Aquest darrer any s’ha patit una llarga i intensa sequera i, tanmateix, pels moviments i accions que s’estan produint, sembla que o bé es desconeix el cicle hidrològic o bé no se’l té en compte. Aquest cicle engloba rius, torrents, embassaments, estanys, aigües costaneres i subterrànies i cada cop més regenerades i dessalinitzades. Té un model similar al de les rodetes d’un rellotge mecànic: cadascuna gira a una velocitat específica perquè el conjunt ajusti la cadència a una precisa distribució temporal lligada als dies, hores, minuts, segons…
Seguint amb aquest símil, el funcionament del rellotge requereix energia, que en cicle hidrològic és el clima i la meteorologia que se’n deriva i que afecta la quantitat d’aigua disponible, ja que determina la pluja, l’evaporació, la infiltració i la mobilitat superficial i subterrània. Si la temperatura corporal indica el funcionament dels individus, el nivell dels embassaments mesura la quantitat d’aigua que hi ha al territori que l’ha de gestionar.
El canvi climàtic reduirà les precipitacions
Segur que plourà, però cal valorar un llarg etcètera de condicions per calcular quanta aigua hi haurà disponible i també on i quan en cada moment del cicle. Amb el dèficit actual, caldrien dos o tres temporals com el Glòria per tornar a omplir els components del cicle hidrològic, cosa que, no cal dir-ho, no és socialment desitjable. Tenim, doncs, una rodeta que s’ha quedat clavada i que endarrereix les manetes del rellotge, generant sequera.
Plourà, sí, però se sap que hi ha canvi climàtic i, per tant, un increment de temperatura gran i significatiu que promou una evaporació important i, en conseqüència, menys aigua disponible. A mitjans de segle, sense considerar la demanda, serà un 20% inferior. En aquest context, doncs, sembla lògic, desitjable i responsable generar una campanya de conscienciació respecte de l’ús de l’aigua per part dels ciutadans.
Això no obstant, aquesta campanya sembla que només es focalitza en la població que beu aigua i consumeix energia hidroelèctrica. No es té en compte que aquesta aigua, la que no hi és per manca de pluja o per una elevada despesa, afecta d’una manera molt important l’agricultura, i especialment els secans, que són el 65% de la superfície de vinya de Catalunya.
El sistema que ens ha dut fins aquí “no ens en pot ni ens en podrà treure”
Com bé diu el Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC) des de 2014, l’informe MedECC de 2021, i com va declarar el juliol de 2022 el secretari general de l’ONU, “el sistema que ens ha portat fins aquest atzucac no ens en pot ni ens en podrà treure”, “cal incrementar significativament els esforços per adaptar-nos als canvis inevitables, mitigar els motors de canvi i augmentar la resiliència”. Avui dia “continuem sent addictes als combustibles fòssils i, pel bé de la salut de les nostres societats i del planeta, hem de deixar-los, i deixar-los ja”.
Què s’hi pot fer, des de la vinya?
La vitivinicultura pot fer molt per optimitzar la capacitat de càrrega del sistema, és a dir, el que un territori pot suportar mentre els seus integrants, en aquest cas els ceps, desenvolupin la seva activitat fisiològica a escala òptima i sense recursos externs. Es pot fer plantejant quina ha de ser la densitat de plantació i com es condueix el cep a cada parcel·la (sòl/varietat/clima/producte a elaborar), quin és el millor conjunt peu/varietat, quina és la mida ideal del cep per a cada circumstància, la seva càrrega de fulles i raïm…
Finalment, però, malgrat tots aquests esforços, seguirà mancant aigua. En aquest sentit, el tercer informe del canvi climàtic a Catalunya, als capítols 4, 5 i 7, deixa clar que la recollida i regulació de l’aigua és cabdal, no només per al seu ús sinó també per evitar l’erosió i una escorrentia ràpida vers el mar. Cal retenir-la de diverses maneres -conreu a nivell, parets de pedra seca, basses de laminació de torrentades, increment de matèria orgànica i cobertes verdes als sòls, manteniment de la pedregositat…, i posar-la a disposició de la vinya.
Treballar plegats és l’única sortida possible
Els darrers anys, molt afectats per una llarga i intensa sequera, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’IRTA, amb col·laboració amb ACA, EURECAT, DACC, INNOVI, INCAVI i Bombers, han coordinat i desenvolupat una sèrie de treballs de recerca relacionats amb la viticultura, que oferien solucions potencials. S’ha fet en el marc dels projectes CLIMAVIT21 i SECAREGVIN, ambdós parcialment subvencionats per la Generalitat de Catalunya. Disposant d’informació per actuar a curt, mig i llarg termini, cal considerar que el dia a dia va fent que la sequera sigui cada cop més important i, en conseqüència, cal cercar solucions en plural, ja que ni totes són bones per a tothom, ni ho són sempre, ni ho són arreu.
Som en un moment i una situació complexa on, possiblement, la millor estratègia adaptativa és anar plegats, discutint opcions i valorant solucions. Així doncs, també és clara la importància d’un servei públic d’assessorament i acompanyament estrictament agronòmic, tenint en compte la velocitat dels canvis i les incerteses que presenten. Fora bo pensar que s’ha encetat una nova manera de treballar, que fa servir la visió col·lectiva pels problemes individuals, per fer eficient l’ús del major i millor recurs de què disposem, el coneixement, juntament amb el sentit comú.
