Segons la darrera edició (2023) de la Vinografia dels Alella, que publica la revista Papers de vi cada quatre anys i que recull tots els vins que s’elaboren al territori DO Alella, aquesta zona productora té al mercat unes 200 referències de vi: de les 200, aproximadament 90 són vins que no porten el segell de cap denominació d’origen; 15 estan certificats per la DO Cava i també hi ha un DO Catalunya: i, la resta, una mica menys d’un centenar, porten el segell de la Denominació d’Origen Alella.
La feina dels consells reguladors és, resumint-la i fent-ho fàcil, certificar l’origen i la qualitat dels vins. És una tasca, doncs, primordial. Molt necessària. Importantíssima! Totes les zones productores del país volen que els seus vins siguin de qualitat i que l’origen estigui 100% garantit. Per quin motiu, doncs, gairebé la meitat dels vins que s’elaboren al territori DO Alella no porten el segell d’aquesta DO (ni de la DO Cava ni de la DO Catalunya)? Hi ha tres motius principals.
En primer lloc, hi ha una qüestió de tendència. Els vins naturals (o sense sulfits, o de mínima intervenció) estan de moda i els elaboradors que en fan, sovint els llancen al mercat sense passar pel filtre d’una denominació d’origen. Per un costat, perquè podria passar que el comitè de tast de la DO no els donés per vàlids. En alguns casos, aquesta mena de vins presenten unes aromes i gustos que no s’ajusten a aquells que recull el plec de condicions (la llista de normes que regeix un consell regulador). Per un altre, perquè sovint els elaboradors d’aquesta mena de vins defensen que els consells reguladors resulten massa rígids i no els permeten crear productes que s’expressin amb llibertat. Si hi sumem el fet que formar part d’una DO implica molta gestió de paperassa administrativa, l’argument “soc fora de la DO perquè vull” és percebut, per alguns clients, com un acte de rebel·lia que fa atractius aquests elaboradors.
En segon lloc, trobem la rigidesa que esmentàvem unes línies més amunt. Els vins escumosos elaborats amb el mètode ancestral fa anys que estan de moda i gairebé tots els productors del territori Alella n’elaboren. Però passa que el plec de condicions de la DO Alella no accepta els ancestrals. I encara més sorprenent: tot i que Alella ha estat, històricament, un territori de grans vins dolços i generosos... el plec de condicions tampoc no els accepta. Per aquest motiu, els ancestrals i dolços del territori surten al mercat sense DO. El Consell Regulador de la DO Alella ha modificat el plec de condicions perquè tots dos tipus de vins puguin ser DO, però el procés administratiu que ha de fer possible l’aprovació d’aquest canvi és tan llarg que passen els anys… i aquesta actualització no acaba d’arribar mai.
En tercer lloc, hi ha les raons econòmiques. Al territori DO Alella hi ha el cas de Vallalta Vinícola, que té les vinyes inscrites a la DO, que té un propietari, Bernat Lleixà, que creu en el concepte de denominació d’origen, que és vocal del consell regulador com a viticultor, que voldria que els seus vins duguessin el segell de la DO Alella… i que no el porten perquè el cost econòmic d’entrar a formar-ne part és massa alt per a una iniciativa tan petita com la seva.
En el moment que un celler de la zona d’Alella llança al mercat un vi sense DO, podria passar perfectament que portés raïm d’unes altres zones o, fins i tot, que fos elaborat fora d’aquest territori. L’autor d’aquest text té confiança absoluta en l’honestedat de tots els elaboradors, però si ets fora de la DO… ningú no garanteix al client final l’origen del teu producte. No és una reflexió nova, en absolut. Però potser no està de més repetir-la. La tasca dels consells reguladors és importantíssima i té un gran valor. Però resulta urgent revisar-ne el funcionament perquè es puguin adaptar molt més fàcilment a les demandes del mercat, a la manera de fer dels elaboradors, si no volen quedar obsoletes.
