El nas electrònic, ficció o realitat?

És un aparell amb una sèrie de sensors químics que mitjançant un programa quimiomètric de reconeixement de models és capaç de detectar i comparar olors de substàncies simples o complexes

El nas electrònic és un instrument analític que a l’última dècada ha tingut un gran impuls en els centres de recerca, i es perfila com una de les eines més precises i d’utilitat en el món de l’alimentació i en el de l’enologia. La web de 10sentits se n’ha fet ressò. Qui signa amb el pseudònim de Malvasia diu: “Sens dubte, és una tècnica analítica que de ben segur en sentirem a parlar en el futur, i veurem si serà la que jubilarà al Jay Miller, o potser no, ja que ara que ho penso, la màquina no pot processar el preu de venda als Estats Units, ni el nom de l’importador, per tractar-se de paràmetres massa subjectius”. El nas electrònic s’ha abordat des de la revista d’Acenologia, que ofereix una àmplia anàlisi sobre el present i el futur de l’invent.

Com expliquen des de 10sentits, és un aparell amb una sèrie de sensors químics que mitjançant un programa quimiomètric de reconeixement de models és capaç de detectar i comparar olors de substàncies simples o complexes, podent d’aquesta manera diferenciar-les i classificar-les.

És un invent que s’està perfeccionant, però sembla ser que en un futur no gaire llunyà podran substituir al nas humà en la detecció i reconeixement d’aromes específiques. Les experiències portades a terme fins ara han permès diferenciar, per exemple, dos tempranillos de diferents zones de producció, així com la diferenciació de vins de la varietat sauvignon blanc en funció de la seva zona de producció. També es pot aplicar per la detecció de defectes en els vins, i més concretament per al cas de les contaminacions per TCA i Brettanomyces que tant preocupen als enòlegs.


El nas electrònic substituirà el nas humà?

Nou comentari