb l’ànima del local, sempre en moviment, sempre buscant petits detalls que enriqueixin l’experiència.
La carta de platillos és curta però afinada, sense voler competir amb restaurants de cuina completa. Aquí el menjar no eclipsa el vi: l’acompanya, el potencia, dialoga amb ell.
Un lloc que suma al mapa del vi vallesà
El que Ortega i Reyes han aconseguit en pocs mesos és notable. Han creat un espai que no vol ser el més sofisticat, però sí un dels més coherents. Un lloc on el vi es viu d’una manera natural, sense complexos, i on la gastronomia freda funciona com una prolongació del criteri líquid.
Llevataps és un bar de vins per quedar-s’hi: l’ambient és càlid, la música acompanya sense molestar, i la sala —que Ortega gestiona amb una combinació de calma i entusiasme— fa que tothom s’hi senti ben atès. No és estrany que ja hi hagi clients fidels del barri i visitants que hi tornen cada setmana.
En un moment en què el Vallès Occidental viu una renovació gastronòmica intensa, un projecte com aquest aporta valor real: conversa amb el territori, aposta per productors petits, dona vida al carrer i consolida Sabadell com una ciutat cada vegada més oberta a la cultura del vi.
I sobretot, és un projecte que respira veritat. No hi ha artifici. Només una parella jove amb visió clara, criteri i molta feina ben feta. Llevataps és un espai que ja ha començat a deixar petjada, i tot apunta que ho farà durant molt temps.
