!--akiadsense-->
Una de les intervencions del darrer Comuvicat, la Conferència Catalana de la Comunicació del vi que més van inquietar als assistents va ser la de Jordi Urbea, vicepresident de l’agència de publicitat Ogilvy. Explicava que la publicitat en general ara ja es fa de forma personalitzada. Qualsevol empresa pot saber només a través del rastre que deixem a internet com són els seus consumidors, on estan i quins són els seus gustos.
Fins i tot assegurava que es podia aconseguir fer un perfil psiclògic només amb les dades legals, és a dir les que voluntàriament i moltes vegades sense saber-ho aboquem a la xarxa. “Podem saber fins i tot quan una dona està embarassada” afirmava de forma vehement davant la sorpresa de l’auditori.
Tota aquesta informació, el big data, de la qual només se n’utilitza un 5%, pot ser útil pels cellers, distribuïdors, botigues de vins, etcètera i és precisament això el que des de fa més de 5 anys i de forma especialitzada fa l’empresa Enolytics.
Es dediquen a processar tota la informació pública que hi ha a la xarxa i la combinen amb l’analògica i amb la intel·ligència artifical per conèixer molt a fons el consumidor. Per saber el que ha fet, el que fa i fins i tot el que farà.
Andrés Bonet, conseller delegat d’Enolytics a l’estat espanyol, explicava en declaracions a Vadevi que “conèixer en profunditat els clients potencials és la clau de l’èxit. Només així podem saber del cert que en pensen dels productes, què els hi agrada i que no, quan els compren, on els compren i adaptar-nos així no només a la difusió sinó també a l’elaboració de nous vins”.
I tot això sense parlar, sense comunicar-se amb cap d’aquestes persones. Amb una anàlisi freda de dades que donen més informació que les persones mateixes. Bonet és apocalíptic quan afirma que “a dia d’avui el nostre telèfon mòbil saps més de nosaltres que nosaltres mateixos i això les empreses del seor del vi ho poden aprofitar”.
“Podem saber com es mou una persona dins una botiga de vins, davant de quins prestatges s’hi està més estona, quines ampolles agafa, si hi fa una foto i la comparteix, què en pensa de l’etiqueta i quan va a aquesta botiga” assegura el responsable d’Enolytics a l’estat espanyol. “Amb aquesta informació ben analitzada li podem dir al nostre client per exemple, quina és la millor hora per fer una acció determinada, a un lloc determinat. Podem ajudar al celler a dissenyar una etiqueta que s’adigui més als gustos del consumidor o fins i tot plantejar-li quins cupatges hauria de fer per arribar a un públic determinat”, sentencia.
I és que tota aquesta informació no serveix només per difondre el producte, per fer-ne publicitat, sinó també per modificar maneres d’elaborar per tal d’adaptar els productes a les necessitats del mercat.
De moment a Europa Bollinger està treballant amb el big data i a casa nostra Freixenet també hi ha treballat per analitzar el seu mercat als Estats Units, de la mateixa manera que també ho ha fet Gonzalez Byass, propietaris entre d’altres de Caves Vilarnau.
Sobre el cost d’aquesta eina, des d’Enolytics asseguren que “les dades no són barates”. Ara bé entenen que això és el futur i que independentment de les dimensions dels cellers i empreses la gestió de la informació sempre es pot adaptar a les necessitats dels clients.
Finalment Bonet, explica que amb les dades amb les que treballen i amb el suport de la intel·ligència artificial també es poden fer projeccions de futur, “i m’agradaria que quedés clar que no són prediccions, a l’estil d’un oracle. Són projeccions reals que es compleixen i que apunten d’una forma molt precisa com seran les coses”.
Amb tot, el vi que no és aliè a la resta del món, té al seu abast una nova eina. Menys romàntica que passejar per la vinya, que tastar el vi de la bóta i que decidir les elaboracions en funció de la intuició i del gust propi. La pregunta que ens fem és si el big data serà capaç de substituir la feina d’enòlegs i sommeliers i de condicionar, com sembla la feina dels cellers.
