La industrialització de l’agricultura ha fet molt mal al sector agroalimentari. No hi ha cap branca que se salvi d’anys de degeneració dels sòls a causa de la falta de coneixement d’alguns agricultors. La vinya, castigada igual o més que altres cultius, fa poc que va començar un camí per retornar a la terra tot allò que s’havia sobreexplotat. Mínima intervenció, cultius de precisió, pesticides orgànics i cobertes naturals són només algunes de les estratègies que s’engloben dins la viticultura regenerativa. Una nova manera de veure el sector vitivinícola molt més arrelat a les pràctiques dels primers pagesos, on la connexió amb la terra era el primordial i el coneixement explícit de tot el seu ecosistema era essencial. Mentre molts experts i científics asseguren que la viticultura regenerativa forma part del futur sostenible del sector vitivinícola, encara hi ha alguns escèptics que se’ls miren amb desconfiança. Tot i això, l’amenaça d’un nou període de sequera a causa del canvi climàtic manté el sector tensionat a l’espera de solucions que puguin fer més resistents els cultius.
“L’agricultura tradicional ha anat degradant els sòls per falta de coneixement”, lamenta Xavier Domene, doctor en Biologia, professor Titular en Edafologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CREAF. Aquesta és una de les principals conclusions del 5è Simposi de Viticultura Regenerativa que s’ha celebrat aquest dijous al Vinseum, a Vilafranca del Penedès. Diferents experts han pujat a l’escenari per fer valdre no només les evidències científiques sobre la millora que viu el planeta amb pràctiques sostenibles, sinó que també han presentat diferents projectes de cellers reals que han cedit part de la seva producció a l’estudi de la regenerativa. Per a ells la manca de biodiversitat i els terrers nus -més enllà de les vinyes- no han fet cap bé a la qualitat dels sòls. En aquest sentit, no hi ha gaires estudis que puguin afirmar que el raïm i més tard el vi podrien ser de més qualitat en vinyes cultivades de manera regenerativa, però el que sí que expliquen els científics és que aquests cultius milloren la qualitat del sòl.
La viticultura regenerativa engloba diferents pràctiques, des de l’ús d’animals, fins a l’afavoriment del creixement de fongs a les arrels de les vinyes. Estructures de suport i cobertes naturals són només algunes de les iniciatives que es poden fer, però són de les que estan més avançades. En aquest sentit, tenir una bona coberta natural entre vinyes és un aliat a l’hora de mantenir els sòls rics i forts. Ara bé, s’ha de tenir en compte que la coberta no ha d’estar descuidada, sinó que s’ha de mimetitzar amb l’entorn i complementar-lo: “No només es tracta de tenir herbes sota la vinya, tota coberta vegetal ha de tenir un sentit”, assegura Felicidad de Herralde Traveria, doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona i investigadora en el programa de Fruticultura de l’IRTA. El mateix passa amb els pesticides orgànics i les estructures de suport, ja que tot allò que es posa a la vinya ha de tenir un sentit i, en el cas de la regenerativa, una explicació científica.
Dos projectes per recuperar sòls
Un dels projectes que s’ha mencionat en el simposi ha estat RegeneraCat, finançat amb fons europeus i de la mà del CREAF. “Aquest projecte, igual que altres projectes de recerca en viticultura regenerativa en què participem, ens permet validar científicament i de manera analítica la capacitat de les pràctiques de viticultura regenerativa per recuperar la vitalitat dels sòls i la biodiversitat de l’ecosistema”, especificava a Vadevi Eva Bertran, tècnica d’Innovació i Coneixement de Família Torres. L’empresa vitivinícola fa anys que treballa per la viticultura regenerativa i són dels cellers catalans que aposten pels cultius amb biodiversitat cobertes naturals que afavoreixen els terrers on després les vinyes creixeran més fortes. No sorprèn, doncs, que sigui l’únic celler triat per participar en aquest estudi, que de moment només fa dos anys que està en marxa: “Aquest segon any de projecte, també podrem corroborar l’augment de pol·linitzadors a la vinya regenerativa, la qualitat nutricional dels raïms així com la seva petjada hídrica i de carboni”, continua Bertran.
El segon projecte que s’ha posat sobre l’escenari d’aquest simposi ha estat el Vitiregenere, un estudi complet de diferents cellers que han estat treballant la viticultura regenerativa per comparar els resultats amb la convencional. Can Freixes, Clos Mogador, Jean Leon i també Família Torres han estat els altres participants d’aquest projecte que, malauradament, no ha registrat gaires diferències entre ambdós cultius. La realitat, doncs, és que tot i ser millor pels sòls, no hi ha cap indicatiu que la viticultura regenerativa millori la qualitat del raïm i la planta: “Hem de continuar estudiant durant més anys per veure els canvis”, reconeix Marc Viñas, doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i Investigador en el programa de Sostenibilitat en Biosistemes de l’IRTA.
Descobrir cures per malalties vitícoles
Les iniciatives que es creen al voltant de la viticultura regenerativa no són només per demostrar la clara aposta d’alguns cellers per un futur sostenible, sinó que també hi ha avenços en la investigació que podrien concloure en l’eliminació total d’algunes malalties de les plantes. Aquest és precisament l’objectiu d’Amaia Nogales, doctorada en Biologia Vegetal i Investigadora a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries). Un dels projectes que l’experta ha presentat en el simposi, l’anomenat RHIZOIMPROVE, és la teoria sobre com un bon cultiu regeneratiu, amb l’enfortiment del sòl i els organismes que hi viuen pot fins i tot lluitar contra malalties de la vinya. “En molts moments ens trobem que no sabem ni com lluitar amb certes malalties”, recorda Eloi Montcada, clúster manager de l’INNOVI, conductor de l’acte. En concret, l’objectiu principal del projecte de Nogales és investigar l’impacte de la sequera en els patògens fúngics del sòl que afecten els portainjerts de la vinya i desenvolupar una estratègia integrada de millora del rizobioma per a minimitzar aquests efectes perjudicials i millorar la salut del sòl. Mitjançant la incorporació de microorganismes beneficiosos i metabòlits d’exsudats radiculars acuradament seleccionats, ens esforcem per crear un ecosistema resistent i pròsper que protegeixi les vinyes contra les malalties i fomenti entorns vitícoles sostenibles.
