L’acord del Mercosur -el pacte comercial entre la Unió Europea i països com el Brasil, l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai- no es va acceptar amb els braços oberts dins del sector agroalimentari. La retirada d’aranzels a alguns països productors de boví, aviram i arròs a l’altre costat de l’oceà Atlàntic va provocar les queixes de la pagesia, que ja molt tocada per la competència deslleial amb les importacions agroalimentàries, va recordar que si s’estirava més la corda, tot el sector podria estar en perill. Aquesta realitat, però, es va viure des d’un punt de vista molt diferent del sector vitivinícola. Des del govern espanyol s’anunciava l’acord com un benefici per a les exportacions de vi a l’estranger i també una oportunitat per diversificar els mercats on vendre els elaborats. Mesos més tard de l’aprovació i sense un text legal acordat, els cellers europeus recordaven fa una setmana a la Comissió Europea que encara calia treballar per complir aquestes promeses. Amb els aranzels de Trump a l’horitzó i la necessitat d’ampliar el negoci a altres països, experts i cellers reconeixen que el pacte del Mercosur podria ser una bona oportunitat, però alguns també desafien l’opinió governamental, tot afirmant que no n’hi ha per a tant.
“No hem trobat una mina d’or”, afirma Jordi Portillo, director general i fundador de l’empresa distribuïdora de vins espanyols arreu, Big5. L’expert assegura que tot i que sempre és bona notícia la retirada d’aranzels a alguns possibles compradors de vi català i espanyol, els volums que podran arribar a comprar no són especialment grans. En aquest sentit, Portillo destaca que fins i tot dins del Mercosur hi haurà països que no tindran intenció de comprar vins catalans pel mateix motiu que tampoc ho faran amb altres sectors com el boví, ja que són països productors del mateix producte: “L’Argentina ja és un país que elabora vi, per tant, no és precisament un objectiu”, descriu el fundador de Big5. Per la mateixa raó esmenta que tant Uruguai com Paraguai són països molt petits que si compren vi català, no serà en gran volum: “Ens queda el Brasil i les compres en aquest país podrien suposar només un 2% del total”, remarca Portillo, qui afegeix que encara que “el país sigui llaminer pel sector vitivinícola” no es convertirà en el comprador més gran.
Les xifres catalanes d’exportacions donen la raó a Portillo. Segons les dades de l’Idescat, el 2024 els quatre mercats que conformen el Mercosur van comprar 3,36 milions de quilograms de vi, una xifra que no entra al pòdium de les exportacions encapçalades pels Estats Units amb 16,8 milions de quilograms. A escala de facturació la situació és similar, el Mercosur aglutina un total de 9,2 milions d’euros, també incomparable amb els 77,6 milions que es van facturar el 2024 en exportacions als Estats Units. Així doncs, és evident que aquestes vendes podrien augmentar un cop es retirin els aranzels, però les oportunitats de mercat en altres direccions continuen sent més potents i, en el cas de perdre vendes als Estats Units per aranzels, “no sé fins a quin punt el Mercosur implicaria un gran canvi pel seu poc volum”, reflexiona el fundador de Big5. No obstant això, repeteix que la diversificació “sempre és necessària”, sobretot en el context actual d’incertesa: “El món del vi està molt malament i Trump ha creat una gran preocupació afegida”, reflexiona Portillo.
En el moment de l’aprovació de l’acord el 2024, el ministre d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Luis Planas s’omplia la boca de les oportunitats de negoci que hi hauria amb el Mercosur en el sector dels vins. “Actualment, s’apliquen aranzels de fins al 35% als vins de la Unió Europea que entren als països de Mercosur, aranzels que s’eliminaran progressivament”, explicava en roda de premsa l’autoritat. És evident que els vins podrien sortir victoriosos del pacte, i tot i ser dels pocs que ho viurien amb entusiasme dins del gremi agroalimentari, són un gran filó pel seu prestigi nacional i internacional. “Aquí ja ens va bé el Mercosur”, insisteix Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’expert -a diferència de Portillo- creu que l’acord facilitaria les coses a un sector que es mor de ganes per trobar noves línies d’actuació, sobretot després que un gran comprador com els Estats Units es plantegi dificultar l’entrada d’aquests productes a les seves botigues.
La incertesa dels petits productors
Diversificació de mercat per la preocupació davant les amenaces de Trump sembla el principal motor que mou els cellers europeus a exigir rapidesa en el text legal de l’acord del Mercosur. Aquests són conflictes que comparteixen els cellers en general sigui quina sigui la seva mida. Tot i això, Portillo afirma que els petits productors són els que menys present poden tenir els països del Mercosur com a possible comprador. De fet, Jordi Bort, director general de Llopart assegura a aquest diari que tot i que sembla una bona mesura, no els afecta directament. Bort forma part d’aquest grup de cellers petits i mitjans, la gran majoria en el cas de Catalunya, que segons el fundador de Big5, “se’ls farà més difícil entrar en aquest mercat”. Per a l’expert, és evident que sense els aranzels el cost serà menor, però “enviar mostres i fer-hi contactes continua sent complicat”. És per això, que el distribuïdor corrobora que molts cellers com el que dirigeix Bort es trobarien en aquesta situació en què realment per molt que s’agilitzi l’acord “continuarà sent molt car per ells”, lamenta.
Diversificar per vèncer
Les declaracions i les amenaces de Trump no han fet altra cosa que accentuar la sensació d’inestabilitat que viu el mercat global del vi. Tot i que encara no s’ha materialitzat cap decisió oficial sobre nous aranzels als vins europeus, el simple fet que el magnat nord-americà torni a tenir opcions d’ocupar la Casa Blanca ha generat nerviosisme entre els exportadors. En aquest context, els productors catalans miren de reüll els mercats emergents i exploren alternatives per esquivar possibles pèrdues. De fet, molts cellers han admès en els mitjans de comunicacions durant els últims mesos que cal començar a sembrar avui si volem tenir mercats alternatius consolidats demà, en referència a la necessitat de buscar nous socis comercials fora del tradicional eix europeu i nord-americà.
És precisament per aquest motiu que l’acord del Mercosur es veu ara amb més bons ulls que mai dins del món vitivinícola. “El sector vol accelerar la diversificació de negoci per por a la decisió de Trump”, específica Reguant. Tot i les reserves d’alguns sectors agrícoles que temen la competència sud-americana, per als elaboradors de vi pot ser una oportunitat per guanyar quota de mercat en economies amb creixent poder adquisitiu i una cultura vinícola a l’alça. D’aquesta manera, la incertesa política i comercial internacional torna a posar sobre la taula una vella recepta: diversificar per sobreviure.
