El xampany francès s’està posicionant contra el futur del planeta i la protecció del medi ambient. Després d’anys publicitant a tort i a tret els seus esforços per reduir l’impacte de la seva activitat, durant els darrers temps s’està fent enrere, i molts viticultors han tornat a emprar herbicides, mostrant una cara totalment diferent de la que havien ensenyat durant els darrers anys.

En un article a ‘Wine Searcher’, s’expliquen clarament els antecedents i la situació actual. El 2003, la Xampanya va ser la primera regió vinícola a mesurar la seva petjada de carboni i, des d’aleshores, l’ha anat reduint, amb mesures com ara fer pressió per canviar a ampolles més lleugeres. Tot i això, sembla que els els esforços s’han anat esvaïnt amb el temps.

Gran part dels viticultors de la Xampanya estan reorientant les seves accions, reculant en la protecció del medi ambient | Pixabay

Un gir de 180º

Si bé el 2018 el Comité Interprofessional del Vi de Xampanya (CIVC) es va comprometre a una política de “zero herbicides”, el febrer d’aquest mateix any els dos copresidents van començar a canviar el discurs i, parlant del futur de la regió, van canviar els seus objectius en aquest sentit, i també pel que fa a la reducció d’emissions, i es van centrar en com seria la Xampanya el 2050. Pitjor encara, no només no van confirmar que les metes de 2025 no s’assolirien sinó que, fins i tot, van remarcar que els herbicides continuarien sent emprats durant molts anys.

La darrera atzaigada va ser aquest mateix mes d’abril, durant l’Assemblea General Anual de la Societat de Viticultors de la Xampanya: el seu president, Maxime Toubart, va afirmar que no fer servier herbicides no formaria part de la regulació interior de la regió sinó que seria, només, “un camí voluntari”. ‘Wine Searcher’ assenyala la raó d’aquest canvi, una de molt significativa: el govern francès no va aprovar les restriccions totals als herbicides que recomanava la seva mateixa agència de seguretat i salut alimentària, ambiental i laboral.

El mateix Toubart va ser molt clar en explicar això. Quan al setembre de 2021 es va fer oficial la nova legislació, que no prohibia els glifosats sinó que només exigia una reducció en les quantitats per hectàrea, el president dels viticultors xampanyesos va dir que havia rebut “pressions” durant els anys anteriors per fer promeses d’eliminació total dels herbicides.

El recentment reelegit president francès, Emmanuel Macron | Parlament Europeu

Vinyes “bombardejades” amb glifosat

Des d’aleshores, recull el mitjà, tot ha canviat. Durant el darrer mes, les vinyes de la Xampanya han estat “bombardejades”, canviant el paisatge verd per un de taronja, amb excepcions honorables com ara els viticultors orgànics i altres grans productors com Moët & Chandon o Taittinger. En paraules del redactor de ‘Wine Searcher’, tot i que les xifres oficials són inexistents, “només cal mirar-ho i veure-ho a primer cop d’ull”.

De fet, el mitjà fins i tot denuncia l’ús de mètodes d’aplicació i de quantitats emprades que són “infringeixen descaradament la llei”, fins i tot la que, com hem vist, ja havia estat rebaixada respecte el que s’esperava en un principi. Mentrestant, les autoritats reguladores de la regió es mantenen en silenci i miren cap un altre costat, tornant a “les antigues i confiables pràctiques de sempre”.

Els herbicides impedeixen el creixement de la coberta vegetal | Lars Carlsberg

Una raó econòmica que pot girar-se’ls en contra

La raó de tot plegat sembla clara: tots els viticultors volen tenir una gran verema. Amb unes vendes de principis de 2022 que són als nivells més alts des de 2007, i amb les dues darreres veremes molt més reduïdes del que hauria estat normal, el sentiment a la Xampanya és que cal una gran producció per preparar-se per les vendes del futur i, també, per reomplir les existències reservades per satisfer la demanda en moments de dificultat. Citant un viticultor que s’està passant a l’orgànica, “la majoria de productors volen aconseguir 12.000kg/ha, cosa més fàcil d’aconseguir fent servir herbicides”.

Aquesta actitud, que a més podria tenir conseqüències econòmiques per part dels consumidors, és rebatuda al mateix mitjà, precisament, per Josep Maria Ribas, director de sostenibilitat de Família Torres, celler fundador d’International Wineries for Climate Action: “el sector del vi s’hauria de proposar ser tan orgànic regeneratiu com fos possible”, afirma, i afegeix que “això va evidentment en contra de l’ús d’herbicides” que, entre altres efectes, “fan el sòl més pobre”. “L’ideal”, conclou Ribas, és “mantenir la coberta vegetal el màxim possible, maugmentant la captura de carboni”.

Nou comentari

Comparteix