L’arribada de Donald Trump al despatx oval de la Casa Blanca augura un futur incert per a les empreses catalanes amb negocis als Estats Units. Les últimes amenaces del nou president estatunidenc sobre una possible pujada dels aranzels d’entre el 10% i el 20% afectaria en el preu dels productes que exporta Catalunya. Trump declarava que no faria diferències per països i productes i, per tant, l’afectació seria generalitzada. És evident, però, que el sector vitivinícola es podria emportar la pitjor part, ja que juntament amb l’oli d’oliva, el vi és la joia de la corona catalana en termes d’exportacions als Estats Units. Les opinions sobre el futur de les vendes a l’estranger del sector, però, canvien depèn de la perspectiva. Mentre algunes fonts asseguren que el valor afegit del vi català podria salvar-lo d’una dràstica reducció de les vendes, altres reconeixen cert temor a la realització dels somnis de Trump, fins al punt de plantejar-se nous mercats on vendre el vi català en cas que aquests aranzels es materialitzin.
“Si els aranzels són elevats, pot provocar que, en el curt termini, decidim destinar més esforços i recursos promocionals i publicitaris a altres mercats que ens puguin donar un millor retorn”, reconeix Xavier Armengol, director general de Familia Torres. En una entrevista a Vadevi, el directiu esmenta que els Estats Units es troba en el top 10 dels seus mercats d’exportacions. L’empresa vitivinícola és una de les més grans de Catalunya i té cellers a diferents Denominacions d’Origen, incloses Penedès i Priorat, dues de les més potents en exportacions als EUA, tant en valor com en volum. De fet, Armengol explica que “és un mercat prioritari i estratègic per ells, tant per la seva dimensió com pel fet que és un aparador de marca per a altres mercats”. La realitat, doncs, és que els nord-americans són compradors fidels de vi català, una relació que ha anat creixent amb el temps, fins a convertir-se en un dels mercats estrangers que més vi català compra. En les últimes dades de l’Idescat del 2024, els estatunidencs van comprar un total de 13.886.861,1 quilograms de vi per un valor de 63,7 milions d’euros. En aquest sentit, només van superar aquestes compres Alemanya, Bèlgica, França i el Regne Unit.
Aquesta possible estima que tenen els nord-americans pel vi català és el que, per a alguns, salvarà les exportacions. Fonts del sector asseguren a aquest diari que “amb els productes prèmium -la majoria dels productes que es venen amb mercats internacionals-, com vi i oli, el consumidor està disposat a fer un esforç”. En altres paraules, els estatunidencs estaran disposats a pagar el que faci falta pel vi català, tot i que aquest s’encareixi. Una opinió que no comparteix el director general de Familia Torres qui reconeix que “farà menys competitius els nostres vins respecte a la producció local o als vins d’altres països on no s’apliqui una pujada dels aranzels; i això vol dir un descens en les vendes”. A més, per a Armengol el producte té molt valor, però que la gran varietat d’opcions i competència que hi ha al sector podrien jugar una mala passada al vi català: “Hem de pensar que el món del vi està molt atomitzat i hi ha molta oferta de producte de diferents procedències”.
Un preu assumible pels distribuïdors
La gran qüestió que envolta els nous aranzels és qui seria l’encarregat d’assumir aquesta pujada. Algunes fonts consultades preveuen que en casos específics els distribuïdors paguin la diferència. D’aquesta manera, ni l’elaborador ni el consumidor final veurien afectacions en la compravenda del producte. El vi, per exemple, entraria a formar part d’aquesta categoria, ja que és un producte estratègic que val la pena mantenir. “En moments d’inestabilitat econòmica aquells distribuïdors que volen mantenir les relacions podrien fer un esforç”, asseguren des del sector. A més, el valor afegit del producte català també podria ajudar al fet que els contactes nord-americans en el sector retail busquin continuar els contractes de compravenda com fins ara: “És un mercat que valora molt la nostra venda”, recorden des del sector, on també afegeixen que “és un producte amb prestigi, amb storytelling. Seria difícil que passes en sectors com la fruita, però el vi té marca”.
No obstant això, Armengol destaca que no hi ha cap certesa sobre la implicació dels distribuïdors en assumir les pujades. El directiu no nega que el producte tingui valor afegit, però repeteix que amb la gran competència que existeix en el mercat i hi ha certs preus que la gent no està disposada a pagar i, per tant, tampoc els distribuïdors: “Generalitzant, per sota dels 20 dòlars de PVP el consumidor acostuma a moure’s per preu i busca alternatives més econòmiques, no crec que estigui disposat a pagar més”. Per aquest motiu conclou que “tot depèn del percentatge de la pujada, però si pensem en experiències anteriors, quan hi ha increments d’un 10% per exemple, no els absorbeixen els distribuïdors ni els retailers i s’acaben traspassant als consumidors“.
La possible migració a Europa
Europa també és un mercat prou interessant pel sector vitivinícola català. Actualment, un 64% de les exportacions generals catalanes són per a Europa, davant del 38% que van a tercers. Aquesta és una tendència creixent, ja que el 2023 amb prou feines superaven la meitat del volum d’exportacions (58%). “Alguns sectors prefereixen créixer en mercats europeus per mantenir l’estabilitat”, argumenten fonts del sector vitivinícola català. Ara bé, els productes prèmium -sobretot l’oli i el vi- tenen millor rebuda en països tercers, ja que les exportacions creixen en valor. Tot i això, la batalla europea no està perduda. Fonts del sector reconeixen a aquest diari que mentre per a altres productes hi ha “molta competència i és difícil incrementar vendes a Europa”, el vi català podria tenir-hi més facilitats en ser un producte de valor afegit i no de consum diari.
En definitiva, les noves polítiques aranzelàries de Trump podrien replantejar les relacions de compravenda del vi català i aconseguir l’entrada d’aquest producte a altres mercats. El director general de Familia Torres no descarta plantejar una nova direcció pels seus vins i reconeix que “Europa és una regió molt rellevant” on no els importaria crear més vincles. Tot i això, també comenta que tenen l’Àsia en el radar per a construir noves relacions, perquè en termes de vendes i exportacions, mai s’han de posar tots els ous en el mateix cistell.
