Els aranzels de Donald Trump han marcat un nou rumb incert per les empreses vitivinícoles europees. Hi ha aquells que asseguren que és moment de diversificar el negoci i altres recomanen mantenir el contacte amb els distribuïdors nord-americans per no perdre terreny de joc. Sigui com sigui, la situació no ha fet cap bé a les exportacions europees, que en certa manera sempre han depès molt dels americans. Dit això, però, no hi ha cap certesa que la situació no pugui millorar i no precisament per la retirada de les polítiques aranzelàries que exigeix la Comissió Europea, sinó pel comportament dels mateixos compradors estatunidencs. Segons assegura un informe de Liv-ex, podrien ser els nord-americans els salvadors dels vins europeus, no sense abans però, fer caure en picat les seves vendes.
El marketplace britànic publica aquest mes de maig les conclusions de l’últim informe d’exportacions mundials i sense cap mena de dubte tot gira entorn els Estats Units. Segons sembla, són els consumidors els que desafiaran les lleis que ha imposat Trump pel suposat augment de les compres de productes americans. Així, Liv-ex detecta tres fases que si es compleixen podrien predir un futur menys catastròfic pels vins europeus. En una primera fase, argumenta l’estudi, “es reduirà considerablement la compra per un període”. Aquesta és l’etapa que es viu en l’actualitat, ja que les dades d’aquest mateix informe reconeixen que el mercat de vi europeu encara no ha trobat un nou equilibri després del cop dels aranzels. La decisió temporal de reduir els aranzels durant 90 dies ofereix una treva, però la incertesa continua sent el principal obstacle. D’aquesta manera, els nord-americans començaran donant l’esquena els vins europeus i perpetuen els desitjos del seu president, almenys en un primer termini. Tot i que Liv-ex no determina quant durarà, asseguren que no serà infinit.
La compra es reduirà per diversos motius, però el principal serà l’oferta de vins del mateix país, probablement de la Vall de Napa, a Califòrnia. De fet, el mateix informe conclou que “és gairebé segur que la compra nord-americana caurà mentre hi hagi encara suficients accions en sòl nord-americà”. Així doncs, és probable que la compra de vins importats d’Europa disminueixi. No obstant això, no tots els consumidors estatunidencs evitaran els vins europeus. El mateix estudi també recorda que hi haurà una part de la demanda que estarà vinculada a aquells consumidors nord-americans que estiguin disposats a absorbir la tarifa.
Menys demanda porta a preus baixos
La fase dos encara serà més difícil de mantenir que la primera. Si els nord-americans deixen de buscar els vins europeus, aquests veuran els seus preus reduïts. En aquest sentit, en un mercat que continua veient-se afectat per un desequilibri d’oferta-demanda, una reducció del valor de compra presenta un greu problema. Paral·lelament, cal tenir en compte que els estatunidencs han estat sempre uns clients que valoraven a l’alça els vins europeus i, per tant, dels països on es ven més car el producte. En un moment en què els aranzels disminueixin la demanda, aquestes pujades en les exportacions de les regions vitivinícoles europees es veuran afectades. Ara bé, tot i que aquesta caiguda de preus pot ser dura per al mercat global, pot acabar alleujant l’impacte dels aranzels per al consumidor als Estats Units. Tal com exemplifica el marketplace britànic: “Mantenint la resta de factors constants (i això és clau en un entorn macroeconòmic tan inestable), si els preus baixen un 5%, un aranzel del 10% esdevé molt més suportable”.
Una nova era de recuperació
La realitat, però, és que encara queden molts serrells per llimar, ja que no hi ha cap certesa que els costos afegits dels aranzels repercuteixin directament els consumidors, el que podria provocar que la teoria de Liv-ex de les tres fases perdés certa força. Tot i això, l’informe conclou que després de la caiguda de preus i un cop s’acabessin els estocs dels estatunidencs repuntarien les vendes de vins europeus en aquest país. D’aquesta manera, l’estudi assegura que el vi d’alta gamma és únic i no intercanviable, així que els compradors nord-americans sempre tornaran quan hagin d’omplir les seves reserves amb productes europeus. A part, l’estudi també esmenta que l’última vegada que es van aplicar aranzels per part dels Estats Units no cobrien tot els vins de la Unió Europea i en l’actualitat si, la qual cosa “iguala les condicions per a tothom”, expliquen des de Liv-ex. Tot i això, també asseveren que sortiran beneficiades aquelles marques de baix risc, és a dir, que ja tinguin certa consolidació en el mercat nord-americà.
Ningú té cap certesa de com acabarà la situació, ni tan sols de quin serà l’impacte real per a les regions vitivinícoles europees, però les teories de Liv-ex pretenen construir una fotografia menys pessimista en la qual hi ha marge de recuperació. Tot i això, l’informe també defensa que mentre la situació continuï sent volàtil, és probable que els compradors nord-americans continuïn sense mullar-se. Més enllà de l’impacte sobre el consumidor als EUA, els productors de la UE i els comerciants que exporten al mercat nord-americà es mantenen a l’espera, amb certa inquietud, de la seva evolució.
