La falsificació és un problema creixent en els productes d’alta gamma. D’ençà que la digitalització i el comerç electrònic formen part de la vida quotidiana dels consumidors, més marques veuen com els seus productes més selectes són copiats per vendre a preus més baixos. En alguns sectors, les falsificacions han arribat a estar tan ben fetes que costen de distingir a ulls inexperts. El vi no viu aliè a aquest auge, i des de la Universitat Rovira i Virgili han volgut utilitzar les ampolles d’elaborats per crear un prototip de superfície inclonable, un avenç que marcaria un abans i un després en la identificació de productes vertaders.
Hi ha diferents tècniques per certificar l’autenticitat dels productes, com ara hologrames, codis QR o etiquetes RFID -acrònim en anglès d’identificació per radiofreqüència-. Ara bé, totes aquestes són fàcilment falsificables per a professionals del frau. És per això que des de la universitat tarragonina proposen un nou mètode, que tot i semblar sortit d’una pel·lícula de ciència-ficció, podria ser el definitiu. Es tracta d’una superfície inclonable de grafè. Toni Lázaro, investigador del grup de recerca NEPHOS del departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica (DEEEA) de la URV, descriu aquesta signatura única com “una empremta digital de radiofreqüència, extremadament difícil de reproduir”. Aquesta superfície de grafè -un material que ordena els àtoms de carboni d’una forma molt particular- modula les ones de ràdio com ho faria un circuit integrat, però n’impossibilita la falsificació.
La investigació i els primers prototips s’ha començat a testar en ampolles de vi per una raó molt senzilla: els taps de suro. Aquest material natural centenari que sempre acompanya els millors vins i famós per la seva elasticitat i impermeabilitat esdevé, ara, el suport perfecte per aquesta tecnologia innovadora. Tot i això, l’equip de Lázaro també està treballant per poder fer aquesta impressió en altres materials com ara la poliamida, un tipus de plàstic molt popular, i fins i tot sobre teixits per a trobar la manera de portar aquest nou descobriment a tots els sectors.
Un procés complex, però eficaç
El mètode per aplicar aquestes innovadores etiquetes inclonables sobre el suro és complex, però ha provat ser extremadament eficaç. El procés consisteix a aplicar un feix làser molt precís sobre la superfície del suro, que transforma els àtoms de carboni del material en grafè, un compost altament conductor de l’electricitat i més eficient que el carbó o el grafit. Ajustant paràmetres com la potència i la velocitat del làser, es pot controlar el grau de conductivitat del grafè i, per tant, la manera com modula o reflecteix les ones de ràdio. Aquesta resposta elèctrica és única per a cada tap, cosa que permet obtenir una mena de “signatura” inimitable que el fa identificable de manera segura. Gràcies a aquest mètode, els taps poden incorporar informació d’autenticació sense afegir cap etiqueta ni xip, obrint noves possibilitats per a la traçabilitat i la protecció del vi d’alta gamma.
Tot i això, la investigació de la URV no s’ha aturat aquí. L’equip liderat per Lázaro ha volgut anar un pas més enllà i ha buscat una manera d’augmentar encara més la seguretat de les etiquetes amb un segon procediment. Aquest pas consisteix a aplicar una capa molt fina de níquel sobre la superfície del suro ja tractada amb làser. El procés, anomenat electrodeposició, serveix per recobrir el grafè amb un metall conductor que reforça les seves propietats elèctriques i en millora la durabilitat. Encara que el grafè ja és un material conductor per si mateix, aquesta capa de níquel afegeix una nova variable que fa que cada etiqueta sigui encara més diferent. El temps que dura el procés determina el gruix del metall i, per tant, la conductivitat final de l’etiqueta. Això vol dir que, controlant aquest pas, es poden crear patrons únics per a cada tap o ampolla. A més, el suro, que és un material natural i irregular, també hi té un paper important. Les seves petites imperfeccions fan que el resultat final -la combinació del grafè, el níquel i el suro- sigui completament irrepetible, generant una mena d’“empremta electrònica” que permet identificar de manera segura cada producte.
Una doble verificació a través d’etiquetes
A banda de la irrepetible autenticitat de la combinació de níquel, grafè i suro, els investigadors del grup NEPHOS també han creat un sistema especial per comprovar si les etiquetes són autèntiques. Han dissenyat un aparell que aguanta l’ampolla i la fa girar mentre envia ones de ràdio cap al tap. Aquestes ones reboten de manera diferent segons com està feta l’etiqueta, i l’aparell llegeix aquests canvis. Així, com que cada tap genera un patró únic, l’únic que han de fer els fabricants o els organismes de control de la qualitat dels productes és tenir un registre de cada una d’aquestes empremtes electròniques irrepetibles. D’aquesta manera, quan algú escaneja una ampolla, el sistema compara la seva empremta amb les que ja estan registrades. Si no coincideix o no apareix a la base de dades, vol dir que l’ampolla pot ser falsa.
Aquest projecte de la Universitat Rovira i Virgili representa un pas endavant en la lluita contra la falsificació de productes d’alta gamma. El sistema desenvolupat combina ciència, tecnologia i sostenibilitat, aprofitant materials naturals com el suro i components d’alta conductivitat com el grafè i el níquel per crear etiquetes impossibles de copiar. A més, el mecanisme de lectura per radiofreqüència i la verificació en bases de dades aporten un doble nivell de seguretat que permet identificar cada ampolla de manera única. Amb aquest avenç, la URV obre la porta a noves aplicacions en sectors més enllà del vi, garantint autenticitat i traçabilitat en productes de tota mena.
