La Barcelona Wine Week va manifestar, ja a la seva presentació, que la seva segona edició tindria en la sostenibilitat una de les seves temàtiques estrella. Això s’ha pogut veure, per exemple, a la xerrada “Sostenibilitat des de l’origen”, on experts i responsables de DOs i cellers han discutit sobre què es pot fer a cada nivell, però sobretot des de les indicacions geogràfiques, per avançar en aquest sentit. En aquesta conferència s’ha volgut no només definir què és la sostenibilitat, sinó aterrar el concepte i explicar per què, en el context actual, aquesta transició es podria accelerar.
Medi ambient, societat i economia
La primera raó, l’única que sembla que pot posar d’acord tothom, l’ha deixat molt clara el subdirector general de Qualitat i Promoció Agroalimentària del ministeri espanyol d’Agricultura, Javier Maté: és imprescindible. A l’Estat, ha recordat, hi ha “96 indicacions geogràfiques, 108.000 agricultors, 4.100 cellers i 580.000 hectàrees”. Amb aquestes xifres, ha conclòs, “la sostenibilitat econòmica és la primera raó per a la sostenibilitat”.
La directora de Sostenibilitat d’Isemaren Energy Solutions, Helena Fernández, ha revisat alguns dels punts del darrer informe que ha elaborat amb la Conferència Espanyola de Consells Reguladors Vitivinícoles (CECRV). En la mateixa línia que Maté, ha indicat que normalment només es pensa en sostenibilitat ambiental però que, efectivament, també cal comptar amb les sostenibilitats social i econòmica perquè tot plegat funcioni.
Tot plegat, ha explicat, es retroalimenta. D’una banda, el sector vitivinícola mundial perd uns 10.000 milions de dòlars anuals a causa del canvi climàtic. Més enllà d’aquests impactes, a més, hi ha els compromisos de mitigació d’emissions, i les regulacions resultants, i també el mercat, que demana productes sostenibles i acreditables, ja que el consumidor, cada cop més informat, ja no es greu el greenwashing. La sostenibilitat, doncs, és “un eix d’acció política molt important”.
El paper dels Consells Reguladors
Què es pot fer, però, a nivell de DO?, s’ha preguntat Fernández. I encara més, si les DO es relacionen amb qualitat, com fem que s’associïn a la sostenibilitat? Com es pot fer útil per a productors i viticultors? D’una banda, ha esmentat les certificacions de sostenibilitat del vi, però ha recordat que tenen origens, abasts i barems molt diferents. Les DOs, ha indicat, podrien tenir un paper molt important en això, i ha posat com a exemple la DO Penedès, que té un pla estratègic, a diferència del comú de DO espanyoles on, ha dit, hi ha “una baixa instauració” tant d’estratègies com, especialment, de càlcul d’indicadors ambientals.
Tal com ha explicat el director del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès, Francesc Olivella, aquella regió vitivinícola no només té Albet i Noya i Torres, cellers pioners en ecologia i sostenibilitat. Gràcies a aquests, entre d’altres, que han “estirat del carro”, aquests propòsits han arribat al nivell del Consell Regulador, que ha elaborat un Pla Estratègic on la sostenibilitat és una branca important, amb requeriments com la neutralitat en carboni el 2050 i ser 100% ecològics a partir de la verema 2025, i l’establiment de paràmetres, indicadors i control d’evolució.
Les DO, ha apuntat Helena Fernández, també permeten treballar en paisatge i en economia circular, facilitant posar en marxa iniciatives i pràctiques en comú i ser una plataforma de treball conjunt. Olivella, per exemple, ha esmentat els estudis en sostenibilitat, especialment en varietats resilients al canvi climàtic, tant en recuperació de varietats ancestrals com en híbrids que suportin millor la calor, la sequera i les plagues i permetin, doncs, mantenir la qualitat i la producció i estalviar aigua i l’ús de productes fitosanitaris, amb els beneficis econòmics i ambientals que se’n deriven.
El treball des del celler i la necessitat de col·laborar
Com a experiències concretes de cellers, per tancar la visió, la ponència ha comptat amb Jordi Vidal, viticultor de la Conreria de Scala Dei (DOQ Priorat), que ha destacat que, treballant en aquest sentit des de 1991, han anat coneixent la terra, veient com reacciona i adaptant-se per ser cada cop més sostenibles.
A més, però, hi ha altres vessants, i en aquestes ha incidit més Esperanza Nadal, de Vins Nadal (DO Binissalem). Un cop es coneix la situació, la millora és contínua, ha dit, no només a la vinya sinó també al celler i en proximitat, perquè l’exportació, ha recordat, també té “un cost mediambiental important”, apunt amb què també ha estat d’acord Jordi Vidal.
Esperanza Nadal, però, ha continuat per mostrar com la sostenibilitat cal abordar-la des de tots els angles: el reg, el repartiment, el packaging… En això, el fet de ser d’una illa la marcat molt, especialment pels costos econòmics i ambientals del transport. “És tot una cadena i, un cop ets a dins, el mercat t’ho demana”. En aquest sentit, ha expressat la seva preocupació per les ampolles que, ara mateix, suposen el 94% de les seves emissions. “Cal fer alguna cosa, cal reaprofitar, recuperar l’ampolla a Mallorca”, ha sentenciat.
