Corpinnat s’ha reunit aquest dijous amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig i el director general de l’INCAVI, Joan Gené per trobar l’encaix de la marca col·lectiva de la Unió Europea dins del sector del vi i específicament del vi escumós de qualitat. Segons fonts de Corpinnat han explicat a Vadevi, valoren “molt positivament” aquesta reunió i han assegurat que “ambdues parts s’han fixat deures, amb el compromís de treballar i fer equip per progressar. D’aquesta manera, l’administració i Corpinnat apropen postures per poder incloure la marca col·lectiva no només a les línies d’ajudes, sinó també a les taules de debat i reunions que es facin sobre el futur del sector.
“Esperem rebre fruits a curt termini d’aquesta trobada a la vegada que hem assumit elaborar un treball posant de forma concreta sobre el paper, necessitats, ajuts, ambicions i progressos”, han reconegut fonts de Corpinnat a aquest diari. En aquest sentit, la marca col·lectiva assumeix que no és una Denominació d’Origen i, per tant hi haurà diferències, però també exigeixen que es tingui en compte “l’efecte i el valor que suposa la creació de Corpinnat”, ja que “enforteix el sector i aporta al territori i a tota la seva cadena de valor, amb un impacte ja indiscutible de prestigi”. En altres paraules, que fins ara les DO eren el centre d’atenció, però que en l’actualitat el sector vitivinícola és molt més complex. De fet, Des de la marca col·lectiva recorden que la seva creació i la rigorositat del seu reglament “són reconeguts com un agitador positiu perquè el Penedès sigui un espai vitivinícola ferm, sòlid, consistent i amb futur“.
Els ajuts fora de les DO
La realitat de Corpinnat difereix de la de les DO catalanes. Com a marca col·lectiva, no té accés a determinades línies d’ajuts destinades exclusivament als cellers amb DO. Per aquest motiu, el col·lectiu d’escumosos ha expressat el seu descontentament amb l’administració pública i ha reclamat un canvi de criteri. En aquest sentit, Ton Mata, president de Corpinnat, destacava en la presentació de resultats del col·lectiu que el seu creixement “l’han aconseguit sols i sense ajudes”, una situació que considera necessari revertir per tal de “consolidar” la tasca de Corpinnat. Al seu torn, el vicepresident, Xavier Nadal, subratllava que hi ha espais en els quals Corpinnat hauria de poder accedir, com ara línies d’ajuts per al sector primari i terciari. Segons ell, “és injust” que, pel fet de no ser una denominació d’origen, quedin exclosos de rebre recursos.
Mata també va criticar l’administració, recordant que, en molts casos, no pertànyer a una DO implica perdre punts en la concessió d’ajudes a títol individual, afectant directament els cellers. Per això, defensava la necessitat de revisar el sistema de puntuació i actualitzar-lo amb criteris més moderns. En aquest sentit, el president de Corpinnat va proposar que les ajudes es basin en “els màxims requisits d’exigència”, com ara el 100% de producció ecològica, la dignificació de la propietat, criances llargues i l’ús de varietats autòctones. És precisament aquest segell qualitatiu el que podrien haver aconseguit amb la reunió d’aquest dijous amb els representants del Govern.
D’ençà que es van crear les Denominacions d’Origen, els esforços de l’administració pública s’han destinat a mantenir l’equilibri dins d’aquestes territoris. Fa anys, només existia el vi dins d’una Denominació d’Origen i el vi de taula, un binomi que encaixava perfectament amb els criteris de les ajudes governamentals. Ara bé, actualment hi ha més varietat d’organitzacions i fins i tot hi ha cellers que s’agrupen de manera independent, sense estar sota cap DO. Corpinnat no són els únics que funcionen fora de les categories de sempre i , per tant, la nova realitat els dona la raó. De fet, el mateix director general de l’INCAVI assegurava en una entrevista amb Vadevi que “volia treballar per tots aquells que cultivessin ceps de Catalunya”. En altres paraules, Gené ja es feia ressò d’una nova actualitat, on no només les DO són importants, sinó tots aquells que se surten d’aquesta delimitació territorial.
