Les exportacions espanyoles de vins i escumosos no passen pel seu millor moment. Més enllà d’haver acaparat bona part de les notícies a causa de les noves polítiques aranzelàries de Trump, la realitat és que els primers mesos de l’any s’han reduït les vendes a l’estranger del sector tant en volum com en valor. Aquesta podria ser una conseqüència directa de la frenada de compres que han fet alguns distribuïdors nord-americans a conseqüència de les negociacions entre la Casa Blanca i Brussel·les. Els Estats Units no deixen de ser un dels mercats més grans en termes d’exportacions espanyoles i la incertesa ha provocat una frenada en les vendes. Tot i això, hi ha uns vins que semblen sortir victoriosos de tota aquesta tensió. Sempre s’ha parlat que els escumosos són la joia de la corona de les exportacions, sobretot el cava, que ara va a la baixa. Ara bé, enguany els vins d’agulla, la majoria procedents de Catalunya, comencen a fer-se famosos a l’estranger i la seva original fórmula els ha posicionat com els vins que més han augmentat la seva popularitat a l’exterior aquest 2025.
El nou informe de l’Interprofesional del Vino de España (OIVE) assegura que les vendes a l’estranger s’han reduït en els últims onze mesos del 2025. En concret, la primera meitat de l’any va tancar amb caigudes del 2,1% en valor, fins als 1.444,7 milions d’euros (-30,5 milions) i del 2,4% en volum, fins als 9,97 milions d’hectolitres (-245.461 hl). Les dades referides als onze primers mesos de la campanya 2024/25 (agost 2024 a juny 2025), van perdre un lleuger -0,2% en valor, fins als 2.694,7 milions d’euros i un -5,7%, en termes de volum, fins als 17,5 milions d’hectolitres (-1.062.893 hl). En definitiva, els vins espanyols a l’estranger van perdre posicions. Si bé és cert, però aquest mes de juny -l’últim del qual es tenen dades- hi ha hagut un petit repunt del valor, probablement incentivat per les pujades de preu del producte en si. Així doncs, les dades de l’AEAT mostren que les exportacions espanyoles de vi han augmentat en valor un 3,5%, però han perdut un lleuger 0,5% en volum. Les vendes s’han situat, en aquest mes, en 1,6 milions de hl (-7.791 hl) i els 254,6 milions d’euros (+8,7 milions).
El producte que surt més ben parat d’aquestes exportacions són els vins d’agulla. Segons les dades del mateix informe, el valor d’aquests productes ha incrementat un 19% i en volum un 14% en comparació a l’any passat. En aquest sentit, no es converteixen en els preferits dels estrangers, ja que els escumosos continuen dominant el mercat, però escalen fins a una segona posició. En xifres, en aquests onze primers mesos de campanya, en termes de valor han augmentat els vins d’agulla (+19%), amb DOP (+0,3%), de licor (+5,1%) i escumosos (+2,5%). En termes de volum, han augmentat els vins d’agulla (+14%) i els vins de licor (+1,4%). Totes les altres categories com el granel, el Bag-in-box i els vins sense DO han patit caigudes. Actualment, la taula de popularitat en valor dels productes vitivinícoles espanyoles a l’estranger és encapçalada pels escumosos, seguit dels vins d’agulla com a novetat i, finalment, dels vins envasats amb DO. En termes de volum, en canvi, els vins d’agulla arriben enguany a la primera posició, seguits dels licors i el Bag-in-box.
Gas sense ser escumós
Encara és d’hora per fer teories sobre aquest augmenta tant de volum com de valor dels vins d’agulla, però tot apunta a l’interès que tenen els estrangers per productes vitivinícoles amb bombolles. En aquest cas, els vins d’agulla no utilitzen els mateixos processos que els escumosos o el cava, però sí que són elaborats amb gas, el que els dona aquestes bombolles que sembla que sempre han triomfat a l’estranger. A més, cal recordar que els vins d’agulla són més barats que els escumosos i, per tant, podrien començar a acaparar compradors. Per definició, un vi d’agulla és un vi -o un most fermentat- que conté pressió de diòxid de carboni d’origen endogen (provenint de la mateixa fermentació) entre 1 i 2,5 bars, amb un grau alcohòlic mínim de 9% (o de 7%). En paraules senzilles, tenen unes bombolles molt delicades que punxen lleugerament la llengua, d’aquí el nom “agulla” en català. El primer vi d’agulla va ser creat el 1942 per Josep Mª Tetas, del celler Pinord, a Vilafranca del Penedès. Segons explica la mateixa pàgina web del celler, aquest vi sorgeix de la voluntat de desenvolupar un vi lleuger i fresc amb una efervescència suau. També a la DO Empordà són grans coneixedors dels vins d’agulla, en concret, Blanc Pescador, la marca que més vi d’agulla ven de la Denominació d’Origen.
Les bombolles continuen sent les més interessants a l’exterior, però sembla que els escumosos comencen a tenir competència. Si bé és cert que són classes de vins completament diferents, les sensacions al paladar dels dos vins són similars. A més, el preu més assequible dels vins d’agulla en comparació amb molts escumosos pot ser un factor clau per obrir mercat. També hi juga a favor la seva imatge més despreocupada i fàcil, molt atractiva per a públics joves i urbans. Amb els canvis de tendències de consum a escala global, on els vins lleugers i frescos guanyen posicions i els negres en perden, els vins d’agulla poden tenir una oportunitat per posicionar-se a l’estranger, fins i tot superar les vendes d’escumosos, que sempre han dominat el sector exterior.
