L’evolució de la sequera al Priorat va molt més enllà de la manca d’aigua, ja que tot apunta que plourà, segur, però se sap que hi ha canvi climàtic i, per tant, un increment de temperatura gran i significatiu que promou una evaporació important i, en conseqüència, menys aigua disponible. A mitjan segle serà un 20% inferior, sense considerar el potencial increment de la demanda (més població, turisme, increment dels regadius…).
En aquest context, doncs, la idea d’una campanya de conscienciació respecte de l’ús de l’aigua per part dels ciutadans, i els sectors socioeconòmics que configuren sembla la millor opció. Una iniciativa, doncs, que posaven sobre la taula Salustià Alvarez, president de la DOQ Priorat en una conversa amb Vadevi: “Penso que el departament d’Agricultura activarà mesures útils que puguin ajudar o acompanyar els projectes amb més dificultats, i des de la mateixa DOQ també ho hem de fer”. D’igual manera Carlos Brull, l’alcalde de Falset, demanava solucions estructurals per la sequera d’aquesta zona del país.
Uns mesos més tard, en sintonia amb les pregàries dels experts, el Govern va decidir constituir una Comissió per fer seguiment de mesures per combatre la sequera al Priorat. La notícia va ser molt ben acollida per sector, ja que mostrava concreció en accions reals, funcionals i tan ràpides com sigui possible, respecte del territori i el sector agrícola. Tot i això, va plantejar noves preguntes que aquesta vegada el president de la DOQ i l’alcalde de Falset tornen a adreçar en una nova entrevista amb aquest diari.
Quins plans tenen pensats? Saben que diferents institucions (ACA, Meteocat, INCAVI i IRTA) coordinades per l’IRTA han contribuït a desenvolupar un pla que possibiliti el reg mínim en la DO Penedès. Aprofitaran aquesta estructura funcional?
Salustià Alvarez: Pel que fa a les solucions derivades de la falta d’aigua hem de treballar des de tres horitzons ben diferents. Un primer objectiu per a fer front a les necessitats del moment actual, que tenen caràcter urgent. En segon lloc, les que es poden resoldre a mitjà termini a 1-2 anys que es fixen en l’ús de l’aigua dels pantans de Margalef i els Guiaments. I, un tercer estadi, que se centra a garantir el reg de la conca del Siurana i els usos i serveis del pantà de Siurana. Tenim constància de la feina feta al Penedès, on s’han produït una forta implicació dels agents de l’administració per a trobar solucions. És indubtable que aquí, al Priorat, ens caldrà fer el mateix.
Carlos Brull: Sembla evident i necessari que abordem la gestió de l’aigua i el reg agrícola d’una manera més coordinada del que institucionalment s’ha fet fins a la data, i que consti que parlo històricament i no tan sols dels últims anys. Ens cal planificar i gestionar bé els recursos hídrics, i en aquest sentit la fórmula que han trobat al Penedès ens sembla interessant. Sigui com sigui, insisteixo que hem afrontar la visió amb una mirada llarga, a molts anys vista, però sense perdre de vista que ara mateix tenim una urgència que requereix respostes administratives urgents. No hi ha dia que no em trobi viticultors, pagesos i elaboradors de vi que no em diguin que la situació és insostenible després de tres anys de sequera extrema.
Tothom sap que la part del Priorat-Montsant és de les més seques de Catalunya, tanmateix, com s’ha arribat a la situació actual? Quin percentatge atribueixen a la nova realitat climàtica i quin al nou ús de l’aigua per aquest territori?
SA: L’actual situació d’extrema excepcionalitat és deguda exclusivament a la manca de pluges, i totalment condicionada als efectes del canvi climàtic. A la comarca no s’ha produït ni un canvi en l’ús de l’aigua, ni tampoc un increment en el consum durant els darrers 10 anys que permeti dir que aquest aspecte pugui ser un condicionant de l’extrema sequera que patim.
CB: No hi ha conreu agrícola ni negoci agropecuari que surti indemne de tres anys de sequera continuada. Aquesta és la principal causa de la situació dramàtica que viu la pagesia de Falset i la comarca, que en bona part ha basat el seu model en una agricultura de secà, en la qual l’aigua era un suport puntual. Però, ara no parlem d’això. Parlem que necessitem l’aigua per a una cosa tan bàsica com salvar les plantes, els conreus i la mínima producció. En segons quines zones de la comarca, hi ha ceps vells que s’han mort després de 70 anys havent-ho aguantat tot, hi ha ceps que no produeixen gairebé res i hi ha ceps plantats fa poc que ja no es desenvoluparan degudament i que caldrà arrencar. És a dir, no parlem en cap cas que els pagesos hagin embogit regant, sinó de la falta d’aigua més bàsica. Parlem de pura supervivència.
Van demanar temps enrere disposar d’aigua de l’Ebre per portar aigua a la vinya? Si és afirmatiu, a qui li van demanar i quina va ser la resposta?
