Les males collites semblen haver quedat en l’oblit del sector vitivinícola. La sequera i la caiguda de la producció formen part del passat i amb la verema d’enguany s’espera que la producció augmenti, no tant per a tornar a les èpoques daurades, però sí per deixar respirar tranquil al sector. No només les estimacions són positives, sinó que els reculls de dades dels primers nou mesos de l’any apunten cap a un increment notable. Ara bé, mentre un problema queda en la llunyania, un altre es fa evident. Si bé és cert que el consum de vi s’ha anat reduint en l’última dècada a escala mundial, l’estat espanyol encara no acabava de notar-ne els efectes. Una situació que podria estar canviant, ja que l’estabilitat a la baixa del consum comença a preocupar el sector, sobretot perquè a les portes de la temporada d’estiu s’esperaria un repunt de les ganes de beure vi. Un caldo de cultiu que podria afavorir a una reducció d’existències de vi, la qual cosa -sense ser portada a l’extrem- pot tenir efectes positius, ja que amb un nombre d’ampolles regulat en un mercat que no puja especialment augmenta la possibilitat que pugi el valor del vi, una situació esperada per pagesos i elaboradors.
La producció ja no sembla un problema pel sector vitivinícola i l’increment de raïm per aquesta nova verema s’estima que serà superior a l’anterior. Tot i això, continuarà per sota les dades que s’havien recollit en anys de bones collites. En concret, el mes d’abril de 2025, segons les dades publicades per l’Interprofesional del Vino, extretes de l’INFOVI, no va haver-hi pràcticament producció de vi. En aquest sentit, es va arribar als 14.616 d’hectolitres (hl) el que se suma a la producció de vi dels nou primers mesos de la campanya 2024/25 que ja se situa en els 31,1 milions d’hl, xifra un 9,6% superior a la registrada en el mateix període de la campanya anterior i podria ampliar-se 2,7 milions d’hl més. D’aquesta manera, sembla que a escala estatal, la producció continuarà a l’alça i, per tant, no hi hauria d’haver perill de pèrdua massiva d’existències per causes meteorològiques, com la sequera de tres anys que es va viure a Catalunya. Per colors, tenint en compte la producció de vi dels productors de més de 1.000 hl, 12,6 milions d’hl (-1,8%) corresponen a vins negres i rosats i els 17,9 milions restants, a vins blancs (+20,4%).
Les dades de producció no són molt altes, però combinen a la perfecció amb l’alentiment del consum. Des de fa pràcticament una dècada, tot el món pateix una davallada constant d’amants de beure vi. Segons les dades del INFOVI, corresponents al mes d’abril de 2025, els últims dotze mesos es tanquen amb una lleugera caiguda de l’estimació de consum nacional de vi del 0,5%, respecte a l’interanual a abril del 2024, situant-se en els 9,78 milions d’hl. En termes absoluts, el consum aparent es va reduir, en aquest període, en 53.364 hl. El mes d’abril del 2025, es van reduir les entrades de vi d’origen nacional en els cellers espanyols un -26,8%, fins als 1.532.616 hl i un -17,7% les sortides, fins als 2.411.678 hl. La diferència neta entre ambdues va ser de 879.062 hl, xifra un 4,7% superior a la registrada l’abril del 2024. Ara bé, tot i que ni l’estat espanyol ni Catalunya són una excepció de la caiguda mundial del consum, hi ha hagut certa estabilització a la baixa, sobretot si es compara amb altres països com el Regne Unit o els Estats Units, on els consumidors han caigut de manera més pronunciada.
L’estabilització de les existències repercuteix al preu
La baixada de les existències de manera moderada provocaria certa sensació de tranquil·litat als productors. La realitat és que amb un nombre molt alt d’existències i una caiguda del consum hi hauria ampolles sobrants, el que pot repercutir a la baixada del preu del vi a l’estat espanyol. Per contra, la situació que s’estima per la verema d’enguany és arribar a un equilibri en el qual, després danys de producció baixa s’hagin buidat les existències de vi i abans d’arribar a xifres massa baixes, una bona collita pugui estabilitzar la situació. Aquesta teoria agafa força en comprovar les dades de l’INFOVI sobre existències de vi, ja que si tenim en compte la mitjana de les cinc últimes campanyes, que és de 44,8 milions d’hl, les existències finals de vi i most el 30 d’abril del 2025, són un 10,9% inferiors. Respecte a les existències finals que hi havia el 30 de març del 2025, aquestes han descendit en 3,35 milions d’hl. En definitiva, tot apunta cap a una reducció de les existències suficient per mantenir el valor de les ampolles de vi de tot el territori.
Per regions, Castella-la Manxa es manté en primera posició amb majors existències finals, aconseguint els 14,4 milions d’hl (36% del total d’existències de vi i most), seguida de La Rioja, amb 5 milions d’hl i de Catalunya, amb 4,65 milions d’hl. Per colors, dels 36,5 milions de hl d’existències finals de vi en mans de productors, 20,9 milions eren de vins negres i rosats (-12,2%) i 15,6 milions d’hl, de vins blancs (+15,5%). Aquest últim paràmetre, que podria ser preocupant per la possibilitat de tenir massa ampolles de vi blanc, també encaixa amb les tendències de mercat que últimament asseguren la voluntat del consumidor de beure més vi blanc que negre. Per tant, en el cas d’una pujada de les existències, podria fins i tot ser positiu l’augment d’ampolles de vi blanc, que s’espera que en els pròxims anys sigui el que més es consumeixi a escala global.
Els vins a l’exterior estan millor valorats
Els vins de l’estat espanyol estan molt ben vistos a l’estranger. En aquest sentit, el volum d’exportacions continua a la baixa, però el valor s’estabilitza. Deixant de banda, l’encariment de la vida en general, és indubtable que els vins del territori són vistos a l’exterior com productes de qualitat, gurmet en depèn de quins països. Les exportacions espanyoles es divideixen en dos grans grups: els vins envasats i a granel. En el primer cas, els envasats (que inclouen els generosos, escumosos, d’agulla, tranquils i Bag In Box) van facturar un 0,8% més, fins als 1.597,2 milions € (+12,8 milions) i van reduir les seves exportacions en volum un 5%, fins als 548,9 milions de litres (-29,4 milions de litres). Els vins a granel, per part seva, van perdre un 4% en volum, fins als 7 milions d’hl (-751.039 hl) i un 4% en valor, fins a fregar els 344 milions € (-13,6 milions). Tots dos grups van augmentar el seu preu mitjà entorn del 6%. Així doncs, les dades generals que l’Interprofessional del Vino extreu de l’AEAT mostren que les exportacions espanyoles de vi van caure el mes de març del 2025, un 1,1% en valor i un 4,6% en volum.
