Croàcia i Itàlia s’enfronten pel nom d’una Denominació d’Origen vinícola

Les institucions europees són el camp de batalla d’una lluita entre Croàcia i Itàlia pel nom que rebrà una Denominació d’Origen vinícola. D’una banda hi tenim el balcànic prošek, un vi dolç fortificat que s’acostuma a prendre com a aperitiu. A l’altra, el prosecco transalpí, un vi blanc escumós que es tria per a moments de celebració. La possibilitat que aquests dos noms duguin a confusions, però, ha encès les ires dels productors italians, que han dut a la UE la proposta croata de crear una D.O.P. Prošek.

El subsecretari d’Agricultura italià, Gianmarco Centinaio, afirma que l’objectiu de la seva oposició és “protegir el consumidor final, que es pot confondre”. Com a exemple, posa que alguns italians “fins i tot creuen que prošek és la traducció anglesa de prosecco”. Les raons d’Itàlia per mirar de protegir el seu vi de qualsevol possible confusió són clares: “és el vi italià més venut del món, és normal que es cionverteixi en un assumpte nacional”. A més, Centinaio ha afegit que “l’atac”, com l’ha definit, “ve d’un país situat a Europa” mentre que, fins ara, havien tingut “problemes” amb noms de “consonància italiana” als Estats Units i la Xina.

Ampolles de Prošek | Wikimedia Commons
Ampolles de Prošek | Wikimedia Commons

El problema, però, també té arrels en un conflicte, aquest sí que ètnic i bèl·lic: la localitat de Prosecco, a Trieste, una zona històricament en disputa, és anomenada Prošek en eslovè. Així, segons afirmen des del consorci de la D.O.C. Prosecco, de la mateixa manera que moltes marques de vi escumós havien etiquetat els seus productes com a “Champagne” abans de la regulació, els croates, al segle XVIII, venien el seu vi dolç afirmant que era de Prošek, és a dir, de Prosecco. Una afirmació que els croates neguen afirmant que l’elaboració d’aquest vi és anterior, fins i tot, a l’arribada dels romans.

Les vendes anuals del prosecco italià arriben a uns 2.400 milions d’euros anuals, la majoria dels quals provinents de l’exportació, cosa que podria explicar la seva por a la confusió malgrat que, un cop tastats, tots dos productes no s’assemblen absolutament en res. A més, però, la regió que produeix el vi italià van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2019, un element que dóna un valor afegit al producte en relació al turisme, com a element arrelat a la cultura local.

Nou comentari