Cada cop hi ha més dones directives al món; dones que busquen triomfar, arribar a les altes esferes i sabent perfectament que el que aporten és igual o millor que el que podria aportar algun home. Tot i que les estadístiques catalanes confirmen que menys de la meitat de les empreses del país estan liderades per dones, la tendència va cap amunt. El sector vitivinícola és un bon exemple d’aquest auge, ja que moltes dones han heretat els negocis dels seus familiars i s’han posat al capdavant de grans cellers que sempre havien tingut lideratge masculí. No és cap secret que liderar una empresa no és un camí de roses, però per a les dones encara és més complicat. Herències d’una època masclista; comentaris sobre la manera de fer, de vestir, de relacionar-se; xiuxiuejos en fires i exigències per parlar amb el propietari real són només alguns dels exemples els quals -encara ara- s’enfronten les dones del sector. Com si decidir deixar-se la pell per dirigir l’empresa familiar no fos prou feina per obtenir el reconeixement.
Meritxell Juvé, consellera delegada de Juvé&Camps
En èpoques passades, les dones eren una figura de segona, resignades a veure com els seus marits s’emportaven els mèrits d’una feina conjunta. Fins i tot en el moment del relleu, poca gent pensava a deixar el negoci en mans de la seva filla o neboda. En l’actualitat aquesta barrera s’ha trencat i un bon grapat dels cellers de Catalunya, inclús alguns de molt renom, són dirigits per dones. “Així i tot, la paritat plena encara no és homogènia ni immediata”, concreta Meritxell Juvé, consellera delegada de Juvé&Camps. La cellerista és el clar exemple del relleu generacional modern, en el qual els pares han entès que són tan vàlides les seves filles com els seus fills. El mateix reflexiona Rosa Domènech, propietària -juntament amb el seu marit- del Celler Xavier Clua, qui assegura que tenen dos fills i “tots dos ajuden en les tasques del celler de manera igualitària”. D’aquesta manera, la percepció dins de les famílies ha millorat, fins i tot ho ha fet en altres espais de la mateixa empresa familiar, ja que la paritat és cada vegada més important dins dels cellers. “A Juvé&Camps ho tenim clar: som una empresa sense gènere, on el que compta és la preparació, el compromís i la capacitat d’aportar valor“, expressa Meritxell Juvé.
Ara bé, el sector no viu en un núvol de sucre i també cal tenir en compte que aquestes dones directives no són la majoria, ni ho han tingut fàcil pel fet de néixer en famílies de trajectòria vitivinícola. Encara més, de vegades provoca que hagin de treballar més per demostrar que són on són gràcies a la seva tenacitat i no a la decisió a mà alçada d’un pare: “Ara tinc la meva empresa, però en altres moments he sentit que jo havia de demostrar més que els meus companys, homes”, remarca Domènech. També Imma Soler, propietària del celler Mas la Plana, reconeix que en algun moment s’ha trobat en situacions en què encara ha d’especificar que “ella és la cap”. Són aquests els exemples que demostren que encara ara hi ha biaixos i aquestes idees preconcebudes frenen el creixement professional de moltes dones, fins i tot fan que elles mateixes es tanquin oportunitats. “Hi contribueixen diversos factors: una generació amb alta qualificació tècnica i experiència internacional, l’evolució del sector cap a models de gestió més transversals i més consciència social sobre la necessitat d’equitat”, reconeix Juvé.
La cara B de les fires de vins
Arribar a la paritat no és una tasca senzilla, sobretot quan encara hi ha biaixos molt presents en el sector vitivinícola. Les mirades d’incredulitat o de dubte passen desapercebudes en l’entorn quotidià de les dones, però es magnifiquen en alguns congressos i fires. “A casa tothom sap qui soc i a què em dedico, per tant, no em trobo amb gaires situacions complicades”, reconeix Soler. Tot i això, ella mateixa afegeix que la situació canvia “en algunes fires”. Per a la propietària de Mas la Plana aquesta és una situació que es perpetua primer per la desconeixença de la gent amb la qual tracta i després pels micromasclismes que encara molts homes tenen integrats: “A mi m’han preguntat pel cap del celler i he hagut de veure la mirada d’incredulitat quan he dit que era jo”, lamenta Soler. Domènech, del celler Xavier Clua també relata una experiència similar a l’hora d’anar a fer tastos, on moltes vegades s’assumeix que serà el seu marit l’encarregat de fer les explicacions en comptes d’ella. “Les dones sempre hem de fer més, parlar més, fer-nos veure més”, repeteix Domènech.
Referents, visibilitat i diversitat
Els referents femenins del sector no són només una eina de visibilització, sinó que poden servir de palanca per fer augmentar el nombre de dones que estudien i es formen per entrar al sector. Fins fa algunes dècades, era impensable buscar la paritat en els cellers, perquè la formació la tenien més els homes que les dones. No obstant això, en pocs anys les escoles de formació i universitats amb carreres dedicades a l’enologia o la viticultura ja omplen gairebé la meitat de les cadires amb dones. Però aquí no acaba tot, segons explica la consellera delegada de Juvé&Camps, qui confirma que cal que des de les empreses també es faci una aposta per contractar dones, perquè de res serveix l’alta formació si després ningú et contracta. “Perquè el progrés sigui estructural, calen polítiques internes consistents (promoció, conciliació, plans de carrera) i referents visibles”. En aquesta línia, Juvé afegeix que al seu celler “prioritzen el talent i l’impacte de les persones en el projecte, independentment del gènere”.
Més enllà d’una opinió, l’aparició de les dones en espais de poder en els cellers també aporta diversitat; aquella paraula que sembla fer trontollar el patriarcat dins de les empreses. Fa temps que s’ha provat que els equips diversos són més eficients, perquè l’intercanvi d’idees entre gèneres, edats i cultures aporta una visió molt més clara i enriquidora. “El sector no es pot permetre prescindir de mirades i capacitats”, concreta Juvé. És per això que per a Domènech és imprescindible mantenir les quotes femenines a les empreses i lluitar per continuar afavorint l’entrada de la dona en el sector vitivinícola: “Si tu ets professional hauria de ser igual si fossis home o dona, però la realitat és que si no hi hagués quotes, tampoc hi hauria tantes dones”, clou la propietària del Celler Xavier Clua.
