En un moment en què el consum de vi mundial no deixa de caure, l’informe elaborat per la Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE) assegura que els consumidors d’aquest producte de l’estat espanyol creixen per primera vegada en anys el 2024. Capitanejada per les bones dades de compres que té Catalunya -segon mercat exportador interior en volum i primer en valor-, Castella la Manxa i La Rioja, aquesta tendència provoca certa tranquil·litat a un sector que ha estat molt maltractat per la sequera i per la demonització de les begudes alcohòliques. Entre les causes més probables de l’augment moderat, l’OIVE destaca el valor afegit i les botigues especialitzades. Així doncs, després de mesos d’incerteses, el vi torna a repuntar i inicia el seu camí per a formar part dels carretons de la compra dels supermercats. Lluny de les xifres que s’aconseguien fa una dècada o dues quan el vi era la beguda per excel·lència en els àpats de totes les cases, aquest repunt que destaca l’OIVE marca una nova fita pel sector vitivinícola espanyol. Pel que fa a la participació catalana, un cop més, el territori demostra la seva resiliència i posicionament en el mercat del vi estatal, on tot i haver-hi molta més competència, els vins catalans continuen destacant.
El consum aparent de vi a l’estat espanyol ha augmentat un lleu 0,7% entre el gener i el novembre del 2024, aconseguint apropar-se als 10 milions d’hectolitres, segons les dades del sistema d’informació INFOVI, mitjançant el qual els operadors declaren les seves sortides de vi i most al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. D’aquestes xifres, Catalunya és responsable del 10,3%, el segon percentatge més alt en volum. A més, també és un dels tres territoris que més vi ven dins l’Estat i, juntament amb Castella la Manxa i La Rioja, controlen gairebé el 60% de les vendes. Amb un total d’1,06 milions d’hectolitres venuts, els vins catalans triomfen sobretot per la gran tirada que tenen dins de Catalunya, però també a escala nacional. De fet, només supera les dades catalanes Castella la Manxa, a causa de les altes magnituds de vi a granel que ven. En aquest sentit, la regió està en primera posició amb uns 4 milions d’hectolitres i aglutina pràcticament el 40% de les vendes dins d’Espanya.
Tanmateix, però, els vins catalans tenen un valor més alt i, de fet, segons declarava durant la presentació de la Barcelona Wine Week (BWW) la directora d’Indústria Alimentària de ICEX Espanya Exportació i Inversions, María Naranjo, “és el primer territori exportador en valor”. D’aquesta manera, aquest 2024 la tendència s’ha mantingut igual, ja que els vins catalans han continuat sent els més venuts en termes de valor i només els han superat els vins de Castella la Manxa, una regió molt marcada per les seves vendes a l’engròs, és a dir, a granel i sense envasar. En aquest sentit, Catalunya ven el doble de vi embotellat que a granel, en canvi, Castella la Manxa arriba a triplicar les vendes a granel en comparació a les de vins envasats. És per això, doncs, que tot i ser el mercat més potent en termes de volum, s’allunya molt del valor dels vins catalans, que continua creixent.
El valor afegit dels vins
Més enllà de l’augment del consum de vi a l’Estat, l’informe de l’OIVE també destaca el creixement del preu d’aquest producte. La realitat és que sense tenir en compte més paràmetres, quan el preu puja, el consum baixa. Tot i això, l’organisme posa sobre la taula un tercer factor: el valor afegit. Aquesta recerca de la rellevància i la necessitat que el vi expliqui una història sembla donar els seus fruits a l’estranger, i ara també dins de l’estat espanyol. Des de Catalunya fa anys que es busca fer valdre la marca catalana i introduir el vi en la cultura. En molts casos, institucions com l’INCAVI presenten iniciatives i projectes per tal de demostrar el valor dels vins catalans, més enllà del seu preu. Aquesta tendència, que sembla haver-se estès per totes les zones productores de vi del territori espanyol, és ara la clau principal per la qual tot i que pugi el preu, també ho fa el consum.
Així doncs, l’informe conclou que el valor de les vendes de vi a Espanya ha anat augmentant de manera progressiva en els últims anys. El creixement per al conjunt de canals (alimentació + hostaleria) se situaria en un 1%, i totes les categories de producte incrementarien les seves vendes en valor el 2024. En aquest sentit, el vi amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) va ser l’únic segment que va créixer per sota de la mitjana (0,4%), mentre que la resta de tipologies de vi mostren increments més alts: 3% per a vins amb IGP, 2,3% per a vins sense IGP, 6,3% per al segment d’“altres” i 1,9% per a vins espumosos. Aquests últims, com sempre en els últims mesos, també sumen el creixement més alt del preu mitjà, amb 7,71 €/litre, per davant dels vins amb DOP, que arriben als 6,45 €/litre.
L’augment de les vendes a botiga
Un altre dels paràmetres que podria haver contribuït al creixement del consum és la venda a botiga. Des de l’OIVE s’assegura que no hi ha xifres concretes ni cap entitat que auditi les dades generals de les botigues, però que un cop descartades algunes de les xifres auditades es pot comprovar com la venda a botigues creix un 4% el 2024 en comparació a l’any passat. Així, s’observa una diferència notable entre les dades referides al volum que exposa Nielsen IQ, la firma internacional d’anàlisi de mercat (6,27 milions de hl) i els relatius al consum aparent estimat per INFOVI (9,78 milions de hl). La diferència, que ascendeix a 3,51 milions d’hectolitres, correspon al que l’organisme denomina “tercer canal” i suposa al voltant d’un terç del mercat. Aquest segment sense auditar fa referència a les vendes de vi realitzades a través de vinoteques, clubs de vins, portals en línia, vendes directes de cellers, entre altres.
Entre les conclusions que se sostreuen de l’informe es comprova que gràcies al creixement de les botigues especialitzades i la diversificació d’alguns cellers que obren una vinoteca, els consumidors veuen més de prop el producte i estan més temptats a comprar-lo; una tendència que juntament amb l’èxit del valor afegit, al revés del món, fa augmentar el consum del vi.
