Després d’anys d’instrucció, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha acordat el sobreseïment provisional de la causa contra els cellers de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Valdepeñas Felix Solís i García Carrión, així com els seus administradors i dues entitats certificadores. Un cas obert per la “comercialització com a criança, reserva o gran reserva de vins que suposadament no complien els requisits d’elaboració quant a període d’envelliment i de permanència en bota de roure o ampolla”.Tot plegat, arran del “desori” que el jutge ha trobat en l’administració de la DO.
En una interlocutòria, a la que ha tingut accés Vadevi, el magistrat fa cas de la Fiscalia i ha decidit donar un cop de carpeta a la causa. Calama, però, fa una interpretació molt extensiva del principi del dubte raonable. Així, considera que el descontrol administratiu i supervisor per part de tots els operadors del sector (productors i entitats de certificació) i de l’Administració Pública, “impedeix determinar amb la certesa necessària requerida en el procés penal si s’han comercialitzat vins de qualitat inferior a la catalogació indicada a l’ampolla”. De fet, , acorda posar els fets en coneixement de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de Castilla-La Mancha “als efectes administratius oportuns”. Una manera prou elegant d’advertir-los que no han fet els deures.
Des del 2021
Aquesta causa es va iniciar l’abril del 2021 arran d’una denúncia de la Fiscalia per delictes de publicitat enganyosa, estafa i falsedat documental contra quatre cellers de Valdepeñas i els seus administradors. En concret, García Carrión i Félix Solís, a més de cellers Fernando Navarro i Fernando Castro, que van ser apartats del sumari a l’octubre del 2023. En aquest moment, el jutge també va imputar les entitats certificadores Sohicert SA i Liec Agroalimentaria SL en qualitat de cooperadores necessàries per certificar aquests vins.
El jutge defensa el sobreseïment i ho argumenta en el gruix de “les nombroses diligències de recerca” perquè “no es pot concloure que les irregularitats existents en l’activitat desplegada per tots i cadascun d’aquests operadors del sector vinícola constitueixin delictes de publicitat enganyosa i estafa”. Pel que fa al delicte publicitari, el magistrat argüeix que falta un dels elements del tipus penal, com és que la conducta duta a terme pels investigats “pugui causar un perjudici greu i manifest als consumidors”, una manca de fets que no permet aplicar el tipus penal. Respecte al delicte d’estafa, assenyala que les diligències de recerca no permeten apreciar l’existència de l’engany prou amb prou solidesa amb vista a procedir a l’encausament dels investigats.
Descontrol administratius
Tot i l’arxiu, el jutge no es mossega la llengua contra el fiasco administratiu que ha generat la causa. Calama entén que les diligències de recerca, principalment els informes de la unitat investigadora, la documentació de les diferents empreses distribuïdores de la mercaderia a grans superfícies, la documentació administrativa i l’aportada pels investigats, així com les declaracions d’investigats i testimonis, “evidencien l’existència d’un descontrol administratiu i supervisor per part de tots els operadors del sector, és a dir, productors, entitats de certificació, i Administració Pública”.
Això impedeix, a criteri de l’instructor, determinar amb la certesa necessària requerida al procés penal si s’han comercialitzat vins de qualitat inferior a la catalogació indicada a l’ampolla. “Tal relaxació, interessada o no, a la cadena de producció i supervisió per part de tots els operadors implicats en el sector, inclosa la mateixa Administració Pública, sembla haver conduït a un sistema basat en un control merament aparent o formal més que real, la sanció del qual haurà d’operar, si escau, en els àmbits administratius i/o civil”.
