Cada ampolla de vi genera una petjada hídrica de 720 litres d’aigua. Aquesta dada, combinada amb la sequera que s’ha patit a Catalunya en els últims anys remarca la necessitat de processos més efectius per gestionar el reg. El sector vitivinícola no és aliè a aquestes situacions i si bé és cert que en molts casos no cal regar de manera diària, la manca d’aigua afecta fins i tot la qualitat dels vins, depenent del territori català en el qual s’elaboren. Amb una base de dades precisa i solucions personalitzades, els pagesos podrien delimitar millor l’ús de l’aigua i concretar els moments en què es recomana regar. Aquesta és precisament la tasca que s’ha posat en marxa en el projecte Sensoreg, una iniciativa d’INNOVI que amb la col·laboració de l’INCAVI ha aconseguit sensoritzar dos cellers amb característiques molt diverses. L’objectiu darrer aquest procés és demostrar que la informació sobre el comportament dels sòls i les plantes és clau per establir quin és el millor ús que es pot fer d’un bé tan escàs i preuat a Catalunya com l’aigua.
“Les dades són com una droga, com més en gestionem, més en volem”, explica Joan Àngel Lliberia, propietari del celler Edetària. La seva finca, juntament amb el celler Alta Alella, són els dos projectes que participen en la iniciativa Sensoreg. Per a Lliberia, el coneixement és poder i, per tant, tenir el control absolut de tot el que passa a la vinya els dona les eines necessàries per fer vi d’una gran qualitat, independentment dels períodes de sequera. “Els vins sense certa quantitat d’aigua perden aquesta mediterraneïtat tan específica del nostre territori”, concreta l’expert, qui reconeix que els sensors han aconseguit que puguin monitorar el comportament de la planta amb aigua i sense i, en última instància, aconseguir fer elaborats de gran qualitat sense renunciar al reg: “Regant quan toca i on toca”, recorda. Unes conclusions que també comparteix Vicenç Galbany, d’Alta Alella qui assegura que el projecte els ha ajudat a “implementar noves metodologies de treball amb el reg” gràcies a la gran quantitat d’informació nova que actualment tenen la capacitat de gestionar.
Una de les principals conclusions que treuen ambdós cellers d’aquest projecte és que la planta necessita un cert “estrès hídric“, terminologia que s’utilitza per denominar la manca d’aigua en certs períodes de maduració de la fruita. En altres paraules, la vinya ha de passar per moment en què no hi ha aigua per tal de millorar el seu fruit. Ara bé, arribar a quantificar quin és l’estrès al qual la planta es pot exposar sense morir és molt complicat sense un monitoratge concret. “Sensoreg ens ha servit per a conèixer millor les quantitats d’aigua i la freqüència que va millor a la planta”, remarca Galbany, qui afegeix que “sempre es treballa sota la premissa d’aconseguir la millor qualitat del vi”. Lliberia també reconeix que tenir la informació específica ajuda a millorar els cultius, però alerta que abans de monitorar les plantacions “cal tenir molt clar que vols fer amb la teva vinya”, és a dir, per l’expert d’Edetària les dades s’han d’analitzar en base els rendiments de la vinya i els objectius del celler.
La realitat és que la sequera ha marcat un abans i un després a Catalunya i encara que sembla que enguany no serà un problema, tot el sector està d’acord a afirmar que no serà l’última que viuran. Per això, projectes com Sensoreg pretenen canviar la manera de treballar dels viticultors i reconeixen la necessitat del reg de suport, és a dir, l’ús d’aigua per mantenir la planta viva o bé fer-la tenir uns fruits amb unes característiques específiques. “Amb aquest projecte volíem respondre dues preguntes: Cal regar?, i amb quina freqüència?”, descriu Lluís Giralt, investigador i tècnic de viticultura de l’INCAVI. Per a ell, la participació de l’entitat en aquest projecte ha estat “d’acompanyament” i confirma que la voluntat de dur-lo a terme surt de “la necessitat d’optimització de l’aigua”.
Una anàlisi de dades exhaustiva
La solució tecnològica està dissenyada per millorar l’eficàcia del reg a les vinyes mitjançant un sistema avançat de sensors. Aquest projecte, segons es desprèn de la informació que posa a l’abast del públic l’INNOVI, permet un desplegament intel·ligent de dispositius a les plantacions, diferenciant les diverses zones de la vinya segons les seves característiques específiques. En concret, el funcionament dels sensors és menys complex del que sembla. Aquestes eines monitoren diferents variables climàtiques i edàfiques que influeixen en les necessitats hídriques de la vinya. Entre aquestes característiques s’inclouen l’orientació de la plantació, la composició i estructura del sòl, així com les condicions del microclima de cada zona. Aquestes dades permeten una presa de decisions més precisa i personalitzada per a cada vinya, evitant tant l’excés com la manca d’aigua.
El sistema de Sensoreg es basa en dos tipus principals de sensors. D’una banda, els sensors d’humitat proporcionen informació en temps real sobre com s’absorbeix l’aigua segons el tipus de terreny, combinant aquestes dades amb prediccions meteorològiques per ajustar les estratègies de reg. D’altra banda, hi ha sensors específics per monitorar la tija de la vinya sense causar-li cap dany, cosa que permet obtenir informació detallada sobre l’estrès hídric de la planta. “És una manera de donar resultats tangibles als viticultors”, expressa Giralt, qui també recorda que tecnologia com aquesta “dona pautes de com treballar la vinya”.
Un projecte en “la primera classe de solfeig”
Sensoreg és un projecte “totalment extrapolable”, afirma Lliberia. En aquest sentit, el propietari d’Edetària dona per fet que altres zones de Catalunya voldran començar a implementar aquestes eines en el seu territori, però que fins i tot en el seu celler es troben en fases molt inicials: “Volem tocar la guitarra de manera professional i encara ens trobem a la primera classe de solfeig”, compara Lliberia. A parer seu, l’ús de les dades que proporciona aquest projecte ajuden a donar una visió molt més clara i específica de la vinya que s’està cultivant. De fet, per a ell és un procés clau per a entendre quina classe de vi aconseguirà fer i com el reg pot ajudar a millorar o no la seva qualitat en determinats moments. “Crec que és un projecte essencial per a qualsevol que vulgui regar”, reforça Galbany, ja que exemplifica com en la seva finca aquesta informació ha estat clau per “tenir un coneixement extens sobre la vinya”.
En definitiva, el projecte de Sensoreg busca marcar un abans i un després en un sector que tot i haver estat maltractat per la sequera, “encara no té cultura de reg”, diu l’investigador i tècnic de l’INCAVI. Ambdós cellers asseguren l’èxit de la iniciativa i recomanen la seva implementació en altres territoris. No obstant això, Lliberia assenyala que “un sistema de balanç hídric no és suficient” i tot i que l’eina és molt útil, conclou que “això només és el principi”.
