El sector vitivinícola -molt castigat per les noves polítiques aranzelàries de Trump i la incertesa que les ha envoltat- rep amb els braços oberts l’acord del Mercosur. D’aquesta manera, des de la Federación Española del Vino (FEV) argumenten que és un pacte “històric”, que no només podria portar estabilitat en un sector molt maltractat pels canvis de tendències de consum i els conflictes geopolítics, sinó que també confirma l’expansió del vi espanyol -i català- a altres parts del món. Ara bé, José Luís Benítez, director general de l’entitat espanyola, recorda que tot i que l’acord aporta certa tranquil·litat, no serà suficient per substituir les vendes en el mercat nord-americà: “El Brasil i Mèxic no poden compensar les pèrdues que es puguin produir en el mercat estatunidenc arran dels aranzels, però sí que són mercats amb un enorme potencial”.
La idea que l’acord del Mercosur canviaria completament les regles del joc ja era qüestionada per alguns experts del sector vitivinícola abans que s’acabés d’aprovar el pacte. En aquest sentit, en unes declaracions a aquest diari, Jordi Portillo, director general i fundador de l’empresa distribuïdora de vins espanyols arreu, Big5, reconeixia que “no s’havia trobat una mina d’or” amb aquest acord. En concret, l’expert assegurava que mentre el Brasil era un bon candidat on exportar vi català, Paraguai, Argentina i Uruguai no li semblaven tan interessants. Tot i això, repetia -igual que el director general de la FEV- que “la diversificació de negoci és clau” per a la supervivència del sector, sobretot sense la gran aportació de compres dels estatunidencs.
Precisament, les dades confirmen que els possibles ingressos en vins que produiran el Mercosur en els pròxims anys es troben lluny de les estratosfèriques xifres dels Estats Units. Segons l’Idescat, el 2024 els quatre mercats que conformen el Mercosur van comprar 3,36 milions de quilograms de vi, una xifra que no entra al pòdium de les exportacions encapçalades pels Estats Units amb 16,8 milions de quilograms. A escala de facturació la situació és similar, el Mercosur aglutina un total de 9,2 milions d’euros, també incomparable amb els 77,6 milions que es van facturar el 2024 en exportacions als Estats Units. El mateix passa amb Mèxic, un mercat on creixen les importacions de vi anualment, però no amb la rapidesa necessària per ser el substitut ideal. El 2024, els cellers catalans van exportar-hi 846.162 quilograms de vi, per un valor de 2,6 milions d’euros.
Així doncs, l’acord amb el Mercosur es manté com una oportunitat dins del sector vitivinícola, però els dubtes sobre la seva eficàcia real a curt termini i continuen en l’ordre del dia; especialment per pal·liar els efectes dels aranzels de Trump. Els mercats que inclouen els nous tractats europeus tenen un potencial gens menyspreable per als productors catalans, però no hi ha cap certesa que les xifres d’exportacions augmentin a la velocitat necessària per a atrapar els compradors nord-americans. És per això que tot i l’evident celebració del pacte, els experts perceben el Mercosur com el primer pas per a la consolidació de la presència del vi a nous mercats internacionals, i no un relley per a la gallina dels ous d’or.
