Fins ara, el canvi climàtic ha estat vist com una amenaça greu pel món de la vinya i el vi. Fernándo Martínez de Toda, però, catedràtic de Viticultura de la Universitat de La Rioja i investigador de l’Instituto de Ciencias de la Vid y el Vino (ICVV) afirma que els seus efectes més inevitables a aquestes alçades es podrien aprofitar per veremar fins a dues vegades l’any. En un estudi publicat a la revista ‘Vitis Journal of Grapevine Research’, Martínez de Toda explica que hi hauria entre 40 i 50 dies de diferència entre les dates de maduració i verema i que la composició del raïm de la segona verema seria totalment diferent i clarament superior a la primera.
Aquest mètode per lluitar contra els efectes de l’escalfament global només es podria dur a terme a les regions vitivinícoles més càlides, i es faria escurçant els sarments en creixement a diversos nusos per tal d’obligar la vinya a rebrotar. Per aconseguir-ho, caldria eliminar la font d’inhibició, eliminant els sarments laterals, les fulles i els raïms primaris, si és que n’hi hagués. Així, forçant les gemmes de les varietats com ara les garnatxes, es pot aconseguir una segona verema, que se sumaria a la dels pàmpols principals. Seria un 30% del total de la primària, al voltant d’un quilo per cep. Això faria que la primera verema madurés uns 13 dies més tard i la segona uns 40 dies més tard.
La segona verema produïria raïm més petit, més àcid, amb àcids màlic i tartàric més alts i amb antociants molt més alts que a la primera. El principal desavantatge d’aquesta tècnica és la pèrdua de rendiment. Per evitar-la i no eliminar els raïms primaris que ja s’hagin format als sarments principals, es pot forçar el desenvolupament de les gemmes al cinquè i sisè nus, mantenint els raïms dels sarments principals. D’aquesta manera, el rendiment de les gemmes forçades se sumaria al dels sarments.
