Les amenaces d’un possible augment dels aranzels als vins europeus que entrin als Estats Units té al sector vitivinícola català inquiet. Tot i que les paraules del president estatunidenc, Donald Trump, encara són paper mullat, la possibilitat de fer-se realitat manté a productors i distribuïdors en alerta. Són moltes les teories que passen pel cap d’aquells que es veurien afectats per aquestes noves imposicions, però totes acaben en un mateix punt: la preocupació per la continuïtat de les exportacions de vins i escumosos al nord d’Amèrica. Mentre algunes Denominacions d’Origen, experts i analistes demanen prudència abans de començar a lamentar-se per una política aranzelària que encara no s’ha complert, altres confabulen com aquesta notícia es podria convertir en una lleugera oportunitat per a altres. Amb un augment impositiu, els vins espanyols podrien convertir-se en el vi estranger més assequible pels nord-americans, el que provocaria que el consumidor migrés dels preus desorbitats del xampany cap a coses més econòmiques. Un possible conte de fades amb una part fosca, ja que aquells que es beneficiarien més del possible canvi de conducte serien els productors de vi a l’engròs, és a dir, que primen la quantitat a la qualitat. Una situació que retornaria els elaboradors a la casella de sortida després d’anys de lluita per demostrar la qualitat del sector vitivinícola espanyol.
“És una possibilitat remota, però queda clar que els petits productors no serien els que en surtin beneficiats”, explica a Vadevi, Jordi Portillo, director general i fundador de l’empresa distribuïdora de vins espanyols arreu, Big5. Per a ell, la teoria d’una possible migració de consumidors cap al vi català és difícil de predir, però no impossible. Ara bé, l’expert està convençut que no tot el sector vitivinícola espanyol es podria beneficiar d’aquesta oportunitat, sinó que reconeix que probablement un grapat d’empreses grosses serien les que en traurien profit. La mateixa opinió comparteix Jordi Bort, director general de Llopart, qui assegura que “veu l’oportunitat de fidelitzar més el mercat americà” si s’apliquen els aranzels. Si bé és cert que no és una idea sense cap ni peus tampoc hi ha cap certesa que funcionés, de fet, fonts de Prodeca han afirmat a aquest diari que “no comentaran cap afirmació fins que els aranzels no siguin una realitat”.
En l’hipotètic cas que els aranzels arribessin a màxims històrics, els vins europeus patirien grans augments de preu. Tant seria així que alguns quedarien fora de l’abast dels consumidors nord-americans. Seguint la teoria presentada, aquests es veurien obligats o bé a pagar més per productes que els agraden o a migrar a altres classes d’elaborats, probablement d’altres països. “Aquí és on l’estat espanyol en conjunt podria guanyar seguidors“, recorda Portillo, tot i que afegeix que “la fórmula no faria cap favor als petits elaboradors”. A diferència del distribuïdor, Bort confirma que els americans que coneixen el producte català saben la seva qualitat i, encara que “els grans elaboradors sempre tindran part del mercat que busca volum, els petits també tindran una oportunitat”, argumenta el director general de Llopart. Tanmateix, posa d’exemple la companyia que dirigeix i reconeix que fa dues dècades que Llopart treballa apropant-se als Estats Units: “Sempre hi haurà butxaques que no ho podran pagar, però, així i tot, volem arribar al consumidor que sí que s’ho pot permetre”, inclou Bort.
“Sí els consumidors americans acabessin triant els vins espanyols o fins i tot els catalans per sobre els francesos o els italians ho farien perquè els consideren barats”, específica Portillo, qui afegeix que “no és una bona notícia per la lluita per la qualitat”. El cert és que en aquest cas, l’augment de preu no aniria relacionat en la bona qualitat dels vins i, per tant, s’exigiria una opció econòmica. En altres paraules, el consumidor voldria un vi assequible, una franja que els francesos i els italians ja no cobririen i, en conseqüència, es quedarien els espanyols. “I de la gamma de barats, encara agafarien els més econòmics”, confirma l’expert. Desbancar els productes francesos, per altra banda, no és una qüestió senzilla. En molts casos, fonts del sector afirmen a aquest diari que “hi ha països molt millor posicionats als Estats Units que Catalunya“. D’aquesta manera, si els preus pugessin per a tots els productes vitivinícoles europeus, aquells aficionats al xampany francès, per exemple, continuarien estan disposats a pagar-lo. Mentrestant, els vins catalans quedarien renegats a aquells consumidors que no tenen una preferència i, per tant, serien l’opció fàcil. Ara bé, Portillo trenca una llança a favor del sector i recorda que “un cop els aranzels tornessin al seu lloc, pot ser alguns consumidors haurien comprovat la qualitat dels nostres vins i es quedarien”.
La desvinculació fallida del vi català i espanyol
Les teories conspiranoiques sobre les diferents realitats que viuria el sector vitivinícola amb la imposició dels aranzels són interminables. No obstant això, hi ha algunes qüestions objectives que fan pensar que els vins catalans no podrien sortir ben parats. Si bé és cert que s’ha fet molta promoció d’aquests elaborats, els estrangers encara no saben distingir els vins catalans dels espanyols. “La percepció del nostre sector és quelcom que costa molt”, concreta Bort, qui assumeix que encara es necessita “moltes més accions de comunicació i coneixement” de la viticultura. Tot i la rica tradició vitivinícola de Catalunya, el vi català encara té molt camí per recórrer en termes de reconeixement i posicionament al mercat global.
En molts casos, encara hi ha una percepció equivocada que el vi de Catalunya és un producte de segona, considerant la regió més com una productora de vins massius i menys refinats en comparació amb altres zones vinícoles de renom, com Bordeus o la Toscana. No obstant això, les darreres dècades han estat clau per transformar aquesta percepció. Les DO (Denominacions d’Origen) com Priorat, Penedès o Empordà estan treballant per redefinir els seus vins, destacant-ne les varietats autòctones i les tècniques de vinificació innovadores. Però aquest procés no és ràpid, ja que cal una profunda educació del consumidor i un canvi de mentalitat a escala mundial, que no s’està aconseguint. Catalunya ha de continuar lluitant per destacar les seves vinyes de qualitat, superant els perjudicis i establint-se com una regió vinícola de primer nivell, tot i que la tasca encara està lluny d’estar acabada.
Un producte que sempre serà barat
Els consumidors nord-americans, tot i ser amants del vi i tenir una gran afició per les noves tendències vinícoles, continuen veient el vi espanyol com un producte econòmic, sovint associat a una qualitat inferior en comparació amb altres regions vinícoles reconegudes com França o Itàlia. Aquesta percepció arrelada fa que molts compradors a l’altre costat de l’Atlàntic no estiguin disposats a pagar preus alts pel vi espanyol, fins i tot quan es tracta de vins d’alta gamma o de productes elaborats amb tècniques de qualitat superior. La tendència, per errònia que sigui, també ha migrat als vins catalans, que tot i que tenen millor posicionament, encara són percebuts de gamma baixa: “Les franges de preus han fet molt mal”, lamenta Bort. Per a molts consumidors nord-americans, la idea que un vi espanyol pugui competir amb els més prestigiosos del mercat internacional xoca amb la imatge que tenen del vi com un producte barat i accessible. Aquesta percepció no només es basa en la història d’una producció de masses que va predominar a Espanya, sinó també en una falta de coneixement profund de les Denominacions d’Origen (DO) espanyoles que elaboren vins d’altíssima qualitat.
