La marinada determina com són els vins de Valls del Riu Corb. Però no només la marinada. També, és clar, la terra i la tradició. Tots aquests elements fan un cop l’any un peculiar cupatge que dona com a resultat la ruta Vins entre pedres. Una tarda de tardor, més vespre que tarda, un centenar d’interessats en el vi, el paisatge i la història s’apleguen a la plaça d’aquest poble de l’Urgell d’uns 250 habitants i que sembla un pessebre que s’enfila per la falda d’un turó a tocar del Corb. Dirigeixen l’operació els de Viu Guimerà, una entitat que fa tota mena d’activitats per lluitar contra el despoblament de la zona i que té en el vi la seva principal font d’ingressos i un dels seus leitmotivs.
El gran grup es divideix en cinc grups. Tothom ja duu un portacopes penjat al coll, i comença la ruta per antics cellers d’aquest poble ple de pujades i baixades. Cases particulars que conserven els espais on els avantpassats dels amos feien vi –a vegades al costat d’on tenien els animals– i que ara ja no fan aquesta funció, però que s’obren el dia de Vins entre pedres per als visitants. Així és com aquests antics espais tornen a tenir vi aquella tarda, perquè cellers de la zona –que ja no es limiten a fer vi a granel o vi base per al cava– hi porten els seus productes. Vins gastronòmics, ben etiquetats i guanyadors de concursos. Vins moderns que beuen de la tradició.
Els blancs naturals brisats de Casa Pardet, a Cal Carbasser
I així va ser aquest dissabte. La ruta pot començar, per exemple, a Cal Carbasser, on esperen els de Casa Pardet, de Verdú. Hi tenen a punt el seu vi natural 4 Corrals, un blanc natural brisat. Es pot tastar en la versió que, després de sis dies amb les pells, ha estat nou mesos en inox, o bé el que ha estat en una àmfora, que li dona “una respiració que no té l’inox i el fa més complex”. Tothom tasta l’un i l’altre i decideix quin li agrada més. “És que jo no hi entenc”, diu algú. “Sí que hi entens, oi que saps quin t’agrada més? Doncs ja està”, li responen els de Casa Pardet.
Els rosats premiats de Carviresa, a Ca l’Aiguadé
La parada següent, a Ca l’Aiguadé, permet descobrir-hi un enorme bocoi i els vins de Carviresa, que es fan a Verdú i a Tàrrega. Allà, la cinquena generació de vinaters espera amb el 3 Setmanes, un vi que ha tornat del concurs internacional de Brussel·les com el millor rosat: sirà i garnatxa negra, “molt gastronòmic, no sembla una llaminadura de maduixa”. Aquí treu el cap la història: un celler que havia viscut l’oportunitat que va representar la fil·loxera a França i que sempre havia fet vi a granel i vi base, fa una dècada va obrir una nova etapa. Van decidir reservar el raïm de les millors vinyes per fer els seus propis vins, i ara poden oferir als participants en la ruta de Guimerà un rosat premiat a Brussel·les. Però si els hagués tocat portar vins blancs –a cada celler se li ha demanat una classe de vi diferent– podrien haver dut el 3 Setmanes blanc, medalla de plata dels blancs joves als Premis Vinari 2024.
“Per què es diu 3 setmanes?” és la pregunta més repetida. “Perquè el meu pare sempre vol les coses per a ahir, i jo sempre li responc que estaran en tres setmanes. I quan han passat tres setmanes, li dic que tres setmanes més. I al principi de la pandèmia, quan vam aconseguir que ens entreguessin mig clandestinament, en una rotonda, unes etiquetes que arribaven d’Igualada i que jo feia temps que deia que les tindríem en tres setmanes, el meu pare va dir, ‘el pròxim vi que fem es dirà 3 setmanes'”, explica el de Carviresa.
Els negres socials de L’Olivera, a Cal Ballarinc
Després toca parar a Cal Ballarinc, on es podran tastar dos vins negres de L’Olivera, el projecte social nascut fa 50 anys a Vallbona de les Monges i que actualment també gestiona el celler històric de Barcelona, Can Calopa. “A la vall del Corb, hi ha la marinada, per això les nits de festa major cal una jaqueta. I a les vinyes els passa el mateix, no passen tanta calor com en altres zones, com al Priorat o com a Raimat. La maduració del raïm és més progressiva i els vins són relativament frescos per ser d’un lloc càlid com és l’interior de l’àrea mediterrània”, explica el representant de L’Olivera. I, amb aquesta informació, els assistents tasten el Tossudes, “més fresc i més vegetal”, i el Naltres, “més basat en la concentració, en la fruita, amb més graus”.
Les bombolles finíssimes d’Analec, a Cal Ton del Castell
Amb el tercer tast fet, toca pujar a Cal Ton del Castell. El nom ja ho diu tot. És dalt de tot el poble. Qui vulgui tastar els escumosos del celler Analec, haurà de guanyar-s’ho pujant moltes escales o uns quants carrers molt drets. Ningú hi renuncia, uns per les escales i els altres fent el camí llarg, per les costes de Guimerà. Un altre grup va de baixada i la coincidència els fa a tots una gràcia extrema -com si fos totalment inesperada– i se celebra amb grans festes. A dalt, en una casa espectacular on tenien pou de gel i cub per al vi, hi ha els d’Analec. Són de Nalec, un poble de la vall del Corb que queda fora de la DO cava, però els d’Analec són tossuts i fan escumosos, dins de la DO Costers del Segre, subzona Valls del Riu Corb. Han portat dos bruts nature: un de blanc –macabeu i parellada, 50% i 50%, 24 mesos de segona fermentació– i un de rosat –trepat, 18 mesos. “Ens agraden els escumosos per menjar, i per això volem que el carbònic sigui ben fi, amb més aroma i sabor que gas, i això vol temps”.
El vi dels amfitrions, a Cal Manseta, per acomiadar la ruta
Arriba el moment de tornar avall. Queda l’última parada. Sortint de Cal Ton del Castell, és el moment de contemplar Guimerà des de dalt, il·luminat.
A baix, a Cal Manseta, esperen dos vins del poble amfitrió, els de Viu Guimerà, l’entitat que ha ficat cases, cellers i visitants en l’experiència. Per muntar la ruta de vins –i altres activitats– necessiten fons, i per tenir fons fan vi –i el venen. És el vi més circular de la història. Un blanc de macabeu i un negre d’ull de llebre. De vinyes de secà de Guimerà –quilòmetre zero literal– i elaborat i embotellat pels amics de Carviresa.
La cirereta es posa tornant a la casella de sortida, a la plaça. És el moment de treure la targeta i carregar vi de la terra de cara a les festes de Nadal o les que cadascú vulgui.
