El camp és un món d’homes. Com altres sectors, la pagesia s’ha percebut sempre com un espai masculí, de feina bruta i amb poques dones; un estereotip molt allunyat de la realitat, ja que qualsevol pagès recorda la seva àvia o la seva mare deixant-se la pell pel negoci familiar. Mentre en el sector vitivinícola cada vegada hi ha més cellers liderats per dones, en el camp continuen amagades entre bambolines, invisibilitzades sota mirades de sorpresa i algun toc de menyspreu en veure-les arribar amb el tractor o ajupides collint els fruits de la seva feina, amb les botes brutes i les mans rugoses. Ara bé, arriben els fotògrafs, els dies assenyalats i els esdeveniments de premsa i aquestes viticultores es converteixen en portada, les heroïnes del sector, les que canviaran el món quan, la realitat és que un cop s’apaguen les càmeres, continuen sense rebre massa reconeixement per la seva feina, més enllà del propi. Una professió necessària, però com tantes altres, invisibilitzada a ulls d’una societat que quan pensa en la pagesia, veu una figura masculina.
“Costa molt trobar dones viticultores”, assegura a Vadevi, Imma Soler, del celler Mas la Plana. La viticultora ve de família de pagesos i ella és la primera generació que ha decidit embotellar i elaborar vi. Així i tot, no s’oblida del camp i manté una estreta relació amb les vinyes de la seva família. Porta tractors, poda i verema com qualsevol familiar entregat. Per a ella, la qüestió de gènere no ha estat mai un conflicte familiar, “la mare veremava igual que el pare”, diu. Ara bé, reconeix que en sortir de la bombolla es nota tota la feina per fer i encara ara rep comentaris sobre les seves boniques mans sense durícies: “Algú els hi hauria d’explicar als homes que ara utilitzem cremes”, ironitza Soler. És precisament aquesta incredulitat la que demostra que les dones encara tenen un perfil molt baix en el món rural. Si parlem de cellers, a més, sembla més fàcil trobar una dona liderant que una dona veremant. Sense ser aquesta una notícia negativa, alimenta la narrativa masclista que les dones serveixen als despatxos i els homes a la natura. “Ens queda una vida sencera per arribar a la paritat“, lamenta Soler.
Més enllà del creixement de la figura de la dona al camp, com sempre la lectura de l’empoderament és doble. D’aquesta manera, la visibilització de la dona, en alguns contextos, ha anat acompanyada de beneficis per les empreses per les quals treballen, majoritàriament dirigides per homes. “És el purplewashing de tota la vida”, concreta també a aquest diari Blanca Ozcáriz, del celler Jardí dels Sentits. Actualment, el projecte és seu, però la viticultora i enòloga ha donat voltes per tota Catalunya, guanyant experiència en diversos cellers i veient de primera mà allò que passa quan abaixa el teló: “A mi m’han tingut amagada”, expressa l’experta, qui confirma que en alguns moments de la seva vida ha vist com els mèrits se’ls emportaven homes, quan ella hi tenia participació. “Això sí, pel 8M sempre”, afegeix Ozcáriz, qui també recorda que la seva figura era important en els moments que els caps volien donar una imatge de pluralitat i feminisme. Una història personal, però que es replica en altres testimonis de maneres diferents, ja que no totes les dones han vist la seva feina menystinguda, però sí que totes les entrevistades reconeixen que hi ha una herència masclista en el sector vitivinícola que posa la dona a fer la feina bruta, mentre l’home s’emporta el mèrit. “M’adono de la invisibilització quan parlo amb dones més grans o veig fotos de taules rodones plenes d’homes”, diu Barbara Maguglini, del celler La Gutina.
Decisions pel sector que prenen els homes
Utilitzar la dona per fins empresarials o mantenir-la invisibilitzada són herències del passat, situacions que encara que continuen passant, cada vegada s’enterren més gràcies a la força conjunta de les dones, de la seva lluita constant per ser visibles en món d’homes. No obstant això, la qüestió de gènere també es cola en la presa de decisions més governamentals. La falta de representació femenina al camp és un conflicte que també s’enquista a l’hora de parlar dels problemes de la pagesia, ja que si una part del sector està invisibilitzada, ja no té veu. Maguglini alerta d’aquesta situació i explica a aquest diari que “les dones també necessiten el micròfon per parlar dels problemes del sector”. D’aquesta manera, mentre hi hagi aquesta visió col·lectiva del fet que la dona no pertany al camp, la fotografia del sector queda descompensada i això, en el moment que toca parlar de manca de relleu generacional, de preus baixos o de competència deslleial amb altres països, perpetua una imatge masculina en un món que ja no ho és tant. “Falta representativitat”, expressa Maguglini.
De fet, que les dones tinguin un paper clau en el camp no només passa perquè hi hagi pageses i viticultores disposades a agafar responsabilitat i negocis, sinó que també és un canvi que s’ha de veure a l’hora d’anar a lluitar pels drets de la pagesia. A més, segons Soler, del celler Mas la Plana, les interaccions entre homes i dones han provat ser molt més efectives a l’hora de decidir els pròxims passos a seguir. La pagesa parla de la seva experiència en concret i assegura que en molts moments ser dona ha donat una nova visió als homes que l’envolten: “Els homes estan acostumats a parlar amb homes i quan apareix una dona els descol·loca, rarament m’han discutit”, celebra Soler. Independentment que aquesta sigui una visió personal, la realitat és que la diversitat d’opinions també implica acceptar que les dones tenen tot el dret del món a tenir veu en aquest sector, a parlar dels problemes endèmics que l’acompanyen i a negociar -al costat dels homes- les possibles millores.
La força del col·lectiu
Per arribar a trobar-se en una posició de poder, després d’anys d’invisibilització, les dones pageses han trobat la manera d’unir-se. A Catalunya hi ha el col·lectiu Dones del Món Rural, que uneix més de 200 veus, mans i testimonis amb l’objectiu comú d’esdevenir referents en un sector clau per a l’economia i el futur del país. Enguany, a més, el món també mira cap a les dones i el seu paper clau en la pagesia. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), vol reconèixer i visibilitzar el paper clau de les dones en l’agricultura i els sistemes agroalimentaris, així com avançar cap a la igualtat de gènere al món rural. És per això que va declarar el 2026 com a Any Internacional de la Dona Pagesa, una commemoració que reconeix la tasca imprescindible que desenvolupen milions de dones dins els sistemes agroalimentaris d’arreu del món. Un recordatori vivent que, per molta invisibilització, les dones continuaran formant part de la pagesia, aquesta vegada, però, amb orgull i sense amagar-se.
