Els professionals del món del vi sempre diran que l’elaborat és molt més que un producte. Sense ser aquesta afirmació una falsedat, moltes vegades el públic general no acaba de saber que hi ha darrere una ampolla o les diverses maneres que hi ha de cultivar la vinya. De fet, cada vegada hi ha més maneres d’elaborar i cultivar, però n’hi ha una que en els últims anys ha provat ser un gran reclam, per combinar la modernitat i la cura de l’ecosistema. La viticultura biodinàmica és una aposta de futur de molts cellers que busquen implicar-se encara més amb el món que els envolta. Cellers compromesos i amb els recursos suficients per mantenir no només vinyes, sinó boscos, altres plantes i fins i tot animals. Gramona n’és un exemple català i enguany exposa unes trobades intimes amb viticultors amb el mateix pensament. Debats en forma de vídeo que recorden el perquè de la biodinàmica i reflexionen sobre el paper del viticultors en l’era moderna.
Les veus de la terra és un projecte en què 25 viticultors, tècnics i experts en biodinàmica ratifiquen el vincle profund entre la terra i el vi, des de punts de vista tan diversos com l’estudi de composició, textura i microbiologia dels sòls, el disseny de plantació de vinyes per a l’aprofitament dels recursos naturals, la viticultura i l’elaboració des de la filosofia biodinàmica. En altres paraules, Gramona recull en un blog videogràfic totes aquelles qüestions que un dia els van inquietar i porten experts per baixar-les a la terra. Per el celler, el projecte no té res a veure amb l’elaboració dels seus vins, però sí en la reflexió obligatòria que es demana al consumidor quan compra; perquè un bon vi, també ha d’anar acompanyat d’una bona història.
La primera trobada amb Lydia i Claude Bourguignon, microbiòlegs del sòl, és “el detonant d’una xarxa de coneixences que la família Gramona ha establert amb els mestres de la biodinàmica i el tast geosensorial”, expliquen des de Gramona. Els experts francesos són ja gran coneixedors dels sòls que treballen i tenen la percepció que per tal de cultivar cal remar a favor de la terra, no en contra. La parella Jacky Rigaux i Georges Truc els van obrir les portes de les Rencontres Henri Jayer, unes trobades que reuneixen cada any alguns escollits productors de vins de qualitat de tot el món, i en les quals es comparteixen experiències i coneixements sobre temes com la poda, l’empelt, les pràctiques biodinàmiques. Totes les reflexions -tal com comenten des de Gramona- giren entorn l’expressió dels hauts lieux (característiques geològiques, microbiològiques, hidromètriques i d’exposició solar úniques d’una parcel·la singular) a cada vi. “En aquestes trobades, va néixer la germanor entre Gramona i vignerons de la Champagne com Agrapart, Fleury o Lahaye, amb els quals s’ha establert un autèntic diàleg continuat, malgrat la distància i els diferents paisatges d’origen dels vins escumosos de la mítica zona i els del Penedès”, argumenten des del celler català.
Gramona recull vídeos amb converses amb alguns dels experts mundials en matèria de sòls, i la seva relació amb el vi. Parlen viticultors i elaboradors de diferents zones vinícoles emblemàtiques com la família Fleury, Pascal Agrapart, Fernando Mora i Patrick Meyer; experts en l’anàlisi i disseny dels sòls agrícoles com Joaquin Cámara i Manel Badia; mestres de la biodinàmica com Pierre Masson, Georg Meissner i David Baixas; referents internacionals del tast geosensorial com els ja mencionats Truc i Rigaux; respectats marxants de vi com Quim Vila i Paco Berciano; i reconegudes comunicadores com Amaya Cervera i Ruth Troyano. Tots des d’un prisma molt marcat: la necessitat d’explicar perquè la biodinàmica no és més que el retorn de l’home a la terra que cultivar, l’expressió per excel·lència del fet que darrere d’un vi, sempre hi ha un conte.
Tastos geosensorials per a amants del vi
La pràctica de la biodinàmica, una filosofia de vida, va tenir els seus orígens per Gramona en la necessitat de dotar als sòls de les vinyes de vida microbiana i ha esdevingut un una eina indispensable en la cura de la terra i les tasques al celler. L’assistència a diferents tallers i cursos, fins i tot l’organització de jornades a la Granja Gramona, ha fet que els camins de personalitats com Pierrre Masson, Patrick Meyer, Georg Meissner, Marisol Garrido i David Baixas, conflueixin al Penedès i constitueixin una font inesgotable de transmissió de saviesa. Ara bé, aquesta no és la única pràctica que té cert sentit en el sector. Pels clients finals, el cultiu queda lluny, fins el punt que alguns no acaben de connectar amb les històries. D’aquesta necessitat de traslladar aquestes pràctiques a la quotidianitat neixen els tastos geosensorials. En aquest recull d’entrevistes i converses també si poden veure especialistes d’aquestes activitats que es defineixen -en paraules dels Gramona- com “una manera de descriure els vins més lligada a la terra, a través de les seves textures”.
Les veus de la terra és el resultat de quinze anys de recerca i de llargs debats amb viticultors i experts de tot el món. S’hi poden escoltar, de primera mà, les opinions dels erudits, estudiosos i divulgadors que treballen perquè cultivar, elaborar i gaudir de vins de qualitat sigui una realitat ara i en el futur incert del canvi climàtic. “La buscada pluralitat de punts de vista i la contrastada excel·lència dels ponents en els seus àmbits respectius, fan d’aquest espai un repositori de coneixements sobre sòls, viticultura i tast del vi sense precedents”, conclouen des del celler català.
