La denominació d’origen Conca de Barberà i, en concret, el seu futur, seran objecte de debat aquest dimecres a l’Ateneu Barcelonès, en el cicle de taules rodones sobre el vi que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
La regió vitivinícola de la Conca de Barberà té una arrel històrica característica i ha aixoplugat models empresarials molt diferents. En primer lloc les cooperatives, importantíssimes a primers del segle XX, amb els primers cellers del modernisme, les anomenades Catedrals del vi. També la producció de cava, que com al Penedès i a una bona part de Tarragona ha condicionat el model de viticultura. D’altra banda, les apostes empresarials dels grans grups (Torres i Codorniu) que hi desembarcaren a primers dels vuitanta. I finalment les petites explotacions, els projectes familiars que lluiten per fer viable una restitució del valor de la comarca.
En aquest context i amb aquest panorama, el futur de la DO presenta diferents possibilitats que es debatran aquest dimecres amb la presència de representants del Consell Regulador i de tres cellers representatius: Carles Andreu, un apòstol del Trepat; el celler de Jordi Miró del Viver d’empreses Vitivinícoles de Barberà de la Conca; i la Cooperativa Agrícola de Sarral.
L’enoturisme serà un dels conceptes discutits durant la tertúlia, ja que la comarca és un entorn natural de gran qualitat amb un alt interès històric amb el monestir de Poblet i la vila ducal de Montblanc, que pot ser una bona manera d’atraure visitants.
L’estructura dividirà les sessions en dues parts: En primer lloc, a les vuit del vespre, una presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen més un tast d’armonització de territori. En segon lloc, a dos quarts de deu, un sopar-tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament. El preu de les sessions completes és de 27 euros, i la primera part, sense el sopar, costa 5 euros.
La Conca de Barberà ha aixoplugat projectes empresarials i models productius molt diversos FOTO: VADEVI.cat
