El futur del sector vitivinícola no es mesura en litres, sinó en qualitat. Hi ha un canvi silenciós però imparable al fons de cada copa. A Catalunya —com a bona part del món— es beu menys vi, però el que s’escull, es beu millor. No és només una tendència, sinó una revolució cultural que transforma la manera com ens relacionem amb el vi, amb el territori i amb el temps. El consumidor actual busca experiències més significatives, projectes amb ànima i productes que parlin clarament d’on venen. El vi deixa de ser un producte més per convertir-se en un relat. I el vi català té molt per explicar.
El panorama vinícola del país viu, així, un moment de transició. Tot i que les xifres globals de consum són baixes, hi ha indicadors clars que apunten cap a una valoració més alta del producte local, de qualitat i elaborat amb criteris sostenibles. Segons dades de l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE), el consum de vi a l’Estat espanyol va augmentar un 2,5% l’any 2024, arribant als 9,9 milions d’hectolitres. Catalunya, amb el 10,3% del total, manté el seu pes dins del sector vinícola estatal. Però aquest petit repunt no amaga la realitat: es beu menys sovint, però es beu amb més criteri.
L’ascens dels vins amb DO catalana
Un dels indicadors més clars d’aquest canvi de paradigma és la consolidació dels vins amb Denominació d’Origen catalana. Segons un informe de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), la quota de mercat d’aquests vins ha passat de representar el 27,8% del consum a Catalunya el 2010 al 41,5% el 2020. És una dada que parla per si sola: el consumidor aposta per projectes arrelats, que transmeten paisatge, cultura i identitat. Ja no n’hi ha prou amb una etiqueta atractiva. El consumidor vol saber qui hi ha darrere d’un vi, com s’ha elaborat, d’on prové i què defensa. Aquesta exigència ha obligat el sector a fer un pas endavant: més transparència, més compromís, més autenticitat.
El valor de les varietats locals i la sostenibilitat
Aquest canvi també ha fet valdre les varietats locals, algunes de les quals havien estat arraconades durant dècades. Ceps com el sumoll, la garnatxa peluda, o el picapoll han tornat a les vinyes catalanes amb força. Recuperar-les no només implica defensar un patrimoni agrari, sinó també oferir al consumidor vins diferents, amb personalitat pròpia i lligats a un territori real.
En paral·lel, el compromís amb la sostenibilitat s’ha convertit en un criteri clau. Catalunya lidera el rànquing estatal en superfície de vinya ecològica. Segons dades del CCPAE, gairebé un 40% de la vinya ecològica certificada a Espanya es troba en terres catalanes. El que abans era una aposta arriscada, avui és gairebé una obligació per a qualsevol celler que vulgui mirar al futur.
L’enoturisme i la nova relació amb el consumidor
Una de les eines més potents per explicar aquest canvi ha estat l’enoturisme. Les visites als cellers, els tastos en vinya, els festivals entre ceps o les experiències gastronòmiques maridades han redefinit la relació entre productor i consumidor. Ara qui beu vi sovint ha trepitjat la vinya, ha escoltat la història i ha conegut de primera mà les persones que hi ha al darrere. Aquesta connexió emocional és clau per fidelitzar, però també per educar. El vi deixa de ser un misteri inaccessible i esdevé un producte cultural, quotidià i proper.
Projectes que ja miren al futur
A diferents denominacions d’origen catalanes com la DO Terra Alta, la DO Alella, la DO Conca de Barberà, en els darrers vint anys han experimentat un gran canvi, passant de vendre una gran part de la seva producció a granel a vendre-ho pràcticament completament a vi embotellat. Això es graciés a diferents petits projectes que han anat sorgint intentant preservar la tradició però mirant a la modernitat, elaborant vi amb valors i a la vegada amb un gran èxit comercial. Molts d’aquests projectes estan liderats per joves —sovint amb formació diversa i experiència internacional— que han tornat a la vinya amb una mirada nova. I això es nota tant dins l’ampolla com en la manera de comunicar-se amb el món.
El repte de no perdre el nord
Però tot avenç comporta també riscos i reptes. El principal per al sector vinícola català serà no deixar-se arrossegar per modes buides ni convertir el relat en màrqueting buit. Cal continuar invertint en formació, divulgació i en una relació honesta amb el consumidor. També serà clau saber defensar el vi com a patrimoni cultural, com a símbol de convivència i com a producte saludable dins d’un estil de vida equilibrat. La demonització indiscriminada del consum moderat d’alcohol pot posar en risc tot aquest ecosistema cultural i econòmic.
El vi català es troba en un moment decisiu. Potser ja no es tronaran a veure les xifres de consum d’altres dècades, però això no s’ha de viure com un fracàs. Tot al contrari: el sector ha de continuar aprofundint en aquesta aposta per la qualitat, pel relat honest i per la connexió amb la terra. El futur no es mesura només en litres venuts, sinó en moments compartits, en memòria gustativa i en valors. I en aquest escenari, el vi català té molt a dir. Potser més que mai.
