El barri de Sants té el seu propi bar de vins de capçalera, i es diu Macot. Un espai acollidor i sense pretensions, on el vi és el fil conductor però no l’únic protagonista. Hi trobareu plats per compartir, bon ambient i, sobretot, una manera de fer que t’abraça només d’entrar. Una proposta jove i valenta que aposta pel producte de proximitat, pel bon beure i per fer de cada visita una petita celebració.
Un projecte amb ànima i arrels familiars
Macot és l’aposta personal de Jossy Diaz, Montserrat Povar i Luis Arturo Garcés, tres socis i amics que van agafar el traspàs del local l’estiu del 2024. Des d’aleshores, han fet créixer el projecte amb una identitat molt clara: oferir bon vi i bon menjar en un espai acollidor, sense pretensions ni formalismes. “Volíem fer un lloc on poder beure bon vi sense haver-te de vestir per sortir, on no et sentis jutjat ni hagis d’entendre’n molt”, explica Jossy Diaz, d’origen equatorià, i apassionada del món del vi.
El nom del local —Macot— és un homenatge familiar. Era el malnom de l’avi dels primers propietaris del bar i com que evoca records, tendresa i una manera de fer les coses des del cor, van decidir mantenir-lo. Aquest esperit familiar impregna tot el que passa entre les parets del local: des de la manera com t’atenen fins al detall amb què han cuidat la carta, tant de vins com de menjar. A Macot tot està pensat per acompanyar, no per impressionar.
Una de les claus de l’èxit de Macot és la seva proposta gastronòmica. La carta no s’ha canviat per complet des del principi, sinó que s’ha anat polint a poc a poc, mantenint allò que funcionava i afegint-hi el seu propi toc. El resultat és una selecció de plats calents i freds per compartir, amb productes de qualitat, sabors equilibrats i una presentació senzilla però cuidada. Hi trobem, per exemple, un brioix de papada ibèrica cuinada a baixa temperatura i lacada amb Hoisin, un caneló de melós de vedella amb salsa de ceps i formatge parmesà. La carta és curta però variada, pensada per combinar amb els vins i per adaptar-se a diferents ganes i moments. És fàcil anar-hi a fer només una copa amb una tapa o acabar sopant a gust sense haver de planejar-ho massa.
130 vins triats amb criteri (i passió)
El vi és l’autèntic fil conductor de l’experiència Macot. La carta inclou unes 130 referències, amb una presència destacada de vins de proximitat: al voltant del 70% són catalans. “Ens agrada treballar amb petits projectes que coneixem, que ens emocionen, que tenen ànima”, comenta Diaz. Hi conviuen vins naturals, clàssics ben elaborats, escumosos i descobertes sorprenents. No hi ha una línia única, però sí un criteri clar: vins que expliquin alguna cosa. La carta es renova amb freqüència i sempre hi ha alguna ampolla nova per tastar. Si no ets expert o no tens clar què vols, no passa res: el millor que pots fer és deixar-te aconsellar. L’equip t’escolta, interpreta i encerta. I això, en un bar a vins, és mitja experiència.
Un lloc per a tothom: acollidor i sense formalismes
A Macot no cal saber de vi per gaudir-lo. La idea és trencar la barrera que sovint envolta el món del vi i fer-lo proper. “Volem desmitificar el món del vi, fer-lo accessible”, insisteix la propietària. I ho aconsegueixen amb una fórmula molt senzilla: tracte proper, ambient càlid i escolta activa. El públic que els visita és molt variat: parelles joves del barri, grups d’amics, turistes que passen pel davant, veïns que hi tornen setmana rere setmana. I tothom hi troba el seu lloc. No és estrany que algú entri a fer una copa i s’hi acabi quedant a sopar. El local és petit i acollidor, amb una estètica que convida a quedar-s’hi. Si la sala està plena, sempre queda la barra per fer temps amb una copa mentre esperes. I si tens sort, potser acabes parlant amb algú del veïnat que t’explicarà el seu vi preferit.
Macot obre de dimarts a dissabte al vespre, i ha esdevingut en poc temps una adreça de referència a Sants per a qui busca bon vi i bon ambient. Però més enllà de la carta i de les copes, el que realment defineix Macot és la sensació d’estar en un lloc honest, construït amb passió i cuidat amb afecte. No és un lloc per fer postureig, sinó per tornar-hi. I per sort, no només pel vi —que també— sinó perquè t’hi tracten com si fossis de la família.