SA: Nosaltres som de la Conca de l’Ebre, per tant, els rius de la comarca quan tenen aigua abasteixen el cabal del riu. Ara que tenim una sequera important, els nostres rius són secs i l’Ebre baixa més ple que mai. És lògic, coherent i natural que sigui el riu Ebre qui ens aporti l’aigua necessària per a l’abastiment de la comarca, sigui per usos agrícoles o agro-industrials.
CB: Des de l’Ajuntament de Falset i altres institucions n’hem començat a parlar amb el govern, la CHE i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), i aquesta és una possibilitat que està en estudi. Necessitem aigua per salvar l’agricultura, però també per garantir el subministrament d’aigua boca als pobles. A Falset, per exemple, hem passat l’estiu amb suport de cisternes d’aigua, i hi ha pobles on no hi ha gens d’aigua o no es pot beure. L’opció d’aigua de l’Ebre és una carta que hem de tenir damunt la taula, però no l’única. Ens cal una mirada llarga i integral, i això implica pensar bé la gestió hídrica de la comarca del Priorat a curt, mitjà i llarg termini, i aquí ens entra l’Ebre, però també solucionar què n’hem de fer del pantà i de l’aigua del Siurana, que es transvasa a una altra conca per abastir Reus i el Baix Camp. Una situació tan extrema com l’actual requereix una mirada àmplia i més d’una alternativa.
El darrer canvi polític que s’ha produït a la Generalitat sembla que prioritza garantir la disponibilitat d’aigua, si més no a les conques internes, que són les que estan sota la seva responsabilitat, tot i que aquest territori és de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
SA: El fet de pertànyer a la Conca de l’Ebre i dependre al mateix temps de l’ACA, no sé ben bé si ajuda o interromp. L’important en si, és trobar solucions vinguin d’on vinguin. Per a la DOQ Priorat, disposar d’un nom propi de prestigi internacional i vinculat a la vinya, i evidentment, al vi, ens posiciona com un objectiu a salvaguardar per l’administració catalana. Per prestigi, per producte enogastronòmic, per referent turístic… Els valors que aportem al conjunt de les comarques tarragonines i a Catalunya són molt importants.
CB: És lògic. Sense aigua no som absolutament res. El Priorat necessita aigua per beure, com tothom, i per sostenir un model agrícola de qualitat sobre el qual hem fonamentat un model de desenvolupament rural que ha estat considerat exemplar en molts aspectes
A què atribueixen el desemparament hídric per part de les administracions? A la baixa densitat de població o al desconeixement del gran valor de la viticultura més enllà del raïm i del vi, com s’ha vist en els darrers incendis (per apagar una hectàrea de bosc calen 9000 m3 i per regar una de vinya 1000 m3)?
SA: El que també és cert, és que el Priorat és una comarca amb poca població, sense activitat industrial i amb el tercer PIB més baix de Catalunya. Tot plegat podria generar poc interès sobretot si tenim en compte que també la comarca ha generat errors que a vegades no ens han ajudat gaire.
CB: Mentre hi ha hagut l’aigua mínima que necessitàvem, ningú no s’ha plantejat seriosament que un dia ens poguéssim quedar secs per molt que fa un munt d’anys que parlem del canvi climàtic. Ningú, i en aquest sentit cal que tots fem autocrítica. Però l’administració també ha d’entendre que, en el nostre cas, no parlem de cap gran despesa en aigua (ni per necessitats agrícoles ni demogràfiques) i que ha arribat l’hora de definir clarament quin ha de ser el model de gestió hídrica de la comarca: d’on surt l’aigua, quins usos en fem, etc. Necessitem al govern ara mateix per dues coses. D’una banda, per definir molt bé aquest model de futur i, d’una altra, per revertir amb urgència la situació catastròfica que ara vivim, abans que sigui massa tard. Si no ho fem, la comarca vitivinícola i agrícola que ara coneixem s’enfonsa.
Quins passos faran per obtenir aigua i fer-la funcional?
SA: Primer, concretar què ens cal i establir quins són els mecanismes de relació amb l’administració. Segon, redactar conjuntament amb el Govern Català un pla per tal de pal·liar la situació.
CB: Tots els passos. Tots. No hi cap alternativa que hàgim de deixar de banda.
Si en disposen, seran molt estrictes en el manteniment d’una producció i, per tant, qualitat tipus del Priorat?
SA: La DOQ Priorat s’ha fet un lloc al món del vi, en veu dels prescriptors i les revistes especialitzades, per tres criteris molt estrictes. El primer per la identitat del seu territori. En segon lloc, per la qualitat dels seus vins. I, en tercer lloc, per treballar amb respecte i, sobretot molta seriositat. I aquestes tres premisses les hem de mantenir, inexcusablement, per continuar evolucionant com una de les regions i DOQ més notables del món del vi.
CB: A la comarca del Priorat la qualitat vitivinícola és innegociable. Sense una qualitat excepcional, fora del món dels vins de prestigi, els vins de Priorat i Montsant no tenen res a fer.
