Xavier Nadal és el president de la patronal de petites i mitjanes empreses elaboradores de cava (Pimecava), fundada el febrer del 2006 a Sant Sadurní d’Anoia. L’objectiu d’aquest grup format per una setantena d’associats és facilitar la presència dels seus productes en els mercats internacionals i unir criteris i estratègies en defensa dels interessos comuns. Xavier Nadal té clar que productes com el cava tenen assegurat el futur “si apostem decididament per la qualitat i la internacionalització”.
Com va la verema?
Estem tenint una verema d’una qualitat tremendament bona. El problema és que ens trobem en un entorn molt afectat per la crisi. El consum ha baixat, es produeixen excedents de raïm i l’oferta actual desborda el consumidor. Fixeu-vos que hem passat, en tres dècades, de menys de deu a les actuals 75 denominacions d’origen. Naturalment això provoca una saturació del mercat. A més, hi ha el problema dels joves: no hem aconseguit atreure prou la seva curiositat cap als nostres productes.
¿Els preus són un fre per al consumidor?
No, el mercat és ple d’ampolles de cava excel·lents a uns preus realment bons. De fet, a vegades el preu està per sota del que mereix el producte.
Què s’hi pot fer?
Si no tenim unes conviccions molt fortes no anirem enlloc. Apostar per la qualitat i enfortir les denominacions d’origen és part de la solució. La promoció és un dels altres elements fonamentals per poder tirar endavant.
Què passa aquest any amb el raïm? Els productors es queixen que no poden cobrir despeses…
Ara ens toca pagar els excessos de la societat moderna. Durant anys hem viscut en una disbauxa on tot estava disparat, però això s’ha acabat. El mercat s’està regulant, i tots plegats ens haurem d’estrènyer el cinturó. Hi ha excedent de raïm perquè la demanda i el consum ha baixat. Per tant, de cara als propers anys s’haurà de collir menys perquè es vendrà menys. [[frase]]
¿El problema és el baix preu que es paga pel raïm?
Sí, ha d’haver-hi un acord de màxims en el sector del cava amb el consens de tothom. I quan dic tothom també hi incloc l’administració. Un altre problema és que les institucions sectorials estan governades pels grans grups i sembla que ja els va bé tal com està la situació. Els cellers petits i mitjans ens hauríem de preguntar si fins al dia d’avui les coses han anat prou bé, i si no és així, prendre les decisions necessàries per canviar el model de sector.
Què es pot fer amb els excedents?
Mirar d’eliminar-los de la manera més rendible per a tothom. Però vull afegir una altra cosa…
Digui…
Si volem tirar endavant cal reestructurar completament el sector. Potser ja n’hi ha prou de viure de les subvencions. Això no porta enlloc. De què serveix subvencionar cooperatives o cellers concrets per produir un raïm que després no es cull o que directament s’ha d’eliminar? Potser seria més intel·ligent destinar les subvencions a la promoció. No ens enganyem, si es fan bones promocions que facin augmentar el consum tot anirà bé, tothom estarà content perquè hi guanyarem tots. Per tant, aquest és un dels punts en què hem d’incidir més en el futur immediat.
Xavier Nadal, president de Pimecava de 2008 a 2010 FOTO: PIMECAVA
