Durant molts anys, parlar de l’evolució del món del vi significava parlar sobretot de grans anyades, puntuacions, criança en bota o noves zones productores. Però el vi del 2026 es mou per altres camins. No perquè aquests elements hagin desaparegut, sinó perquè les prioritats del consumidor han canviat.
Avui, cada vegada més persones busquen vins que siguin fàcils d’entendre, agradables de beure, gastronòmics i que, al mateix temps, tinguin personalitat. El consumidor ja no vol necessàriament el vi més potent, més concentrat o amb més mesos de criança. Vol trobar una ampolla que li vingui de gust obrir. I aquesta aparent simplicitat està provocant una transformació en el món del vi.
Els vins que veurem —i sobretot que beurem— durant el 2026 tendiran a tenir més frescor, menys pes i una expressió més clara del territori. Els blancs continuaran guanyant protagonisme, els negres buscaran cada vegada més elegància i els escumosos deixaran de ser patrimoni exclusiu de les celebracions. I, paral·lelament, varietats que durant dècades havien quedat en un segon pla recuperaran protagonisme.
Però, què vol dir tot això quan arribem davant d’una prestatgeria i hem de triar una ampolla?
El gran canvi: vins per beure, no només per impressionar
Un dels canvis més evidents és la manera com entenem què és un bon vi. Durant una època, especialment en determinats mercats, un gran vi havia de demostrar força: molt color, molta fruita madura, molta estructura, molta fusta i una graduació alcohòlica elevada. Era un estil que podia impressionar en una primera copa, però que no sempre convidava a beure’n una segona.
El consumidor actual, especialment les generacions més joves, sembla buscar una altra cosa. Vol vins més frescos, amb menys sensació alcohòlica i que puguin acompanyar un àpat sencer. Això no significa que els vins amb estructura o criança desapareguin. Significa que la potència deixarà de ser l’única manera de demostrar qualitat.
En els negres, això es traduirà en vins amb més protagonisme de la fruita i de l’acidesa, tanins més fins i una utilització de la fusta molt més integrada. La bota continuarà existint, però cada vegada serà menys habitual trobar vins on la fusta sigui el primer que percebem.
També guanyaran terreny els negres de menor extracció, amb colors menys intensos i una sensació més lleugera en boca. Vins que es puguin servir una mica més frescos i que funcionin tant amb un plat de carn com amb peix blau, verdures, embotits o formatges. En definitiva, el vi negre del 2026 no necessàriament voldrà demostrar-nos que és un gran vi. Voldrà que ens acabem la copa i en demanem una altra.
Els blancs, en canvi, continuaran vivint un moment especialment dolç. La seva versatilitat encaixa perfectament amb la manera actual de menjar: cuina asiàtica, plats vegetals, peix, marisc, tapes, arrossos i una gastronomia cada vegada més diversa.
Aquí veurem des de blancs molt frescos i cítrics fins a vins amb criança, treball sobre lies o fermentacions que aportin textura. La diferència és que la complexitat no necessàriament vindrà acompanyada de pes. El blanc aromàtic, fresc i fàcil de beure conviurà amb blancs molt més seriosos i gastronòmics. I això és una bona notícia per al consumidor: hi haurà més estils per triar.
El retorn al territori: varietats que expliquen on són
Una altra de les grans tendències del 2026 serà la recuperació de les varietats autòctones i dels vins que reivindiquen el seu origen.
Durant molt de temps, el consumidor internacional va familiaritzar-se amb unes poques varietats: chardonnay, sauvignon blanc, cabernet sauvignon, merlot o pinot noir, entre d’altres. Eren noms fàcils de reconèixer i, per tant, fàcils de vendre. Però ara hi ha una curiositat creixent per descobrir coses diferents.
A Catalunya això pot ser especialment interessant. Garnatxa, carinyena, xarel·lo, macabeu, parellada, sumoll, trepat, picapoll o malvasia, entre moltes altres varietats, tenen l’oportunitat de deixar de ser simplement noms escrits en una etiqueta i convertir-se en una manera d’explicar un territori.
El mateix passa fora de Catalunya. El consumidor que descobreix l’alvarinho portuguès, el godello gallec, el riesling alemany, la mencía del Bierzo, el grignolino italià o centenars de varietats menys conegudes està buscant precisament això: una experiència nova. El 2026 serà, per tant, un any en què la varietat recuperarà valor com a eina per descobrir el vi.
I aquí hi ha una conseqüència interessant: cada vegada serà menys necessari saber molt de vi per gaudir-ne. Una persona pot no saber definir exactament què és un vi de mínima intervenció o què significa una fermentació espontània, però pot saber perfectament si una ampolla li agrada.
