El 2 de juliol de l’any 1959 una ordre ministerial permetia per primera vegada que els elaboradors de vi amb bombolles incloguessin a l’etiqueta que el seu vi s’havia ‘criat en una cava‘. Tot plegat en resposta a la inquietud del sector pel fet que no quedava gens clara la diferència entre els vins escumosos i els gasificats, i això podia provocar confusió al consumidor.
El Estatuto del Vino, aprovat per Decret el 8 de desembre de 1932 i elevat a llei per la de 27 de maig de 1933, “estableix amb claredat les definicions d’una o altra tipologia” -això diu el text-, però malgrat tot, “és freqüent” trobar al mercat els productes envasats amb “ampolles similars que poden generar confusió”. En culpaven no només a la similitud en quant al format de l’ampolla, sinó també al text que apareixia a les etiquetes. En aquest sentit, doncs, la mateixa ordre demanava “adoptar unes normes” que regulessin aquest comerç.
El Ministeri d’Agricultura disposava en el mateix text que a partir d’aleshores “tots els envasos que continguin vins escumosos o gasificats es podrien identificar amb etiquetes on s’expressi “amb tota claredat i en lletra no inferior als cinc mil·límetres”, el tipus de vi que es tracti. “Els elaboradors que ho vulguin incorporar a l’etiqueta ho hauran de sol·licitar al Servei Central de Defensa contra els Fraus, que els en donarà “permís prèvia comprovació”, apuntaven. Així mateix, podrà autoritzar l’ús d’un subtítol -i és també important el detall que estigui “escrit en lletra més petita que l’anterior”-, on hi aparegui que ha estat “criat o elaborat en Cava”.
La fil·loxera i el xampany espanyol
Aquesta va ser la primera vegada en què es va parlar de cava en una etiqueta de vi escumós, però el cert és que els primers productes que es van embotellar a Catalunya fan mirar enrere en el temps fins la segona meitat del segle XIX. La fil·loxera que va sacsejar tant el sector també va ser en part responsable ja que davant les incerteses i complicacions, alguns viticultors van voler experimentar amb noves varietats com la xarel·lo, macabeu o parellada, les tres que han esdevingut històriques per fer cava.
Durant aquells primers anys, el vi escumós nascut en territori espanyol s’hauria comercialitzat com a ‘Xampany espanyol’, però aviat els francesos, veient que el producte amb bombolles del seu país veí estava guanyant quotes de mercat sobretot al país britànic, els va interposar una demanda en un intent inicial que no prosperaria, però que fructificaria l’any 1960 quan la judicatura britànica va dictaminar que no es podia comercialitzar vi escumós amb la paraula ‘champagne’ ni al Regne Unit ni a cap dels països membres de la Commonwealth.
Regulació legislativa
L’any 1966 l’Estat espanyol va subscriure el conveni de Lisboa en el qual es protegeixen els noms geogràfics, entre els quals, champagne; i des d’aleshores, va iniciar-se un procés de legislació interna que permetria definir i identificar els vins escumosos fets en el marc del territori estatal.
Ho definiria inicialment l’Ordre Ministerial de 23 d’abril de 1969, modificada per les de 4 de febrer de 1970 i de 7 d’abril de 1970, i que es va definir amb més precisió a l’Estatut de la Vinya i el vi i dels alcohols, llei 25/1970. Tot plegat, fins que el 27 de juliol de 1972 es va fer pública la reglamentació dels vins escumosos i gasificats, entre els quals s’incloïa de forma destacada el CAVA com a vi obtingut d’acord amb el mètode tradicional o mètode champenoise.
Entrada a la Unió Europea
Després de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, i amb el pretext d’adaptar la legislació espanyola a la normativa europea, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va fer pública l’Ordre del 27 de febrer de 1986, per la qual s’establia la reserva de la denominació del “Cava” per als vins escumosos de qualitat elaborats amb el mètode tradicional a la regió que es determina, relacionant a l’annex els municipis que componen la denominació.
Els municipis relacionats pertanyen inicialment a territoris de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Saragossa, la Rioja, Àlaba i Navarra; no hi era, aleshores el municipi valencià de Requena, localitat que elaborava escumós amb mètode tradicional des de la Cooperativa Torre Oria.
L’entitat va interposar aleshores un procés contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra l’Ordre de 27 de febrer de 1986, argumentant a l’alt Tribunal “que la normativa europea obliga únicament a la determinació d’àrees o conjunt d’àrees vitivinícoles, sense imposar altres limitacions, incloent-hi el territori delimitat regions no integrades en la depressió de l’Ebre”, de manera, afegien, “que s’acredita que la limitació és discriminatòria sense cap base per establir-la perquè el procés d’elaboració i criança des de la segona transformació fins a l’eliminació de les mares incloses transcorre a la mateixa ampolla que s’ha efectuat el tiratge”.
Com a resposta: la cooperativa demandant obté els drets a produir cava a Requena. El municipi es va incorporar a la Denominació d’Origen l’any 1993 (BOE 19-5-1993).
Inclusió d’Almendralejo
En base a l’anterior jurisprudència, el Tribunal Suprem reconeix a Bodegas Inviosa, que ja elaboraven Cava abans la promulgació de l’Ordre de 1986, el dret de produir aquest vi escumós a la localitat extremenya d’Almendralejo; des d’aquell moment, queda doncs autoritzat també aquest territori per elaborar i produir aquest tipus de beguda.
De fet, la història del vi escumós a Extremadura ja havia començat abans. Era l’any 1983 que Pablo Juárez, Aniceto Mesías i Marcelino Díaz ja elaboraven Via de la Plata i aviat el Bonaval; però no serà fins l’any 1995 que Almendralejo s’incorpora oficialment a la DO Cava (BOE 23-9-1995).
Així, malgrat l’Ordre de 1986 restringia inicialment l’elaboració de Cava als territoris del nord de l’Estat, dues sentències del Tribunal Suprem van permetre també elaborar cava als termes municipals de Requena i Almendralejo. De manera, que aquest mateix any queden delimitades les zones de producció de la ‘la Regió Determinada del Cava’.
El Consell Regulador de la DO Cava
El Reglament (CEE) 2043/89 de 19 de juny -que va adaptar el (CEE) 823/87-, estableix disposicions específiques relatives als vins de qualitat produïts a regions determinades i recull així les excepcions que especifiquen que aquesta delimitació del territori esdevingui el seu nom geogràfic; així, Cava se suma a altres denominacions com és el cas de Muscadet, Blanquette o el Vinho Verde.
Posteriorment, per ordre Ministerial del 14 de novembre de 1991, s’aprova l’actual reglament de la Denominació d’Origen Cava i el seu Consell Regulador.
2
27
