La primavera passada, després de tres anys d’una sequera històrica, la vinya catalana començava a donar senyals de vida. Aleshores, dos enòlegs de referència del territori –Pau Peyri, al Priorat, i Salvi Moliner, que treballa entre el Penedès i el Montsant– coincidien a descriure la verema 2025 com “una verema de transició”: petita en producció, però amb l’esperança de recuperar l’equilibri natural de la planta. Mig any després, amb els raïms ja al celler i les primeres fermentacions completades, el balanç confirma aquelles intuïcions. Els dos tècnics parlen d’una anyada excel·lent en qualitat, amb raïms sans, maduracions llargues i equilibrades i una vinya que torna a respirar després de molt de temps de resistència.
Priorat: una verema lenta i amb ànima
Pau Peyri no s’equivocava gaire quan, a principis d’any, advertia que seria una verema curta en quilos però de molta qualitat. Ara, amb la feina pràcticament tancada, ho confirma amb entusiasme: “Ha sigut una verema excel·lent, molt llarga i pausada. El raïm ha arribat al celler amb una sanitat impecable i unes maduracions ideals. Crec que és una verema que es recordarà al Priorat per la seva qualitat”. Tot i que la producció encara queda per sota d’una collita mitjana, les vinyes han recuperat vitalitat. “Hi ha més fulla, més alçada dels sarments i la planta respira: s’ha tornat a instal·lar la tranquil·litat”, explica Peyri, que veu en aquest equilibri un senyal clar de recuperació.
El míldiu, que a la primavera es presentava com el gran risc, finalment no ha estat un problema. “Hi ha hagut alguna taca puntual, però res remarcable. El míldiu ha estat molt controlat”. El més destacable, segons ell, és la sensació d’harmonia que ha presidit tot el procés. “Hem pogut veremar seguint completament el ritme de la planta, sense presses. Ha sigut una verema lenta, com abans, i això s’ha notat en la noblesa del raïm”.
Les primeres analítiques postfermentació apunten a vins molt fins i equilibrats, d’una gran puresa. Per tot plegat, Peyri defineix el 2025 com “una verema de futur”: un punt d’inflexió després d’anys marcats per la sequera i el patiment. “El raïm estava tant al seu punt que totes les dades surten ideals. Encara és aviat per treure conclusions definitives, però la sensació és que tornem a tenir un any per fer vins que expliquin el territori amb calma i confiança.”
Penedès i Montsant: la tornada a la normalitat
Des del seu vessant més ampli, Moliner també confirma que les previsions s’han complert, fins i tot amb un punt d’optimisme inesperat. “El míldiu era el gran risc del 2025, però com que anàvem preparats, l’hem pogut controlar molt bé i no hem tingut problemes seriosos”. El resultat ha estat una verema molt equilibrada, amb vinyes més fortes i vegetació més sana que en els últims anys. “Ha caigut aigua quan tocava i això ha reforçat molt les plantes. Encara falten anys per recuperar el màxim potencial, però aquest ha sigut el primer pas de veritat”.
Les vinyes més afectades per la sequera segueixen en procés de recuperació, però les que estaven millor han fet un salt endavant: “Han fet molta vegetació i bona fusta. És un signe clar que la planta torna a treballar amb energia”. Pel que fa a les diferències entre zones, Moliner reconeix que aquest any el contrast entre Penedès i Montsant ha estat menys marcat: “El Penedès ha sigut més agraït, amb pluges més generoses; el Montsant, més irregular, perquè hi ha indrets on no ha plogut més. Però en general, el balanç és positiu”.
La seva conclusió és clara: “Ha sigut la verema de començar a recuperar la normalitat. Els vins sortiran amb molt bona acidesa i equilibri. Encara estem per sota dels quilos històrics dels últims 15 o 20 anys, però si ho compares amb els dos anys anteriors, la millora és enorme”. Amb un to esperançat, afegeix: “És la verema de la tornada a la vida. Hem deixat enrere la sensació de supervivència i tornem a parlar de creixement, de projectes i de futur”.
Un any de renaixement per al vi català
La verema 2025 no quedarà registrada com una anyada abundant, però sí com un any de renaixement. Després d’un trienni de sequera que havia deixat moltes vinyes al límit, els ceps tornen a mostrar vigor i els elaboradors respiren alleujats. Els quilos encara no arriben als nivells històrics, però la qualitat dels vins i la salut de la vinya apunten a una nova etapa.
Tant Pau Peyri com Salvi Moliner coincideixen que la vinya ha recuperat l’equilibri i que ara cal donar-li temps perquè consolidi aquesta nova normalitat. “És com si la vinya hagués sortit de l’hospital”, deia Moliner a l’entrevista de la primavera. Ara, mig any després, podem afegir que no només ha sortit, sinó que torna a caminar amb pas ferm. La verema 2025 serà recordada, doncs, com l’any en què la vinya catalana va tornar a respirar -i amb ella, tot un país que viu i batega amb el vi.