Aquesta simplificació és important. El futur del vi no implica fer que el consumidor memoritzi més conceptes, sinó aconseguir que se senti més còmode davant d’una ampolla.
Menys alcohol, més frescor i una nova relació amb la sostenibilitat
El canvi climàtic també tindrà un paper determinant en els vins del 2026. Les temperatures més elevades obliguen els viticultors a replantejar dates de verema, orientacions de les vinyes, maneig del sòl i elecció de les parcel·les.
Per al consumidor, això es notarà sobretot en una recerca cada vegada més clara de frescor. Durant els pròxims anys veurem més interès per vins amb graduacions moderades i una acidesa que els permeti mantenir tensió i equilibri. En algunes zones càlides, això serà especialment important.
No es tracta simplement de fer vins amb menys alcohol. Un vi de 12,5 graus pot resultar més pesat que un de 14 graus si no està ben equilibrat. La qüestió serà aconseguir que alcohol, acidesa, fruita i textura treballin conjuntament.
També serà més habitual trobar vins procedents de vinyes situades a més altitud o de zones tradicionalment més fresques. El consumidor potser no serà conscient de tota aquesta adaptació, però la notarà quan el vi sigui més fresc, més àgil i més gastronòmic.
La sostenibilitat també deixarà de ser un simple argument de màrqueting per convertir-se en un criteri cada vegada més important. Viticultura ecològica, reducció del pes de les ampolles, ús racional de l’aigua, energies renovables i recuperació de la biodiversitat són aspectes que cada vegada tindran més pes en les decisions dels cellers. I el consumidor començarà a mirar més enllà del líquid que hi ha dins de l’ampolla. L’ampolla més lleugera, l’etiqueta més senzilla o un embalatge reduït poden semblar detalls, però formen part d’una transformació molt més gran: entendre que fer vi també té un impacte ambiental i que aquest impacte es pot reduir.
I els escumosos? Cada vegada més protagonistes
Si hi ha una categoria que continuarà guanyant terreny, aquesta és la dels escumosos. El consum de bombolles ja no està limitat al brindis de Nadal, a un casament o a una celebració. Els escumosos s’han convertit en vins gastronòmics.
Un bon escumós pot començar un àpat, acompanyar aperitius, funcionar amb marisc i peix, combinar amb fregits i fins i tot sorprendre amb plats més contundents. A Catalunya, aquest moviment té una oportunitat extraordinària gràcies a la tradició escumosa del territori i a l’aparició de nous projectes que busquen diferents maneres d’expressar el paisatge.
El consumidor del 2026 tindrà més opcions que mai: escumosos joves i frescos, llargues criances, ancestrals, pet-nats i altres elaboracions que amplien enormement el ventall. I precisament aquí apareix una altra tendència: la curiositat.
El consumidor ja no vol limitar-se a comprar sempre la mateixa ampolla. Vol tastar, descobrir, comparar i explicar després què ha trobat. Això també està canviant les botigues, els restaurants i la manera de comunicar el vi. Les etiquetes seran més directes, els cellers explicaran millor les seves històries i les recomanacions tindran cada vegada més importància.
El vi del 2026 serà més personal
Potser aquesta és la principal conclusió. No existirà un únic vi del 2026. Hi haurà molts vins diferents, però compartiran una filosofia: més llibertat per beure com vulguem. Hi haurà grans negres de guarda, blancs amb criança, escumosos complexos i vins naturals. Però també hi haurà vins joves, frescos, econòmics i sense pretensions que simplement ens faran gaudir.
I tots podran formar part del mateix món. El consumidor cada vegada tindrà menys interès en el fet que li diguin quin vi és correcte i més interès a trobar quin vi li encaixa a ell. Un dia pot voler un riesling fresc; l’endemà, una garnatxa; un dissabte al vespre, un escumós; i diumenge, un negre lleuger per acompanyar una paella.
Aquesta diversitat serà precisament una de les grans riqueses del vi que ve. El 2026, per tant, no serà necessàriament l’any dels vins més potents, més cars o més exclusius. Serà l’any dels vins més fàcils de beure, més diversos i més connectats amb el territori.
I això potser ens porta a una idea molt senzilla: el futur del vi no consisteix a complicar-lo, sinó a fer-lo més fàcil de gaudir. Perquè al final, darrere de cada tècnica, cada varietat, cada denominació d’origen i cada ampolla hi ha la mateixa pregunta que s’ha fet sempre el consumidor quan tasta un vi: “Me’n serviria una altra copa?”. Si la resposta és sí, probablement estem davant d’un dels vins que definiran aquesta nova etapa.
