Claret Serrahima: “Quan m’oferixen aigua mineral, la demano de fora, ja tenim els aqüífers prou explotats”

Perquè ha participat en tants projectes relacionats amb el vi?
M’agrada el vi i m’agrada la imatge gràfica, així que és la combinació de dues aficions. Per exemple, he treballat amb el celler Clua perquè vaig tastar els vins de forma particular i em van agradar tant que me n’hi vaig anar. Parlant amb en Xavier Clua li vaig comentar que l’etiquetatge que tenia em semblava molt dolent i al final vaig acabar fent-li tot el disseny.

Tant dolentes eren les etiquetes?
Bé, eren com la majoria. Fa 15 o 20 anys a la majoria del cellers el disseny era espantós. Ara ha canviat i potser s’han passat. Hi ha etiquetes que són blanques i amb un punt negre i això és una obra massa personal. Les etiquetes han d’explicar coses, hi han de sortir les històries que hi ha al darrera de cada vi.

Acceptaria l’encàrrec de de dissenyar la imatge de qualsevol celler?
No, no ho sabria fer. Primer han de tenir un bon vi i després, jo me n’encarrego de que a més, ho sembli.

Ja que és la seva feina, té una fórmula per millorar la imatge general dels vins catalans?
No, no hi ha una fórmula màgica. Ningú pot arreglar en un moment coses que s’han fet malament durant molts anys. Estic perplex, desencisat, enfadat amb Catalunya, i ho estic perquè me l’estimo. A Catalunya s’ha anat tant de cara a la pela, que ens hem carregat el territori i el prestigi dels nostres productes bàsics, com el vi. Amb el franquisme es van carregar la Costa Brava, amb CiU, la Cerdanya i amb el PSC amb els parcs eòlics, s’està carregant les comarques més allunyades de Barcelona. Com vols vendre el vi d’una terra si abans t’has carregat aquesta terra?

Així primer és el territori i després el vi?
És clar. Miri, quan m’oferixen aigua mineral, jo la demano de fora de Catalunya. Ja tenim els aqüífers i el Montseny prou explotat, prefereixo que portin l’aigua de fora. Ara, el vi no malmet el territori, per això sí que demano el vi català.
[[frase]]
A més de amb Clua, amb quins altres cellers ha treballat?
Amb Caves Mestres, Caves Rimarts, Vinya els Vilars, també he dissenyat la imatge del vi de Barcelona, el que fa l’ajuntament, i també els vins de la cooperativa l’Olivera, que a més de fer bons vins fan una tasca social molt important.

Bé, amb l’Olivera hi té una relació especial…
Sí, jo també tinc vinyes i porto anys pensant en fer un vi, un vi dolç i com que no tinc celler propi, i som veïns, m’elaboren a l’Olivera. Són dos vins diferents, un dolç blanc i un negre, que esperem tenir a la venda per Sant Jordi.

Ha triat un dia assenyalat…
Sí, no se m’acudeix millor combinació que llibres, roses i vi.

Té res a veure l’elaboració d’un vi amb el disseny?
Com jo entenc el disseny, sí. Elaborar un vi és donar valor afegit al raïm i per fer-ho, has de tenir una idea al cap. Abans de començar a fer el vi, vaig pensar-lo. Per a qui és? Per a què és? Havia de ser un vi per postres? Vaig pensar que no, que millor un vi per fer una copa. Blanc o negre? Vaig decidir-me per fer-ne un de cada. Quan havia de costar? A qui aniria dirigit? S’havia de fer amb varietats autòctones o foranes? Aleshores vaig viatjar per tota Europa tastant els millors vins dolços del món i veient els cellers, fins que vaig tenir el projecte clar.

Com es dirà?
Rasim, que vol dir raïm en occità i també se’n deia així a Perpinyà fins el S. XIV. Té una sonoritat àrab que m’agrada. De tota manera, només n’hem fet 300 o 400 ampolles de cada, no és un producte comercial.

DETALL DE L’ETIQUETA DEL CLUA MIL·LENIUM FOTO: CLASE