Els últims afusellaments del règim franquista es van produir el 27 de setembre de 1975 a Madrid, Barcelona i Burgos. Franco havia signat la sentència de mort de tres militants del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota), José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, i dos militants d’ETA politicomilitar, Juan Paredes Manot (Txiki) i Ángel Otaegui.
Aquestes execucions van aixecar una onada de protestes i condemnes contra el govern d’Espanya, dins i fora del país, tant a nivell oficial com popular. Els laboristes britànics van ser especialment bel?ligerants, i van iniciar un moviment per reclamar el boicot internacional polític i econòmic a Espanya, promovent el veto a l’entrada d’aquest país a la Comunitat Econòmica Europea i a l’OTAN i reclamant als governs europeus i als seus ciutadans un boicot actiu als productes espanyols, el turisme, les telecomunicacions i els serveis postals.
Aquella crida no va tenir massa èxit, però va provocar algunes reaccions entre els empresaris que consideraven que la dictadura perjudicava la seva política exportadora. Fou el cas, per exemple, de la catalana Cordorníu. Per mirar d’esquivar les crides al boicot, va canviar les etiquetes de les ampolles de cava Gran Corday que anaven a exportació, i va presentarse al món amb la denominació d’origen San Sadurní de Noya-Catalonia, suprimint la paraula España.
