Fa dies (i mesos) que es parla dels increments generalitzats dels preus, tant de matèries primeres com dels productes de primera necessitat. Entrant al detall dels sector del vi, ja vam fer una reflexió sobre ‘la bombolla de l’ampolla‘, posant sobre la taula aquest increment per comprar vidre, cartró, alumini… “El preu de l’alumini per les càpsules ha incrementat entre un 15 i un 25% el paper i cartró supera el 10% de pujada i el ferro, que utilitzem per exemple per als morrions, ha incrementat fins a un 100%”, deia Damià Deas, gerent de Vilarnau i president d’AECAVA. I d’això ja fa uns dies. Els percentatges de ben segur que ara ja són uns altres.
Sigui com sigui, d’aleshores ençà, encara s’hi ha sumat un nou element a l’equació, que és la guerra a Ucraïna. Amb una realitat que fa encara fa més difícil aconseguir la matèria primera necessària per treure les ampolles de vi al mercat. Josep Varias, director general de Gràfiques Varias, explica a Vadevi que la situació amb el paper també està sent particularment complicada. Comparteix que ells, que són majoritàriament impressors d’etiquetes per les ampolles de vi, han hagut de buscar diversos proveïdors i que tot i així, en alguns casos pateixen el retard a l’hora de rebre comandes que els demana el client.
“Venim d’una situació complicada, en molts aspectes, i el cert que és continuem, aquest 2022, amb una sobredemanda de paper important”, diu Josep Varias. “Es fa estrany perquè el mercat consumeix aproximadament el mateix i la restauració tot just s’està recuperant”, reflexiona; tot i així, dirà, n’apunta com a motiu “la incertesa general de veure que el mercat canvia i sobretot, els preus cada cop estan més pels núvols”.
Varias explica que hi ha comandes que triguen mesos en arribar -“el que abans podíem rebre en 24/48 hores, ara ens arriba en 3-4 mesos”, explica- i que a més a més, es va veient una escalada de preu significativa, que s’agreuja per un altre motiu: les comandes es paguen al preu que estableix el mercat en el moment de rebre el producte, no quan es fa la petició. I això encara ho fa tot més aventurer, perquè “al fet de no saber amb exactitud quan rebràs la compra, s’hi suma el no tenir clar el preu que et tocarà pagar“.
Més enllà de la crisi provocada per la pandèmia, la guerra, Varias hi apunta un nou ingredient. “Fa uns mesos que Finlàndia ha deixat de produir paper, el sector ha estat en vaga des d’aleshores -i ha anunciat continuar fins el 14 de maig- i molts dels papers que utilitzem a Europa provenen d’allí”. “Hi ha fins i tot fàbriques aturades”, explica. I “aquesta situació, sumada a la sobredemanda, fa que hi hagi una manca d’oferta important”. I com a alternativa? Que cellers es veuen obligats a acceptar un tipus de paper que potser, d’entrada, no triarien. El que sigui per poder etiquetar i treure el producte a la venda.
“És impossible que tinguem marge per absorbir aquesta voràgine d’increment”, afegirà Josep Varias en resposta a si es veuen obligats a incrementar el preu de venda. “Intentem ajustar-ho al màxim, però hem de ser realistes i cobrar en base als increments que ens estan aplicant a nosaltres”, conclourà.
