Quan es parla de vinya, tothom s’imagina extensions de terra farcides de ceps. És la imatge habitual, però n’hi ha d’altres. Si a Tailàndia hi ha vinyes aquàtiques, a Londres n’hi ha a balcons, façanes i petits jardins de les cases tradicionals britàniques. I el més important, des de fa uns anys, del raïm que creix se’n fa vi. Un producte de camp es fa una de les grans urbs del planeta. Ara és tota una moda del que els participants se’n senten orgullosos després d’uns primers moments amb certs dubte sobre la possibilitat que la idea reeixís. Originalitat o extravagància? Tant s’hi val, funciona.
Tot va començar fa més o menys quatre anys,. L’any 2007, un especialista en regeneració urbana, Richard Sharp va passa uns dies de vacances en un territori molt vinícola, França. Allà va conèixer més a fons el món de la vinya i el de la verema, que el va colpir pel seu esperit comunitari. I va tenir la pensada d’extrapolar el que havia vist al seu país, a la capital britànica. Sharp partia d’una realitat: l’existència de molts ceps a la ciutat dels que no se’n feia res.
L’especialista en regeneració es va moure i va tenir la pensada de publicar un anunci a la premsa on proposava als propietaris de les minivinyes urbanes que cedissin la collita a una cooperativa que intentaria trobar el smitjans per elaborar vi. Va haver-hi una resposta més que positiva i va sorgir el que es va batejar com a Urban Wine. La primera collita va ser de 20 ampolles de rosat, el 2009 en van sortir 1.200 i el 2010 unes 1.300, després de premsar més d’una tona i mitja de raïm. Cada productor de raïm té dret a 6 ampolles per collita, amb etiquetes que poden personalitzar. Hi ha un centenar de col·laborados, que aporten des de tres fins a cent quilos de raím. Com ha repetit Richard Sharp, no hi ha cap voluntat de competir amb els cellers tradicionals i és només una proposta afegida i complementària.
Pàgina web de Wine Urban FOTO: VADEVI.cat
