Europa no ha estat, com van demostrar les marxes que van blocar les carreteres catalanes durant el primer trimestre d’enguany, aliada dels pagesos. Les regulacions de Brussel·les al camp -com succeeix a una munió de sectors, només cal observar l’estat de la transició sostenible al món de l’automòbil- xoquen massa sovint amb la realitat material dels productors. Les intenses exigències ambientals als conreus, o les restriccions de productes fitosanitaris -reduïdes substancialment arran de les protestes, en una de les grans victòries del moviment- per exemple, obren la porta a l’entrada de productes internacionals en pitjors condicions i a preus més baixos, generant una situació de “competència deslleial” denunciada dia rere dia per les organitzacions camperoles; i amenacen la salut d’uns cultius més sensibles a paràsits i malalties que no els que arriben de fota de les fronteres de la Unió. Les amenaces globals, val a dir, continuen malgrat el poder de convocatòria de les organitzacions sectorials. Fruites i verdures catalanes veuen com plana sobre elles el perill dels rivals africans o llatinoamericans. No arreu, però: el caràcter propi de la vinya del país, la ja arrelada proximitat del producte i un valor afegit que, entre els subproductes agraris, només té el vi permet el sector sobreviure -i reeixir- allà on altres temen enfonsar-se. “Aquest problema no hi és”, sentencia en conversa amb Vadevi el responsable de vinya d’Unió de Pagesos, Josep Marrugat.
Els cultius ecològics en el sector vinícola, que normalment es relacionen amb aquesta tendència de bones praxis al camp i prohibició de pesticides, són l’única sortida pel futur del vi català. Així ho expressen els experts que després de recordar que no ha estat un bon any per a la producció del sector, expressen que la recuperació ha d’anar de bracet de l’ecologia. “Els cellers catalans fan una clara aposta pel cultiu ecològic”, remarca en una entrevista amb aquest diari, Eloi Montcada, clúster mànager d’INNOVI. A parer seu, els beneficis d’aquestes normatives que busquen tenir millor cura del medi ambient no té un component desfavorable pels cellers. De fet, mentre el sector agrari tem la competència deslleial que provoca l’èmfasi en l’ecologia de la Unió Europea, el vi celebra aquesta decisió sota la premissa d’aconseguir un producte “conscient, únic i de valor afegit”, explica Montcada. Dit això, però, el sector vinícola no és aliè als reclams del camp i, tot i no basar la seva supervivència en la competència exterior, reconeixen que el cultiu ecològic no és sempre la sortida més senzilla: “Enguany hi ha molts viticultors que s’ho qüestionen”, assegura Marrugat.
La qualitat del sòl dels viticultors catalans ha jugat un paper clau en el replantejament de la producció per fer-la més ecològica. Montcada descriu com la viticultura regenerativa ha donat certa esperança a aquells cellers que havien perdut gran part de la seva producció per la sequera. Precisament, la manca d’aigua ha estat un altre dels components que ha posat l’ecologia sobre la taula, ja que han caigut en picat les malalties a les vinyes, cosa que ha permès un cultiu molt menys invasiu a pràcticament tots els cellers catalans. “Hem tingut poques plagues enguany, el que ha fet ressorgir la voluntat de cultivar l’ecològic”, diu el clúster mànager d’INNOVI. Un clar exemple d’aquesta implicació amb el cultiu responsable és la DO Penedès, que ja ha anunciat que a partir de la verema del 2025 tots els cellers sota aquesta denominació d’origen seran ecològics. El director, Francesc Olivella, ferm defensor del cultiu sostenible, explica a Vadevi que l’aposta europea “va en línia amb el futur del sector i l’ecologia a la vinicultura”. Una opinió que també comparteix el responsable de vinya d’Unió de Pagesos, que relata que aquesta nova tendència de fer ecològic, més enllà de les repercussions en el medi ambient, “s’ha vist afavorida per preus diferenciats de campanyes enrere i pels ajuts agroambientals“. En altres paraules, la consciència ha jugat un paper important, però l’aposta europea per aquesta classe de cultiu és el motor de la nova onada de cellers sostenibles.
