«A glass of Solimar, please!»

El celler De Muller té consolidada una xarxa d’exportació fidel amb la marca per la seva bona relació qualitat-preu

“De Muller – Solimar. Tempranillo – merlot – garnatxa, Tarragona 2014, raspberry-red with aromes of red fruit [gerd vermell amb aromes de fruita vermella]. 22,50 lliures.”

Vet aquí com es presenta una referència de vi català a la carta d’un restaurant d’Edimburg. Serrano & Manchego(297 Leith Walk) és un bar on es poden tastar algunes de les tapes que fan famosa la gastronomia d’aquí. I, de la mateixa manera que serveixen un pernil ibèric, patates braves i daus de formatge, també tenen una interessant carta de begudes, entre les quals, algunes referències de vins de Catalunya. El Solimar rosat del celler De Muller comparteix carta, entre d’altres, amb el Torres Oro Floralis (moscatell), el Raimat NV Brut o un Codorníu Gran Vintage Pinot Noir del 2009.

Serrano & Manchego és un bar de tapes d’Edimburg

I què fa que un vi elaborat a Catalunya acabi servit en una copa de Leith Walk o en altres punt del món? Maria Buera, del departament d’exportació de De Muller, explica que l’empresa té una xarxa internacional molt consolidada on venen entre el 50 i el 60% de la producció de la marca. Una part important d’aquestes xifres es deuen al gairebé monopoli en l’exportació del seu vi de missa (elaborat seguint un mètode litúrgic, d’acord amb els dictats del Vaticà) que proveeixen no només al Vaticà, sinó també diversos països d’Àfrica, Sud-Amèrica, Vietnam, la Xina o el Japó, entre d’altres.

Això no treu, però, que altres gammes de vins de la casa també tinguin un mercat fort més enllà de les nostres fronteres. El vermut agrada molt als paladars de Nova Zelanda, Canadà, Hong Kong i està a punt d’entrar (i sembla que per quedar-se) a Amèrica. “Ara hi ha un boom pel que fa al vermut -explica Buera- i això fa que hi hagi una alta demanda internacional”. Altres vins tranquils, com la gamma del Solimar, també es mouen pel mercat exterior amb la mateixa consistència.

Tornant a la pregunta de com un vi se serveix a milers de quilometres d’on s’ha elaborat, en el cas de De Muller té a veure amb dos factors principals. D’una banda, assisteixen a diverses fires internacionals de vins, la qual cosa els permet donar a conèixer el seu producte sobretot a importadors o responsables de botigues de vins. D’altra banda, també centren esforços en la creació d’una agenda de contactes pròpia. “No treballem amb intermediaris sinó que contactem directament amb importadors. Això és: el localitzem; ens hi posem en contacte, els fem arribar mostres i si els agraden, comencem a treballar junts”, comenta Maria Buera.

El procés no és senzill perquè cada país té unes normes pròpies pel que fa a la importació de productes vinícoles. Hi ha qui fa pagar uns euros per ampolla importada (Regne Unit, Bèlgica…); d’altres que són tax-free, és a dir, que permeten entrar ampolles de vi sense cost afegit (com passa amb el mercat de Xile o Hong Kong); hi ha llocs on és obligatori enganxar-hi una etiqueta especial, en alguns cops elaborada especialment per a ampolles que viatgen a l’estranger; i d’altres que demanen ampolla acompanyada amb unes analítiques del producte.

Sigui com sigui, De Muller està orgullós de ser present als cinc continents. “L’any passat, amb l’entrada del vermut a Melbourne, vam fer creueta sobre Oceania, l’únic continent que ens quedava pendent”. I continua: “Els productes de casa tenen una molt bona relació qualitat-preu i això ajuda molt a fidelitzar el client”. Entre això, i que el boca-orella funciona molt bé amb els productes d’aquesta marca, De Muller pot afrontar amb tranquil·litat el seu futur, al menys pel que fa a l’àmbit de l’exportació.

De moment, sembla que els clients que entrin al Serrano & Manchego d’Edimburg podran seguir, durant una temporada més, demanant allò de “a glass of Solimar rosé, please!”

Panoràmica d’Edimburg des de Carlton Hill


Nou comentari