La Unió Europea i els Estats Units no es posen d’acord amb els aranzels. A una setmana que Trump implementi noves polítiques aranzelàries, una trucada amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen l’ha fet ajornar-ho fins al juliol. Tot i la petita victòria, la realitat és que sembla que el president nord-americà no cessa en els seus intents per incrementar els impostos als productes europeus, una situació que tensa tots els sectors, inclòs el dels vins i escumosos. En les últimes declaracions, Donald Trump parlava d’aranzels del 50% a Europa, una xifra més alta del 20% que s’esperava quan va anunciar aquestes pujades. Sense coneixement sobre qui haurà d’assumir aquestes pujades i amb una gran dependència dels estatunidencs en l’àmbit de les exportacions, els experts en el sector vitivinícola català, així com algunes entitats públiques, continuen en un mar d’incertesa. Tothom es troba a l’espera que arribi un acord in extremis entre Trump i Von der Leyen que apaivagui les preocupacions d’una gran caiguda del volum i el valor de les vendes a l’estranger.
Els aranzels del 50% als productes europeus no s’implementaran fins al juliol. Així ho va explicar Trump després d’una trucada telefònica amb Von der Leyen, qui va sol·licitar més temps per a avançar en les negociacions comercials en curs. La conversa va tenir lloc tot just una setmana abans de la data inicial prevista per a l’entrada en vigor de la mesura, l’1 de juny. Tot va començar, el passat 2 d’abril, quan el president estatunidenc va anunciar la imposició d’aranzels del 20% per a tots els productes de procedents de la Unió Europea, encara que dies després Trump va decidir suspendre la implementació del gravamen durant 90 dies, deixant en vigor una tarifa universal del 10%. Actualment, després d’assegurar que les converses amb la Unió Europea “no anaven enlloc”, el president nord-americà va recomanar uns aranzels directes del 50%.
En el cas de Catalunya, les exportacions catalanes depenen molt del mercat nord-americà. En concret, el sector del vi i l’escumós venen al voltant del 12% dels seus productes exportats als Estats Units, la qual cosa el 2024 va suposar uns ingressos de 77,6 milions d’euros. Actualment, si es tenen en compte aquestes xifres, l’aplicació de les noves polítiques aranzelàries afectarien de manera directa al 50% d’aquestes exportacions, és a dir, es calcula que l’impacte dels aranzels de Trump pujaria fins als 38,8 milions d’euros, aproximadament. Unes dades prou alarmants per un sector que tot i la diversificació de negoci, encara depèn molt dels estatunidencs.
No només els catalans tenen certa por a aquests aranzels, també a escala espanyola diverses organitzacions ja han assegurat que els aranzels de Trump podrien marcar un abans i un després en les exportacions. Vinetur recull en un article com la Federació Espanyola del Vi (FEV) i la Interprofessional del Vi (OIVE) han expressat la seva preocupació davant la possibilitat que el nou aranzel es faci efectiu al juliol. Segons totes dues entitats, un augment del 50% en els aranzels afectaria directament el preu final de cada ampolla, encarint la seva presència en el lineal enfront de vins de producció nacional o de països amb acords comercials en vigor, com Austràlia o Xile. Importadors i distribuïdors estatunidencs podrien deixar de comprar productes europeus davant una menor rendibilitat, la qual cosa repercutiria en les vendes i comprometria la rendibilitat de molts cellers, especialment les petites i mitjanes.
Assumir la pujada o repercutir en el preu
Entre les diferents incògnites que han anat agafant força en els últims mesos amb relació als aranzels hi ha la pregunta sobre qui assumirà les despeses extres. En aquest sentit, amb unes pujades assequibles es podria esperar que cellers i distribuïdors es repartissin els costos i, per tant, això no repercutís en la butxaca del consumidor. Ara bé, quan es posa sobre la taula aquest 50% aquesta alternativa s’allunya cada vegada més i ja es planteja que els nord-americans seran els que hauran de decidir si pagar més pels vins europeus o no. Un estudi de Liv-Ex reconeixia fa unes setmanes que els compradors estatunidencs podrien estar disposats a pagar el que calgui per als vins europeus, sobretot perquè en el moment que l’estoc es redueixi, hi haurà qui vulgui tenir al rebost aquell vi que tant li agrada. Tot i això, els mateixos cellers no poden jugar-s’ho tot a la voluntat dels nord-americans i, en molts casos, s’està recomanant que cal trobar nous mercats on exportar.
Els escumosos al centre del conflicte
Si les exportacions de vins tranquils catalans es veuen clarament afectades pels aranzels de Trump, les d’escumosos del territori encara més. El cava i altres classes d’escumós que s’elaboren a Catalunya són un gran reclam als Estats Units i en els últims anys les estratègies de promoció s’han centrat en el consumidor nord-americà. De fet, el mateix president de la DO Cava, Javier Pagés, assegurava en unes declaracions als mitjans que “no era moment d’abandonar el mercat dels Estats Units”. En xifres, els vins escumosos han tingut històricament un paper central en el mercat nord-americà. Només durant el 2024, les vendes d’escumosos catalans als EUA van assolir els 48,9 milions d’euros, fet que converteix aquest segment en el més exposat davant la nova possible mesura aranzelària. Tenint en compte les dades de l’any passat, si s’arriben a aplicar els nous impostos del 50%, es calcula que es podrien posar en risc fins a 24,4 milions d’euros, aproximadament.
En definitiva, tot i que les amenaces de Trump encara no s’hagin fet realitat, cal recordar que la repercussió podria ser preocupant. Algunes fonts del sector asseguraven a aquest diari que la part positiva podria ser que tots els vins europeus augmentarien de preu i, per tant, el mercat continuaria sent el mateix. No obstant això, la inestabilitat regne en el sector i les repercussions reals són un misteri. Així doncs, per més que s’hagi evitat de moment l’aplicació immediata del nou aranzel, l’escenari d’incertesa es manté.