El sector vinícola, però, no se salva del tot de la problemàtica del sector agrari amb la competència i l’ecologia. Si bé és cert que el producte ecològic està ben valorat dins del sector, el mercat encara no ha madurat del tot la idea. Tant Olivella com Marrugat lamenten que els consumidors encara no estan disposats a pagar per “aquest valor afegit que té el vi ecològic”, i això suposa que en molts casos els cellers hagin de vendre aquest producte per sota el preu que desitjarien fer-ho: “A vegades no compensa el preu i el valor”, explica el responsable de vinya d’Unió de Pagesos. La realitat és que el cultiu ecològic és molt més exigent i costós, no només per la constant feina que han de fer els viticultors, sinó també per les despeses que es generen de passar totes les inspeccions necessàries. En aquests casos, quan la producció encara no es troba als nivells d’abans dels tres anys de sequera, alguns cellers tenen dubtes de si continuar per aquest camí. Paral·lelament, les plagues -tot i haver disminuït durant la sequera- encara són un gran desavantatge pels cultius sostenibles i enguany han estat la principal queixa d’alguns cellers. El director de la DO Penedès assegura que malgrat la clara aposta per l’ecològic, “alguns cellers es queixen de no poder combatre les plagues de manera efectiva”. Unes afirmacions que reforça també Marrugat, qui concreta que “cal treballar molt la resiliència del conreu per tenir plantes sanes i equilibrades”.
Els petits cellers, referents del sector eco
Les despeses addicionals que no es poden reflectir en el preu dels vins ecològics no són un impediment perquè els cellers més petits s’afegeixin a aquesta classe de cultius. De fet, per a Marrugat, ser petit és més un avantatge que un inconvenient: “En ecològic cal estar molt pendent”, replica l’expert d’Unió de Pagesos, qui alerta que les produccions més petites tenen la capacitat de prestar més atenció als seus cultius que les grans. Aquesta és una opinió prou extensa en el sector i Olivella també reconeix que l’ecologia no necessàriament s’ha de relacionar amb empreses molt grans, ja que “els cellers més petits tenen les condicions més favorables per fer ecològic”. Entre les diferents tasques que es reclamen pel cultiu sostenible hi ha l’adaptació de tècniques a mà, per exemple, una circumstància que sense dubte poden adoptar de nou les petites i mitjanes empreses i no les grans. “Cal més dedicació, en general”, argumenta el sindicalista.
L’evidència que el cultiu ecològic s’aplica a grans empreses, però també petites és una realitat que viuen des del celler Joan Grill. Sergi Pons, un dels tres germans al capdavant d’aquesta iniciativa reconeix que des del primer moment que van endinsar-se en aquest projecte ho van fer pensant en el vi ecològic. “Nosaltres no hem fet mai altra cosa”, repeteix el propietari. Sota la DO Penedès, aquest celler produeix al voltant de 4.000 ampolles de vi ecològic i asseguren que “l’ecologia s’ha convertit pràcticament en un bàsic”, segons Pons. Per aquesta empresa, igual que per a moltes, el seu element diferencial és el procés de producció eco i tot i que Pons lamenta que “el vi ecològic és de complicada elaboració”, s’alinea amb les perspectives de la seva denominació d’origen: “Arriba un punt en el qual no ser ecològic és anar en contra de la tendència”.
Els costos de l’Europa ecològica
Bona part de la tranquil·litat del món de la vinya pel que fa al rendiment dels cultius ecològics prové de Brussel·les. Al full de ruta de la DO Penedès, en el seu trànsit cap al nou model, es descompten les obligacions que emanen de les normatives comunitàries: tot el continent ha d’aspirar als mateixos objectius. Així, la competència immediata, per a Olivella, no els hi fa perdre la son. “No ens preocupa ara -argumenta- perquè tothom acabarà venint cap aquí”; fet que garanteix la continuïtat del projecte penedesenc. Ara bé, quan la nova normalitat del vi dels 27 sigui ecològica, llavors els controls, per al director general de la Denominació d’Origen, han de multiplicar-se. Un cop tota Europa jugui amb les mateixes normes, el sector vitivinícola començarà a patir greuges “similars als del tomàquet”, entre altres exemples: la producció exterior, de pitjor qualitat i menys cuidada, serà substancialment més barata, atès que els locals adaptaran el preu final a les seves noves rutines. Unes rutines que, com en la resta del vegetal, a fora de l’àmbit d’influència de la Comissió Europea no s’apliquen, amb l’abaratiment que això suposa de cara a la butxaca del consumidor final.
“Tothom ha de jugar amb les normes del mercat on vol vendre”, argumenta Olivella -molt en línia amb les exigències de la resta de la pagesia europea, que ja pateix els estralls de la competència forana-. La vinya, doncs, observa que l’execució del projecte d’Europa ecològica fa imprescindible una regulació que obligui els productors internacionals a complir la mateixa normativa que els locals per poder comercialitzar-s’hi, i prohibeixi fer-ho a aquells que s’hi neguin. “No tindria cap mena de sentit que tots complim unes normes, però els altres no; que tothom pugui vendre dins la UE sense complir amb les normes ecològiques i més barat”, postil·la el director general. La “competència deslleial que ja es veu en altres sectors del camp” és, doncs, a l’horitzó. Un de llunyà, val a dir; un que encara es pot evitar si les normatives avancen als ritmes que necessita el sector.
