Les denominacions d’origen catalanes han estat des de la seva creació el paraigua principal dels cellers del país. El relat del vi català implica territori, cultura i històries en conjunt, sense perdre de vista la singularitat de cada racó on s’elabora. Més enllà de la funció de promoció, les DO també serveixen per accedir a línies d’ajuda governamentals; són la manera que té Europa d’identificar els cellers de qualitat i, fins fa poc, també eren el senyal d’excel·lència que identificaven fàcilment els consumidors. Sense que aquesta última part hagi deixat de ser vigent, actualment hi ha noves realitats que envolten el sector vitivinícola, cellers que no han entrat mai en una DO o que n’han sortit, i que també juguen en la lliga de la qualitat. Alguns no hi són per raons econòmiques, altres per rigidesa o, fins i tot, al revés, per buscar una normativa encara més rigorosa, com és el cas dels que formen part de Corpinnat. Cellers de Catalunya emprenen un camí fora dels paraigües que els emparaven i obren la porta a una possible nova realitat on no només el vi amb DO és el vi de qualitat.
Dos punts de vista que xoquen
“Abans el vi havia de ser perfecte, ara hi ha altres aspiracions”, assegura Pere Llopart, president de Corpinnat, un dels casos de més èxit fora de DO. La marca col·lectiva europea va fugir de la DO Cava per buscar un camí que parlés molt més del Penedès, amb unes normes molt més estrictes. La seva visió reflexiona sobre la situació del sector actual, on la innovació té molta presència i cada vegada hi ha més maneres d’elaborar vins fora de les més antigues i tradicionals. “Les DO, en aquest sentit no s’han actualitzat“, concreta Llopart, i fa referència a vins naturals o de mínima intervenció, així com diverses noves metodologies que encara no són productes acceptats per les denominacions d’origen. Un discurs que no comparteix el director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Joan Gené, qui assegura a Vadevi que “sempre hi ha hagut cellers que innoven” i, per tant, no és una novetat del sector actual. De fet, per a Gené tampoc hi ha un canvi dràstic perquè “només un 3% dels vins que s’elaboren a Catalunya es troben fora de DO”.
Però precisament la innovació -sigui una novetat o una constant al sector- és una de les raons per les quals alguns cellers consideren que no poden estar dins de les DO. En alguns casos, no té res a veure amb la falta de ganes, sinó amb la rigidesa de les normatives. Gené defensa que les normes són estrictes “perquè són garantia de qualitat”, però algunes veus del sector posen en dubte que aquesta rigidesa remi a favor del relat del vi català. Jaume Serra és el propietari del celler Masia Serra, que fins fa uns mesos formava part de la DO Empordà però que en va sortir quan el seu vi insígnia, el Gneis 2015, va quedar descartat perquè es va considerar que era massa tèrbol. “No vull que els nostres vins s’hagin d’adaptar a una xifra”, expressa Serra, qui no critica les DO per ser massa estrictes sinó que considera que es troben “encasellades“. D’aquesta manera, el propietari del celler empordanès concreta que la seva única opció era continuar fora del paraigua de la DO. Una decisió que, en el cas que es veiés una modernització de les normes com una necessitat, no hauria pres.
Quotes que són una barrera per als cellers petits
Més enllà de la modernització hi ha un altre conflicte que juga en contra algunes DO: la quota. No és cap secret que els elaboradors petits sovint tenen problemes per arribar a final de mes i necessiten més que ningú estar emparats per un paraigua que els ajudi en promoció i verificació de la qualitat dels seus vins. Però per entrar en una denominació d’origen, que és una entitat, s’ha de pagar una quota mínima. És el cas de Bernat Lleixà, que no és excepcional i que explica prou bé la realitat que viuen els petits elaboradors en algunes DO. Les vinyes de Lleixà estan adscrites a la DO Alella i ell mateix forma part del consell regulador de la mateixa denominació d’origen. Ara bé, els seus vins no poden portar el segell de la DO perquè no el pot pagar. “No podem obviar que les DO també són un club”, admet el viticultor i elaborador, qui es declara molt a favor de l’organització de les DO i en defensa la importància, però lamenta que “no sempre hi ha tots els ajuts necessaris perquè els més petits puguem tirar endavant”. Una situació que el director de l’INCAVI confirma que des de l’administració s’intenta ajudar tots els cellers “es trobin dins d’una DO o no”, però també destaca “que les DO són una prioritat”.
La fragmentació del relat català
Catalunya té onze denominacions d’origen i a més forma part de la DO Cava, que aixopluga diversos territoris al conjunt de l’estat. Aquest és el relat del vi català prioritari, el que més s’explica i que aconsegueix més promoció. De fet, el mateix director de l’INCAVI assegura a aquest diari que en l’àmbit de la comunicació “la prioritat són les DO”. Val a dir, que tant Llopart com Lleixà, tot i trobar-se fora del món de les DO, no hi estan en contra: ans al contrari, creuen en aquest sistema. Lleixà remarca fins i tot que les DO “són una bona eina per crear, unir el territori i fer pressió”. Ell mateix reconeix l’esforç d’algunes, com ara la DOQ Priorat, que han arribat a acords amb l’hostaleria del seu voltant perquè promocionin el seu vi abans que cap altre. “És una gran eina per aconseguir tractes, però s’ha de saber utilitzar”, carrega el viticultor de la DO Alella. Una opinió similar té Llopart, qui repeteix que “fa falta una modernització”. Per altra banda, Serra argumenta que creu més en els objectius dels cellers: “Per vendre vi has de picar molta pedra, però la piques per al teu projecte”.
L’economia que envolta les DO
Créixer i intentar vendre fora del paraigua d’una denominació d’origen no és impossible, com demostren els cellers de Corpinnat. No obstant això, hi ha una gran part de les ajudes a les quals no es pot accedir si no formes part d’una DO. “Nosaltres som els gestors, però és Europa qui decideix donar bona part de les ajudes i des de dalt s’exigeix que els cellers estiguin dins una DO”, explica Gené, director de l’INCAVI. No és cap secret que això ha causat certes crítiques per part d’algunes entitats, com la mateixa Corpinnat, que han assegurat en més d’una ocasió que mantenen converses constants amb el Govern per tal d’accedir a algunes línies d’ajudes. El mateix passa amb els cellers que no formen part de les DO, que, per tant, tenen menys probabilitats -o pràcticament nul·les- d’aconseguir certes ajudes europees.
Les prioritats de les ajudes europees, però, podrien canviar a partir de l’any que ve. Segons reconeix el mateix director de l’INCAVI, qui insisteix que la seva entitat vetlla per preservar “el vi de qualitat que es fa a tot Catalunya”, el nou paquet d’ajudes europees pel vi es materialitzarà d’una altra manera. Europa ha anunciat el seu nou Wine Package, que no és res més que agrupar totes les ajudes al sector vitivinícola que ja s’estaven donant per separat. Tal com explica Gené, Catalunya podria triar quants diners destina a cadascun dels punts i, en cas d’aprovar-se el funcionament, seria les denominacions d’origen les encarregades de gestionar els diners de cada territori “per a tots els cellers, estiguin dins la DO o no”, concreta Gené. Amb aquesta nova aposta, doncs, els cellers fora de DO podrien trobar-se amb una nova manera d’accedir a ajudes europees. Amb tot, el director de l’INCAVI afegeix que no hi ha res decidit, ja que encara “s’han de definir les estratègies”.
