Al primer capítol d’Origen Catalunya (emès aquest passat diumenge per TV3), Elisabet Cortiles va visitar Pennsilvània, als Estats Units. Allà, la presentadora va parlar amb Pedro Valdés, importador i un enamorat absolut dels vins Cap de Ruc del Celler Ronadelles (DO Montsant). Cortiles, en una conversa amb ‘Vadevi’, explica com al llarg de les tres temporades del programa s’ha pogut veure com “no sabem fins a quin punt” és conegut el vi català, com en el cas que ens ocupa.
De fet, remarca, “els productes catalans arriben a tot arreu encara que no ho sembli”. En el cas del vi i dels productes agroalimentaris és molt més sabut, és clar, però de Catalunya s’exporten moltes més coses: “mànecs de portes blindades, peces de motor, puntes de diamant per a talladores industrials…. fa que et preguntis com és possible que, en una punta de món, hi arribi un producte català de manera habitual i quotidiana”. Pel que fa al vi, torna, el seu coneixement és menys sorprenent, però el seu abast, creu, s’infravalora. Parlant del Cap de Ruc, Cortiles afirma que no s’esperava “el gran coneixement que poden arribar a tenir algunes persones sobre la DO Montsant, per exemple, i del vi català en general”.
“Ens toca lluitar”, reconeix, “per separar el nostre producte de l’espanyol” perquè, massa sovint, “ens posen al mateix sac”. Tot i això, continua, quan un consumidor o un importador aprecia un vi, per exemple, de seguida en vol conèixer què hi ha al darrere: l’empresa que el produeix, el seu origen… i acaben sent experts en productes que consideren “un tresor”. I això no s’aplica només als vins del Priorat o el Penedès, malgrat que siguin els més coneguts. “Mai no saps quan pots trobar un vi de la DO Conca de Barberà o la DO Tarragona a un restaurant a Rússia, per exemple”, explica la presentadora. “Hi ha gent que s’enamora d’alguns productes, que hi desenvolupa un vincle emocional, visita el país per veure els cellers i per conèixer qui fa el vi”, recorda. Unes persones que, quan tornen a casa, poden ser-ne importadors o bé prescriptors al seu país.
Tornant per darrera vegada al cas del darrer capítol, amb Pedro Valdés i el Cap de Ruc, Elisabet Cortiles explica que, “en un moment on tothom es vol diferenciar” de la competència, ja sigui interna o externa, “la singularitat i la identitat de marca són molt importants”. Aquesta marca de la DO Montsant, per exemple, “és simpàtica i ha aconseguit arribar al mig de Pennsilvània, a una zona remota on resulta que hi ha gent que reconeix un Cap de Ruc de seguida”.
