El sector vitivinícola català és un dels més regulats del país. De fet, totes les empreses relacionades amb el món del vi a escala europea estan subjectes a normatives molt exigents que no permeten gaires canvis. A part, els diferents països elaboradors de vins, com és el cas de Catalunya, també tenen les seves pròpies regles del joc, lleis que acompanyen a vinicultors i empresaris en la cadena de producció i comercialització del vi. El 2020, el sector vitivinícola català va aconseguir la reforma de la Llei Catalana del Vi, una normativa que buscava integrar de manera legal i prescriptiva tots els canvis que s’exigien al sector des d’Europa. Aquesta va ser una de les lleis que es va aprovar amb una majoria acaparadora dins del Parlament, amb un total de 124 vots a favor i quatre abstencions. Ara bé, el que un dia va ser motiu de celebració avui encara no està implementat. Com tota normativa necessitava un decret de desplegament, és a dir, un reglament comú per poder integrar tots els canvis de manera transversal en les diferents companyies. Quatre anys i mig després de ser aprovada la llei, el decret encara és tot un misteri i mentre en alguns espais del sector es demana amb insistència la posada en marxa del reglament, els experts no saben especificar quan més de temps s’haurà d’esperar.
“En l’última conversa amb l’INCAVI ens van assegurar que s’abordaria el reglament”, explica a Vadevi, Jaume Mata, secretari de la marca col·lectiva europea Corpinnat. Per a ells la regulació és essencial pel bon funcionament del sector a Catalunya. En aquest sentit, ja fa anys que mencionen el reglament a les autoritats pertinents, sobretot a l’INCAVI, però Mata assegura que “la llei va morir d’èxit”, ja que passen els anys i sembla que hagi quedat amagada darrere altres prioritats. La visió d’alguns experts, però, és completament diferent. Salvador Puig, director de la secció de Viticultura i Enologia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (IEC) i antic director de l’INCAVI concreta que “la nova llei és una posada al dia amb la normativa europea” i, per tant, no té tanta afectació. Així doncs, el que un dia va liderar l’Institut Català de la Vinya i el Vi considera que els cellers catalans ja de per si “tenen un marge molt estret per fer canvis, ja que des de la Unió Europea està tot dat i beneït”. En altres paraules, l’expert confirma la importància d’una remodelació del sector a través d’aquesta llei, sobretot per deixar clares les normatives europees, però no confia que sigui un gran pas pel sector perquè “el vi ja es regula moltíssim des d’Europa“, insisteix.
“La llei busca una millor organització del sector de la vinya i el vi a Catalunya, incorporant conceptes com excel·lència en la producció de raïm i elaboració dels vins, sostenibilitat i mitigació del canvi climàtic, la preservació del patrimoni que representa la vinya i el vi, la incorporació de la figura del viticultor elaborador, fer valdre totes les baules de la cadena vitivinícola, entre d’altres”, descriu Toni Cruces, secretari general de l’Associació Vinícola Catalana. A grans trets, la normativa permet avançar en qüestions que havien quedat obsoletes a causa del pas del temps i el canvi normatiu d’Europa. La creació del Catàleg de varietats o la definició real de quins són els organismes que inspeccionen i sancionen les plantacions són algunes de les especificacions d’aquesta llei. Tanmateix, però part d’aquestes aportacions són paper mullat sense el decret de desplegament, tal com reflexiona Mata, qui creu fermament en la necessitat d’integrar la normativa de manera immediata. Corpinnat denuncia “certa comoditat” per part de les institucions i Mata comenta que “hi ha parts de la llei que podrien crear conflictes en les DO i, per tant, s’allarga l’espera”. Una opinió molt diferent d’aquest retard en la implementació té Cruces, qui reconeix la demora, però confirma que “hi ha hagut molts canvis des del moment de l’aprovació i s’ha de reorganitzar la manera d’integrar-los”. Així doncs, l’expert creu que hi ha hagut causes alienes a la voluntat de les institucions per no plantejar un reglament abans i, per tant, “no trigarà gaire a posar-se en marxa”.
Voluntat o obligatorietat en la figura del viticultor elaborador
Sense dubte, el canvi que podria aixecar més polseguera d’aquesta llei és la incorporació de la figura del viticultor elaborador. Fins ara, ha estat potestat de les Denominacions d’Origen categoritzar d’on venia el seu raïm.Aquesta és una situació que denuncien des de Corpinnat com a “competència deslleial“, perquè se suposa que poden jugar a la mateixa lliga, vins fets i collits a Catalunya i vins que no. “No hauria de ser decisió de la DO si especificar o no, la normativa hauria d’obligar-te”, exclama Mata. Aquesta visió tampoc la comparteixen els experts que tot i estar d’acord a dir que la distinció és importat, no veurien bé que la llei obligués els elaboradors a explicar-ho, “simplement hauria de donar l’opció per qui ho vulgui fer”, replica Puig. A més, el director de la secció de Viticultura i Enologia de laInstitució Catalana d’Estudis Agraris (IEC) confirma que els cellers que farien servir la distinció es diferencien dels que no, ja que “juguen en lligues diferents”. En la mateixa línia, el secretari general de l’Associació Vinícola Catalana també assegura que “en el sector del vi hi ha molta figura obligatòria que fa perdre molt de temps” i per tant, afegeix que “seria un error fer-ho obligatori“.
Per Coprinnat, però, la manca d’una categorització més precisa va molt més enllà d’esquivar paperassa. Cap dels experts nega que això sigui cert, però Cruces reitera que la figura ha de ser voluntària no només per no posar cellers entre l’espasa i la paret, sinó perquè quan una figura la té tothom “perds el tret diferencial i perd tota la gràcia”, argumenta. Per a ell, el distintiu pot ser una bona manera de categoritzar el producte i donar-li un punt que el diferenciï d’altres.
Canvi climàtic i digitalització en el punt de mira
La llei a més també potencia el foment de l’enoturisme i la cultura del vi per part de l’INCAVI, conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, entitats i institucions. D’aquesta manera, ja el 2020 es pronosticava que el sector vitivinícola afegiria el turisme en la seva cartera d’ofertes i, per tant, la normativa recollia la necessitat d’implementar nous formats i tecnologies, acompanyades de la digitalització que es propaga des de fa anys per a tots els sectors. A més, també es posava sobre la taula la necessitat de combatre el canvi climàtic que, segons explica Cruces “en aquell moment no tenia uns efectes tan clars com els d’ara”, però “ja es veia a venir el que passaria”, continua l’expert. En aquesta línia, la llei busca facilitar l’adaptació de la viticultura, agilitar i facilitar la incorporació de noves varietats, especialment les recuperades i ancestrals, en el potencial vitícola català i fomentar l’agricultura de muntanya. Una llei, doncs, que tot i gairebé cinc anys de silenci té totes les bases per convertir-se en el Sant Greal del sector vitivinícola català o almenys potenciar la seva identitat arreu del món.
