Les cooperatives vitivinícoles formen part del sector des de fa segles. Més d’una d’aquestes associacions de pagesos té cent anys d’història i continua demostrant que unir-se acaba sent la solució als problemes estructurals de l’agricultura. D’ençà que el sector s’ha convertit en un pou de conflictes i dificultats, el cooperativisme s’hi ha fet un lloc per intentar ser un espai segur, assembleari i funcional que dona la potestat de decidir sobre qüestions importants als treballadors del camp. Ara bé, la rapidesa amb la qual canvia la manera de treballar les terres i la constant necessitat d’adaptar-se a les noves tecnologies han fet augmentar les inseguretats sobre aquests models empresarials. En molts casos, la rigidesa i la mirada curtterminista dels socis, marcada per una ferma tradició de prendre les decisions en conjunt, els podria haver fet perdre oportunitats. És evident, doncs, que unir-se per a sobreviure ha estat la resposta dels pagesos des de sempre, però en un món global com l’actual, on el consum reduït i la baixa producció han fet estralls arreu del sector, s’obre el dubte de l’efectivitat del cooperativisme, o almenys el model cooperatiu tradicional.
“El moviment cooperatiu va ser una solució nascuda de la pobresa absoluta”, afirma Francesc Reguant, director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes. D’aquesta manera, l’expert assegura en una conversa amb Vadevi que la viticultura depèn de les cooperatives “des de fa anys”. En concret, al voltant del 60% de la producció de vi català es fa des d’aquests models empresarials i acostumen a ser gegants que competeixen cara a cara amb les empreses privades més potents. Abanderades dels drets de la pagesia, les cooperatives fan ressò de la recerca de l’equilibri entre la venda, la producció i el bon funcionament intern. En altres paraules, els pagesos són els amos i senyors d’allò que es fa amb el seu fruit i, per tant, són els millor recompensats per aquesta feina. Tanmateix, però, com passa amb molts models antics, alguns funcionaments queden obsolets. Fonts del sector expliquen a aquest diari que algunes cooperatives no s’han adaptat bé a la modernitat actual i encara mantenen els mateixos processos que fa dècades, en alguns casos fins i tot segles. D’aquesta manera, la integració de les noves tecnologies per part de les cooperatives és una elecció assembleària i votada en democràcia, una situació que “a vegades alenteix la presa de decisions, o fins i tot l’atura”, lamenten.
En la mateixa línia comenta el gerent de la cooperativa Castell d’Or, Jordi Amell, qui reconeix que els desavantatges del cooperativisme es relacionen amb la lentitud amb la qual s’accepten els canvis, que en alguns casos acaba creant una desigualtat de condicions a l’hora de competir amb empreses privades. “Són situacions conegudes que es parlen des de fa temps, però nosaltres sempre hem intentat sobreposar-nos a aquesta classe de funcionament”, explica Amell. En aquest sentit, Castell d’Or treballa amb un model de cooperativa més integrat en el funcionament modern actual. La presa de decisions o l’adaptació de les noves tecnologies “és més ràpida”, confirma el gerent de la cooperativa. Aquest fet els fa ser percebuts com una empresa privada a l’exterior, tot i que Amell remarca que “el cooperativisme forma part de la nostra essència”. Gràcies a aquesta posada en escena, la cooperativa competeix amb grans marques privades, però Amell insisteix que no són aliens als desavantatges als quals s’enfronten les cooperatives. Així, coincideix amb algunes opinions del sector que constaten que hi ha d’haver un canvi de rumb en el funcionament de les cooperatives per adaptar-se als nous temps: “Abans només intentàvem millorar la vida dels agricultors, ara busquem mostrat la nostra identitat per competir en el sector”, diu el gerent de Castell d’Or.
Precisament sobre la competència, Reguant descriu que “les cooperatives són el futur de la vinicultura”, però que “han de millorar la seva comercialització”. En aquest sentit, segons confirmen la majoria d’experts consultats, la rapidesa de comercialització pot convertir-se en un desavantatge en un mercat tan competitiu com és el del vi i el cava. És per això, que la proposta del director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes és el traspàs de qualsevol matèria de comercialització a empreses mercantils. “Les cooperatives van salvar el sector vitivinícola, però actualment necessiten més velocitat de comerç per competir”, comenta l’expert.
Abandonar la venda a tercers
Històricament, les cooperatives eren models empresarials que se centraven en la venda a tercers. Tal com argumenta Amell, “el comerç a granel era una part molt important del negoci de les cooperatives”. El cooperativisme centenari, doncs, es basava en la seguretat dels pagesos davant de les adversitats del sector i no tant en el tret identitari del producte. Pels experts, però, aquesta és una visió obsoleta en certa manera, ja que actualment la identitat del vi i el cava català juga un paper molt important en la seva comercialització. Per això Castell d’Or busca convertir-se en una cooperativa que treballa democràticament, però es comporta pels de fora com una empresa privada: “Intentem arribar als consumidors, però no som els únics”. De fet, per a Amell, aquest viratge cap a la identitat del producte de les cooperatives i l’abandonament de la venda a tercers és un dels punts clau d’èxit que estan implementant altres cooperatives, ja que assegura la competència directa amb les companyies privades tradicionals.
La santa trinitat: seguretat, paperassa i assessorament
Per a molts pagesos les cooperatives han estat el salvavides del seu negoci. La venda directa a un establiment de manera anual ha assegurat la supervivència de molts productors agrícoles, sobretot després de tres anys de sequera i una caiguda considerable de la producció a pràcticament tot el territori vitivinícola català. Joan Josep Raventós, responsable de vi i cava de la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC) assegura que la feina de les cooperatives ha estat clau i essencial per a la resiliència del sector. Així doncs, l’expert posa sobre la taula la gran labor del cooperativisme i tot i que reconeix que “no sempre hi ha una diferència gran del preu del raïm dins i fora d’una cooperativa”. Per contra, però, explica que “els serveis addicionals aporten un gran valor afegit”. Per a Raventós, la seguretat, l’assessorament legal i la simplificació de la paperassa dins de les cooperatives “donen tranquil·litat als seus socis”. D’aquesta manera, el responsable de vi i cava de la FCAC confirma que “tot i que el valor afegit no es vegi reflectit en el preu de liquidació, és d’una gran importància dins la cooperativa”. Una raó més, doncs, que reforça la teoria que el futur vitivinícola és cooperatiu, i coincideix amb la conclusió de Reguant: “Un pagès sol o és molt fort o no té sortida”.
